El pagament de la hipoteca es “menja” més de la meitat del salari de les famílies espanyoles. Però la hipoteca no és únic desemborsament derivat de posseir un pis en propietat, i és important tenir en compte una despesa que en ocasions pot ser bastant elevat: la comunitat. Com reduir-ho? Un ús racionalitzat de la calefacció, encendre llums només quan es necessiti o baixar la temperatura de l’aigua calenta són mesurades que poden ajudar al fet que al final de l’exercici en el llibre de comptes de la comunitat no apareguin nombres vermells.
Una comunitat es manté per la quota que paga cadascun dels propietaris. Segons la Llei de Propietat Horitzontal (Llei 49/60 article 9.1i), cadascun ha de “contribuir, conformement a la quota de participació fixada en el títol o a l’especialment establert, a les despeses generals per a l’adequat sosteniment de l’immoble, els seus serveis, càrregues i responsabilitats que no siguin susceptibles d’individualització”. La qual cosa implica el pagament en funció del seu coeficient. Al seu manteniment poden contribuir també els ingressos derivats de la venda d’alguna zona comuna. Però, a més de comptar amb aquests, convé controlar les despeses comunes, i estalviar allí on més es balafia: calefacció, aigua, llum, reparacions, neteja, i manteniment de l’ascensor, jardins i piscina. Hi ha una sèrie de recomanacions bàsiques, que varien en funció de les necessitats o manques de cada comunitat:
- La calefacció
Amb l’arribada de l’hivern la despesa que més preocupació genera és el relacionat amb mantenir la calor a casa. La calefacció, juntament amb l’aigua calenta sanitària, pot suposar més del 60% de les despeses d’una comunitat de veïns. Des del punt de vista energètic, la calefacció centralitzada és la més eficient però s’ha de realitzar un adequat manteniment personal especialitzat. És important controlar el desajustament en la distribució de la calor, perquè en els pisos baixos pot haver-hi un excés mentre que en els últims no s’aconsegueix escalfar l’habitatge. Amb el Reglament d’Instal·lacions Tèrmiques d’Edificis (RITE), les instal·lacions col·lectives de calefacció i aigua calenta construïdes a partir d’agost de 1998 han de portar un comptador d’energia tèrmica individualitzat per a cada usuari, de tal manera que cada veí pagui només el que consumeix. Si l’habitatge és anterior a 1998, es podria analitzar en una junta la possibilitat d’instal·lar mesuradors individuals per a la calefacció i el consum d’aigua. Amb això el repartiment serà més just en funció del consum real obtenint un estalvi mitjana d’un 25%.
- L’aïllament
Un aïllament eficaç permet reduir la factura de les despeses comunes. Per evitar les pèrdues de calor a través de portals, passadissos i vestíbuls no cal deixar obertes les finestres de les escales durant molt temps, i es recomana apagar la calefacció o regular els termòstats si la casa ja està calenta. Les fuites de calor per finestres, portes, canonades i xemeneies solen són freqüents i augmenten les necessitats tèrmiques de les llars entre un 20% i un 40%.
El consum de calefacció i aigua calenta suposen el 60% de la despesa d’una comunitat de propietaris
Gairebé un 10% de l’energia total pot perdre’s a través de les canonades de distribució. Per evitar aquestes pèrdues és important aïllar totes les canonades que discorrin per espais no calefactados (sala de calderes, garatges, falsos sostres…). A més, convé no perdre de vista que l’estalvi energètic comporta estalvi econòmic: no posar el termòstat al màxim, per exemple, suposa estalviar-se uns 100 euros i altres 100 euros més si s’estan controlant les calderes.
- Aigua calenta sanitària
Els millors sistemes per proporcionar aigua calenta a cada llar són els que permeten acumular l’aigua una vegada que ha estat escalfada, els denominats sistemes de caldera més acumulador. Convé tenir en compte els següents consells:
- Aïllar bé els dipòsits d’acumuladors i les canonades perquè l’aigua no perdi calor.
- La temperatura de preparació de l’aigua calenta ha d’estar per sota de 60º. Si no, es malbarata energia i fins i tot es poden danyar les canonades.
- Si la caldera és de condensació o baixa temperatura, els rendiments de la qual no decreixen a plena càrrega, es pot considerar la instal·lació d’una sola caldera per a la calefacció i la producció d’aigua calenta.
- És útil instal·lar un rellotge programador per evitar que funcioni la recirculació d’aigua calenta a la nit i aconseguir un estalvi gens menyspreable en despesa elèctrica.
- Tenir sistemes amb acumulació per escalfar l’aigua, ja que els instantanis exigeixen contínues arrencades i parades de la caldera que comporten un cost energètic major.
- Utilitzar energia solar tèrmica: la inversió en aquestes instal·lacions s’amortitza en menys de la meitat de la vida útil dels equips.
- L’aigua
Molts immobles posseeixen jardí, i regar-ho suposa un cost elevat, a més d’un balafiament d’aigua (i només el 2,8% de l’aigua del planeta és dolç i tan sols el 0,01% es troba en llacs i rius). Un senzill gest com escollir plantes autòctones per al jardí de la comunitat permetria consumir menys aigua, ja que estan adaptades al clima, i necessiten menys cures i aigua que les plantes exòtiques. Altres opcions són l’ús de sistemes de reg per degoteig, o d’aigua de pluja acumulada.
Si l’immoble té piscina climatizada, és obligatori utilitzar exclusivament sistemes d’aprofitament solar per escalfar l’aigua. A més, es poden usar mantes tèrmiques per cobrir la piscina a la nit. I tant si la piscina és climatizada, com a l’aire lliure, és recomanable instal·lar un programador que impedeixi que la depuradora funcioni més temps del necessari.
- Il·luminació
Respecte a la despesa en llum, quantes hores passen il·luminats el vestíbul i els passadissos, o els fanals a les zones comunes? Diverses bombetes poden encarir en gran manera la quota de la comunitat, però hi ha sistemes per controlar l’ús de la il·luminació.
Per exemple, s’instal·len sistemes d’il·luminació intel·ligent i de temporització que, a les zones de pas, són els més recomanables per a una comunitat, ja que s’apaguen les llums automàticament transcorregut un temps. Però, a més, es pot seccionar la zona i determinar què àrees s’usen més, i no encendre totes alhora. També es pot incloure un detector de presència amb la finalitat de que només s’il·luminin quan faci mancada. Si a això s’uneix l’ús de llums de baix consum i fluorescents, la despesa en il·luminació es pot reduir en més del 75%.
Per als habitatges que disposin de zones enjardinades és convenient utilitzar lluminàries i globus de fanal, ja que minimitzen la contaminació lumínica en dirigir el flux lluminós cap al sòl, sense que “escapi” llum cap al cel.
- Ascensors
Encara que alguns edificis no compten amb ascensor, la majoria d’habitatges té un o més d’aquests útils aparells. El seu manteniment suposa un de les majors despeses d’una comunitat, però també es pot reduir:
- No s’ha de cridar a tots els elevadors alhora, només a un. Els mecanismes de maniobra selectiva permeten activar la trucada de l’ascensor que es troba més prop del punt requerit.
- Si és possible, podria instal·lar-se un mecanisme de maniobra selectiva per reduir els viatges dels ascensors en buit. Així mateix, es pot activar un control de la il·luminació per evitar que estigui constantment il·luminat.
- Pot existir més d’un subministrament elèctric, per la qual cosa és apropiat unificar-los.
- Cal comptar amb l’ajuda d’un especialista que revisi la contractació elèctrica per determinar la millor potència i la més necessària. És important revisar la factura per detectar qualsevol tipus de penalització per sobrepassar la potència.
