Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Habitatge > Compra

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Habitatges protegits: Major oferta de compra que de lloguer

Tan sols el 7% dels habitatges que es construeixen són públiques

Adquirir un habitatge protegit a Espanya és una batalla sense treva. Mai abans, asseguren els experts, va ser tan difícil trobar un pis protegit. Anualment es construeixen al país prop de 500.000 habitatges, de les quals només un 7% té subvenció pública. Aquesta circumstància, sumada als elevats preus dels habitatges lliures, limita les possibilitats dels usuaris a l’hora d’obtenir una casa barata. No obstant això, és més fàcil fer-se amb un pis de protecció oficial en propietat que un en lloguer, perquè les ajudes estatals i autonòmiques estan encaminades a fomentar la compra i els lloguers socials són cada vegada més escassos.

El 10% dels pisos és de lloguer

El de l’habitatge és un dels assumptes que més preocupa els ciutadans espanyols i als estrangers residents en aquest país. Tan complicat és el panorama que en la passada campanya per a les eleccions municipals i autonòmiques del 25 de maig l’habitatge es va convertir en un dels temes estrella i va arrencar dels partits polítics nombroses promeses i bons propòsits.

Les xifres assenyalen que anualment es construeixen al país unes 500.000 habitatges. En 2002 la dada que maneja la Junta Central del Col·legi d’Arquitectes d’Espanya parla de 578.000 unitats, de les quals només 44.000, és a dir, el 7,7% gaudia de subvenció pública. Això explica, en part, les aglomeracions que amb freqüència es produeixen en ajuntaments i comunitats cada vegada que es presenten promocions d’habitatges ja sigui en lloguer o en propietat.

Per a fer-se una idea prou dir que a Madrid es van registrar al novembre del passat any 30.200 peticions telefòniques de cita prèvia per a 1.125 pisos el preu dels quals oscil·lava entre els 60.000 i els 120.000 euros. En aquesta regió hi ha unes 33.000 persones en espera de trobar un habitatge públic. A València, segons va denunciar el gener passat el candidat del PSOE a l’alcaldia d’aquesta ciutat, Rafael Rubio, només el 8% dels habitatges que s’han construït en els últims anys són protegides. I en el territori nacional, segons la Confederació de Cooperatives d’Habitatge d’Espanya, 300.000 persones esperen ansioses un habitatge barat. De fet, el 60% dels demandants d’habitatge vol que aquesta sigui protegida.

A Sevilla, per exemple, una promoció d’habitatges de lloguer en una de les zones més privilegiades de la ciutat va comptar amb 2.503 sol·licituds per a només 218 pisos. Un habitatge de 70 metres quadrats sortia per 130 euros al mes. Un privilegi per a pocs. I a Barcelona, per cada pis públic es presenta una mitjana de 20 sol·licituds. Segons xifres de 2002, només el 6,9% dels habitatges construïts a Catalunya van ser de protecció social.

La situació en matèria d’habitatge es tradueix, segons Fernando Sánchez, responsable d’aquesta àrea en el sindicat UGT de Madrid, en una oferta escassa i en una demanda cada vegada major. Alfonso Vázquez Fraile, de la Confederació de Cooperatives d’Habitatge d’Espanya assegura, com Sánchez, que l’oferta d’habitatge públic és més que limitada. “Esperem que a partir d’ara es compleixin totes les promeses del Govern destinades a incentivar la promoció d’habitatges en règim de lloguer”, assenyala.

Sánchez i Frare coincideixen que, donades les circumstàncies, resulta molt més fàcil per a un usuari optar a un habitatge en propietat que a una en lloguer. La raó és senzilla: pràcticament no hi ha promocions de lloguers socials. A Espanya només el 10,5% dels pisos es troba en règim de lloguer, enfront del 54% de la Unió Europea. Aquesta escandalosa diferència només reflecteix la cara més negativa del boom immobiliari que travessa Espanya.

Des de l’Associació Professional de Gestors de Cooperatives, Agecovi, el seu portaveu, Francisco López, destaca com any rere any han disminuït les promocions d’habitatge públic. A la fi dels anys 80, recorda López, el 50% dels habitatges que es construïen eren de protecció oficial. La xifra, llavors, es fixava en uns 110.000 o 150.000 pisos protegits enfront dels 30.000 o 40.000 que de mitjana es construeixen ara. “Les administracions no han fet res per a fomentar l’habitatge públic en aquest país. Curiosament, el discurs és que mentre pujava l’habitatge, pujava la riquesa. Nosaltres reclamem una intervenció més decidida de les administracions per a atorgar sòls per a habitatge protegit”, afirma López.

Ni tan sols els promotors immobiliaris ho tenen fàcil a l’hora d’aixecar pisos de preu protegit. L’Associació de Promotors Immobiliaris de Madrid, Asprima, va denunciar l’any passat que el preu que la Comunitat de Madrid establia per als pisos protegits (uns 100.000 euros en mitjana) resultava massa “barat”, per la qual cosa, al final, alguns promotors havien de cobrar uns diners extres en negre per a així poder compensar la diferència entre el cost del sòl i de la construcció.

Paginació dins d’aquest contingut


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions