Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Habitatge > Compra

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Habitatges protegits

Condicions avantatjoses per als ciutadans que no poden accedir al mercat d'habitatge lliure

Els habitatges protegits, també denominades en alguna normativa autonòmica habitatges de protecció pública, com el seu propi nom indica, constitueixen una alternativa per facilitar l’accés dels ciutadans a un habitatge assequible, convertint-se en un instrument per a la millor satisfacció de les necessitats dels ciutadans que no poden accedir, mitjançant esforços raonables, als mercats d’habitatge lliure.

El Pla Estatal 2005-2008, per afavorir l’accés dels ciutadans a l’habitatge, estableix en el seu preàmbul que, encara que el mateix té un abast universal, es dirigeix específicament a aquells col·lectius amb majors dificultats per accedir a un habitatge digne. Per tant, la funció principal d’aquests habitatges protegits és la de materialitzar el mandat constitucional que estableix el dret de tots els ciutadans a gaudir d’un habitatge digne i adequada, i el deure els poders públics de promoure les condicions necessàries i establir les normes pertinents per fer efectiu aquest dret.

Diferents règims

Doncs bé, a fi d’intentar complir amb aquesta fi d’interès públic, els governs, tant central com a autonòmics, posen a la disposició dels ciutadans determinades habitatges amb unes condicions més avantatjoses que les del mercat lliure. Així aquests habitatges es caracteritzen per tenir un preu sensiblement inferior a la mitjana, i a més solen anar acompanyades d’ajudes o subvencions per a la seva adquisició.

Aquests habitatges qualificats o declarades com protegides destinades a la venda es classifiquen, a l’efecte de la gestió de les ajudes financeres, en els següents tipus, encara que tinguin una altra denominació en els plans o programes propis de les comunitats autònomes:

Habitatges protegits de règim especial
Habitatges protegits de preu general
Habitatges protegits de preu concertat,
estàs últimes també denominades en alguna autonomia, per exemple Euskadi, habitatges protegits de règim taxat.

Aquests diferents règims s’estableixen en funció del seu preu màxim de venda per metre quadrat de superfície útil i dels ingressos màxims dels beneficiaris d’aquests habitatges.

Preus màxims de venda

En els habitatges protegits de règim especial el preu màxim de venda per metre quadrat de superfície útil no podrà excedir d’1,40 vegades el Preu Bàsic Nacional. En els habitatges protegits de preu general no podrà excedir d’1,60 vegades el Preu Bàsic Nacional, i en les de preu concertat d’1,80 vegades. El Preu Bàsic Nacional és la quantia en euros per metre quadrat de superfície útil, que serveix com a referència per a la determinació dels preus màxims de venda dels habitatges protegits. Així i tot, cada comunitat autonòmica podrà establir dins d’aquest marc els preus màxims de venda per metre quadrat dels diferents habitatges protegits.

Les superfícies útils màximes dels habitatges protegits no poden excedir de 90 metres quadrats amb caràcter general. Quan es tracti d’habitatges protegits adaptats per a persones amb discapacitat, amb mobilitat reduïda permanent, podrà sobrepassar-se aquest límit, fins a un màxim del 20% de superfície útil, conforme a la normativa de les comunitats autònomes. Amb caràcter especial aquesta superfície podrà sobrepassar aquest límit i arribar fins a un màxim de 120 metres quadrats, quan es tracti de famílies nombroses. La superfície útil dels garatges i trasters declarats protegits no podrà excedir de 25 i 8 metres quadrats respectivament.

Requisits

És clar que per poder accedir a aquest tipus d’habitatges, els beneficiaris de les mateixes han de complir una sèrie de requisits que venen establerts en la corresponent normativa estatal i en les diferents normatives autonòmiques que regulen aquesta matèria.

Així, els habitatges protegits hauran de ser destinades a residència habitual i permanent del propietari o, si escau, de l’inquilí, i hauran de ser ocupades pel mateix dins dels terminis establerts en la legislació aplicable. A més, els habitatges en qüestió, es troben sotmeses a una sèrie de limitacions; entre unes altres, i depenent del regulat per cada comunitat autònoma, s’establirà un període durant el qual l’habitatge no podrà ser transmesa a un tercer i, en cas de fer-ho transcorregut aquest termini, s’haurà de vendre per un preu limitat, que serà fixat per cada comunitat autònoma, però que no podrà superar en cap supòsit el doble del preu inicial de l’habitatge, una vegada actualitzat mitjançant l’aplicació de l’IPC.

Per accedir en propietat a un pis protegit, els beneficiaris han de gaudir d’uns ingressos familiars compresos dins d’uns barems

Així mateix, les comunitats autònomes podran establir sobre els habitatges qualificats com protegides, drets de tempteig i retracto, és a dir, que per procedir a la seva venda hauran de ser prèviament ofertes pel propietari a l’Administració corresponent, qui disposa d’un termini determinat per decidir si la vol o no. En cas que decideixi no fer ús d’aquest dret d’adquisició preferent, el propietari de l’habitatge protegit podrà transmetre-la, sempre que compleixi amb les altres limitacions establertes, entre unes altres, el seu preu màxim de venda.

Finalment, però no per això menys important, hem de tenir en compte que per accedir en propietat als habitatges protegits, els beneficiaris han de gaudir d’uns ingressos familiars que corresponguin als següents barems:

a)Que no excedeixin de 6,5 vegades l’Indicador Públic de Renda d’Efectes Múltiples si es tracta d’habitatges protegits de preu concertat.

b)Que no excedeixin de 5,5 vegades l’Indicador Públic de Renda d’Efectes Múltiples si es tracta d’habitatges protegits de preu general.

c)Que no excedeixin de 6,5 vegades l’Indicador Públic de Renda d’Efectes Múltiples si es tracta d’habitatges protegits de règim especial.

Les superfícies útils màximes dels habitatges protegits no poden excedir de 90 m2 amb caràcter general

Igualment hem de recordar que les persones que desitgin accedir en propietat als habitatges protegits no poden ser titulars d’un altre habitatge subjecte a règim de protecció pública, ni tampoc d’un habitatge lliure quan el seu valor excedeixi del 40% del preu màxim total de venda de l’habitatge objecto de l’actuació protegida. Aquest valor s’elevarà al 60% quan es tracti de famílies nombroses i necessitessin adquirir un habitatge de major superfície per l’increment del nombre de membres de la seva unitat familiar, i en el cas de persones majors de 65 anys, de les persones amb discapacitat o de víctimes de la violència de gènere o del terrorisme.

En algunes comunitats autònomes en la seva normativa s’estableix que el beneficiari d’un habitatge protegit no pot ser titular de cap altre habitatge, sense establir distinció alguna. En unes altres, el requisit de “manca” d’habitatge s’ha substituït pel de “necessitat” d’habitatge, fins i tot permetent-se en alguns dels casos que el beneficiari d’un habitatge protegit pugui ser titular d’un segon habitatge lliure en lloc diferent del de la primera.

Aquestes pinzellades generals sobre la regulació en matèria d’habitatges protegits està subjecta al regulat per cadascuna de les comunitats autònomes, ja que, en funció de les seves competències estatutàries, podran definir i dur a terme una política d’habitatge propi, complementant les actuacions de protecció i promoció previstes per l’Estat per a aquesta matèria. D’aquesta manera cada Govern autonòmic compta amb un marge de llibertat de decisió que li permet aplicar les mesures estatals adaptant-les a les peculiars circumstàncies del seu territori.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions