Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Habitatge > Comunitats de veïns, assegurances i legislació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Ha publicat el BOE que et poden expropiar un habitatge?

Les ajudes aprovades no permet l'expropiació sinó obtenir del sector privat habitatges en lloguer i donar així solució habitacional als més vulnerables

ayudas coronavirus y expropiar Imatge: nattanan23

BOE de l’11 d’abril de 2020: es modifica el Pla Estatal d’Habitatge 2018-2021 per incorporar mesures amb les quals fer front a la COVID-19, com es ve fent gairebé des de l’inici de la crisi sanitària. No obstant això, una frase imprecisa fa saltar les alarmes entre molts ciutadans, que perceben que s’obre la porta a les expropiació d’habitatges privats. Com expliquem en aquest article, malgrat els dubtes inicials, els experts opinen que no es tracta de donar via lliure a expropiacions, al mateix temps que el Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana sosté que implica obtenir habitatges en lloguer del sector privat per donar solucions habitacionales als ciutadans més vulnerables.

Et poden expropiar una casa?

La “bomba” va explotar el 9 d’abril, quan es va aprovar l’Ordre TMA/336/2020, publicada l’endemà passat en el BOE, que modifica el Pla Estatal d’Habitatge amb mesures urgents complementàries per fer front a la COVID-19. Entre les mesures socials i econòmiques, el Govern va assenyalar l’existència d’ajudes a potencials beneficiaris sense casa sobre habitatge de titularitat privada. Utilitzar habitatge privat? Com i en quins casos? Els dubtes no van trigar a sorgir.

Al nostre país són molts els qui han invertit en immobles o bé tenen una segona residència a la platja o la muntanya per passar les seves vacances (segons dades d’Avantia Immobiliària, en 2018 el 28 % de la població posseïa un segon habitatge). Molts d’aquests propietaris veuen amb temor, després de la confusió causada amb l’ordre del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, que aquestes propietats privades puguin passar a les mans del Govern per allotjar en elles als ciutadans més vulnerables. És realment així?

En opinió de l’advocat Juan Carlos Burguera, en les mesures aprovades “no s’ha consagrat el dret a l’expropiació“, i el que s’ha proposat “no és donar via lliure a les expropiacions”. Del mateix semblar és Vicente Magre, magistrat de la Sala penal del Tribunal Suprem, qui publica la seva interpretació jurídica de l’abast de les ajudes sobre habitatges de titularitat privada. En ella assenyala que no s’està fixant una intervenció sobre la propietat privada al marge de la voluntarietat del titular de l’immoble. És a dir, sense que el propietari estigui d’acord, no s’utilitzarà el seu habitatge.

Orden ministerial vulnerables
Imatge: Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana

El que diu l’ordre ministerial

Per què s’ha produït la confusió entorn de les ajudes als inquilins més vulnerables? És un bulo malintencionat? D’on prové el malentès? En l’origen del problema sembla estar “una confusa redacció de l’esmentada ordre, que semblava deixar entreveure la possibilitat d’obrir la porta a les expropiacions”, explica Gerard Dolc, president del Consell General dels Col·legis d’Agents de la Propietat d’Espanya (APIs).

Com assenyala el magistrat del Tribunal Suprem, les opcions que es donen en l’ordre ministerial per ajudar als potencials beneficiaris són tres:

  • 1. Posar a la disposició del beneficiari un habitatge de titularitat pública.
  • 2. Cessió per un propietari a l’Administració pública d’un habitatge propi perquè pugui cedir-la en arrendament, previ pagament d’una quantitat al titular, per als beneficiaris que decideixi l’Administració de les comunitats autònomes.
  • 3. Subsidiàriament, i sempre a falta de les dues primeres opcions, l’ajuda podrà aplicar-se sobre un habitatge adequat, de titularitat privada.

Il quid de la qüestió està a l’apartat 3. Una primera lectura dona motiu/dóna motiu a pensar que s’aborda la possibilitat de procedir a l’ocupació d’habitatges de titularitat privada “per donar cobertura a la necessitat habitacional de determinats col·lectius vulnerables com els de víctimes de violència de gènere, de persones objecto de desnonament del seu habitatge habitual, de persones sense llar i altres persones especialment vulnerables”. Així ho temen propietaris i també al principi els APIs.

No obstant això, des del propi Ministeri s’ha aclarit la intencionalitat del precepte:

  • L’ordre “no pretén una ocupació inconsentida de propietats privades” per part de l’Administració de l’Estat, ni obrir processos expropiatoris amb aquest objectiu.
  • La intenció és “autoritzar a les comunitats autònomes a utilitzar fons del Pla Nacional de l’Habitatge (2018-2021)” amb la finalitat d’obtenir “del sector privat habitatges en lloguer i donar així solució habitacional amb la màxima promptitud i agilitat”, tal com explica Francisco Javier Martin, director general d’Habitatge i Sòl del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda urbana.

Què és una expropiació?

Què és una expropiació? L’expropiació consisteix en un procediment que es troba regulat en l’article 33.3 de la Constitució. Consisteix que, per utilitat pública o interès social, l’Estat despulla a una persona de part del seu patrimoni, compensant-la amb el pagament d’un preu just. Els béns poden expropiar-se perquè passin a ser explotats directament per l’Estat o per un tercer.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions