Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Habitatge > Comunitats de veïns, assegurances i legislació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Expropiació forçosa

Si l'expropiació està justificada pel supòsit d'utilitat pública, el propietari no pot oposar-se a la decisió de l'Administració

L’expropiació forçosa sol ser motiu de recel entre els ciutadans en veure’s obligats a lliurar a l’Administració un terreny o un bé que els pertany. Davant la construcció d’una carretera, un pont o un poliesportiu -infraestructures públiques-, sovint és necessari reclamar la propietat de terrenys que pertanyen a particulars. Cal tenir en compte que l’Administració és l’única entitat amb potestat per a dur a terme aquesta operació, caracteritzada perquè el supòsit legal d’utilitat pública implica que l’amo del bé no pot oposar-se. A canvi, el propietari rep una compensació econòmica o la permuta per un altre bé, una figura que es coneix amb el nom de ‘preu just’, però que, no obstant això, a vegades no és tan just i es converteix en la principal font de polèmica en tot el procés.

Causes d'expropiació

L’expropiació forçosa implica la “transmissió” del dret de propietat d’un particular a l’Administració, que pot apropiar-se de determinats béns independentment del consentiment de l’amo. Està regulada per la Llei de 16 de desembre de 1954 i el Decret de 26 d’abril de 1957, i les seves conseqüències impliquen l’obligació de cedir el terreny reclamat quan la fi per al qual vagi a emprar-se es correspon amb els supòsits legals.

La Llei marca que l’expropiació pot ser acordada per l’Estat, la Comunitat Autònoma, la Província, l’Illa o el Municipi, la qual cosa, segons l’advocat urbanista i president de la Secció d’Urbanisme i Medi Ambient del Col·legi d’Advocats de València, Pablo Delgado, suposa “la manifestació més absoluta del poder públic”. “L’expropiació forçosa faculta a l’Administració pública per a disposar dels béns dels ciutadans particulars”, explica el lletrat, qui assegura que “el propietari afectat no pot oposar-se a l’acció de l’Administració sempre que la mateixa estigui justificada i ordenada en els principis que li faculten a efectuar tal disposició”.

Precisament, perquè es pugui dur a terme una expropiació és indispensable la prèvia declaració d’utilitat pública o interès social d’allò que es vol expropiar, És indispensable la prèvia declaració d’utilitat pública o interès social d’allò que es vol expropiar és a dir, cal que existeixi una col·lisió entre l’interès públic i el privat, ja que si no es produeix aquest supòsit l’operació és il·lícita i, per tant, impugnable. “L’Administració pública actuant ha d’acreditar que l’expropiació obeeix a un interès públic -ratifica Delgado-. Així mateix, haurà d’acreditar que existeix necessitat d’ocupació, sent aquests dos principis els que autoritzen l’inici de l’expedient expropiatori”.

/imgs/2006/09/expropiaciones1.jpg

No obstant això, l’advocat Marcos Pascual, especialista en dret administratiu, reconeix que cal tenir en compte la normativa autonòmica i local del lloc on es dugui a terme l’expropiació, ja que cada ens territorial ha d’exercir la seva potestat expropiatòria dins de l’àmbit territorial que abasta la seva competència, i insisteix que l’expropiació no pot ser acordada pels ens que integren l’Administració Institucional, sinó per la pròpia Administració. “Per posar un exemple, RENFE no podrà expropiar, sinó que haurà de fer-ho el Ministeri d’Obres Públiques”, subratlla.

Paginació dins d’aquest contingut

  •  No hi ha cap pàgina anterior
  • Ets a la pàgina: [Pág. 1 de 4]
  • Ves a la pàgina següent: Procediment »

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions