Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Habitatge

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Habitatges de lloguer: poques i cares

Davant la carestia dels lloguers, el 80% dels espanyols es decanta per la propietat

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimarts, 16deJuliolde2002

Avui dia a Espanya, llogar un habitatge resulta una mala inversió per a l’inquilí. Dels 20 milions de pisos que hi ha en el mercat immobiliari, a penes l’1% estan destinats al lloguer o arrendament. Aquesta notable falta d’oferta porta amb si un increment dels preus i la dificultat per a accedir a aquesta mena d’habitatge. La immensa majoria dels espanyols, 80%, es decanten per la propietat. La diferència mensual de despesa entre compra i lloguer és mínima i amb la primera es té dret a un immoble propi. La situació és radicalment oposada als països de la Unió Europea, on, de mitjana, el 35% dels europeus viuen en lloguer.

Preus diferents

El lloguer a Espanya es converteix en un negoci per a qui arrenda i en un important desemborsament econòmic per a l’inquilí. L’Institut Nacional d’Estadística revela que dels 20 milions d’habitatges que hi ha en el mercat, el 80% són de propietat i a penes el 15% pertanyen al règim del lloguer. El 5% restant correspon a pisos buits.

Aquesta escassetat d’oferta pot elevar els preus fins a límits insospitats. Es calcula que el cost mig global d’arrendament se situa entorn del 5% del valor total de l’habitatge. Així per exemple, en una casa que costi 180.000 euros (30 milions de pessetes), el lloguer ascendirà aproximadament a 751 (125.000 pessetes) euros de mitjana. Però aquesta xifra pot variar molt perquè “el mercat de lloguer d’habitatges està en mans dels propietaris, per això és molt difícil calcular quin preu es paga”, afirma el vicepresident de Societat de Taxació, José Luis Estevas-Guilmain. Aquesta falta de control, “afavoreix en molts casos l’especulació” assenyala el directiu de la signatura. Són els casos en els quals el propietari d’un habitatge exigeix preus més elevats dels que demanda el propi mercat. És conegut que es demanen lloguers excessivament elevats per habitatges en pèssim estat que col·lectius com a estudiants es veuen en la necessitat d’arrendar.

D’altra banda, les zones geogràfiques també influeixen. No és el mateix arrendar un pis en el nord que en el sud d’Espanya. En aquest sentit, els preus de compra d’un habitatge influeixen decisivament. Així, el preu del metre quadrat d’un pis a Barcelona i Sant Sebastià se situa per sobre dels 2.300 euros, mentre que a Badajoz (700 euros) o a Càceres (787 euros) no arriben als 800 euros per metre quadrat, segons xifres publicades per la Societat de Taxació corresponents al primer semestre de 2002.

A l’hora de llogar, aquest desfasament es manté i s’observa clarament en un exemple. Si considerem un pis de 70 metres quadrats, l’inquilí d’un pis en la capital donostiarra pagaria 685 euros al mes; mentre que a Càceres tan sols desemborsaria 229 euros.

Al costat de tot això, convé considerar que dins d’una mateixa ciutat, els preus varien depenent de la zona on es visqui. Perquè no és el mateix arrendar un pis en el centre o centres històrics -on el preu dels habitatges és més elevat- que en la perifèria o altres parts de l’urbs.

Destralada al pressupost

L’habitatge constitueix la primera destinació dels estalvis dels espanyols, però s’ha convertit en un dur cop per al seu pressupost. Els joves o els col·lectius de la població que compten amb menys recursos econòmics tenen més difícil l’accés.

Si posem com a exemple els salaris mitjans per províncies, podrem comprovar quin percentatge del pressupost es va a pagar un lloguer. En el cas de l’exemple anterior, Sant Sebastià i Càceres, els ingressos mensuals mitjans són molt diferents: 1.558,28 euros en la capital donostiarra i 1.114, 08 en l’extremenya.

Fent comptes, en un pis de 80 metres quadrats, la persona que vulgui viure de lloguer a Sant Sebastià haurà de realitzar un esforç econòmic important, ja que destinarà 767 euros al mes al pagament del lloguer, és a dir, un 49% dels seus ingressos. La situació canvia radicalment si l’arrendatari viu a Càceres, ja que del seu sou, només pagaria 262 euros mensuals, això és, el 23% del seu pressupost.

Aquestes xifres es recullen en termes bruts, és a dir, abans de practicar retencions o pagaments a la Seguretat Social per compte del treballador. D’això es dedueix, que després de les deduccions una persona compta amb menys diners i l’esforç econòmic és major.

Malgrat aquesta desigualtat per territoris, el Ministeri de Foment calcula que el 35% dels ciutadans, bona part d’ells joves, no pot accedir a un habitatge.

Paginació dins d’aquest contingut

Etiquetes:

nkk-ca


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions