Prop d’1,3 milions d’hipoteques a Espanya estan referenciades a l’índex IRPH, un indicador que s’utilitza en préstecs hipotecaris a tipus variable i la legalitat del qual està en dubte. Però l’índex “en si” no és abusiu. El seu caràcter abusiu esdevé de la seva aplicació per part de les entitats, sense informar de l’existència d’altres índexs més beneficiosos (les hipoteques IRPH són entre un 1,5 % i 3 % més cares) i sense explicar com es determinaven els seus valors i la seva evolució. Com assenyalen els experts, això ho han fet els bancs al nostre país, per la qual cosa qui tingui una hipoteca referenciada a l’IRPH pot tractar de reclamar. Un informe de la Comissió Europea, encara que no és decisiu, avala les seves pretensions i genera bones expectatives. Com actuar llavors? Totes les claus, a continuació.
Un informe de la Comissió Europea (CE), que dubta de la transparència en la comercialització de l’IRPH i la considera un abús, ha donat esperances als milers d’hipotecats els préstecs dels quals estan referenciats a aquest índex. Les seves queixes per fi semblen tenir resposta i veuen més proper el dia en què la Justícia els concedeixi la raó.
Què diu la Comissió Europea sobre l’IRPH?
La CE addueix que, al seu judici, els jutjats i tribunals espanyols “haurien de poder declarar nul·la per abusiva la clàusula que referencia el préstec a l’IRPH Caixes en aquells casos en què l’entitat prestadora no hagi actuat amb la deguda transparència“, com assenyalen des del bufet Debelare Advocats Madrid, despatx pioner en la defensa dels afectats per l’IRPH.
La Comissió entén que la directiva europea 93/13 CEE imposa a les entitats financeres l’obligació de facilitar als consumidors la informació que els permeti fer-se una idea total de quin serà el cost econòmic derivat de l’elecció d’aquest índex de referència. En concret, assenyala que “és essencial que s’expedeixi als consumidors informació sobre com s’elabora l’índex de referència, quin ha estat el seu comportament en el passat i, de ser possible, que es faci una projecció de quin serà la seva evolució en el futur”, expliquen els advocats.
Però, a més, arriba al punt d’assenyalar que l’omissió de facilitar les dades esmentades podria arribar a constituir una pràctica comercial deslleial o enganyosa de les entitats financeres. I això últim no és d’estranyar, ja que “l’ocultació d’informació per part del banc provoca que el consumidor accepti referenciar el seu préstec a un índex que, d’una altra manera, mai hauria acceptat”, conclouen els experts.
Quines conseqüències té aquest informe sobre les hipoteques IRPH?
Les observacions que la CE presenta davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) no són vinculants; és a dir, aquest informe no té caràcter decisiu.No obstant això, “és clar que el fet que des de la Comissió Europea valorin l’aplicació de l’IRPH per les entitats de crèdit com a abusiu permet tenir bones expectatives respecte de la decisió que podria acordar el TJUE”, indica Irene López Tornero, advocada de Rom i Campos Advocats. De la mateixa opinió són els lletrats de Debelare, doncs comenten que els arguments exposats per la CE “suposen un veritable recolzament als consumidors afectats per l’índex de referència IRPH Caixes”, i que és possible que el TJUE faci seus aquests arguments.
Vull reclamar per l’IRPH, quins requisits haig de complir?
Els consumidors que estimin que el seu banc no va actuar amb la deguda transparència quan es va indexar la seva hipoteca a l’IRPH poden acudir als òrgans jurisdiccionals i “demanar que es declari nul·la per abusiva aquesta clàusula contractual”, expliquen des de Debelare. López Tornero afegeix que aquestes hipoteques han de ser reclamades per persones físiques i jurídiques, sempre que tinguin el caràcter de consumidors; és a dir, “que hagin concertat el seu préstec amb finalitats alienes a l’activitat professional que desenvolupin habitualment”.
Encara que la llei no exigeix requisits addicionals, l’aconsellable en preparar la demanda serà fer apilament de tota la documentació que conservem de l’operació de préstec: publicitat, comprovar si se li va arribar a lliurar oferta vinculant, etc. Es tracta de “demostrar que el banc va actuar amb opacitat; que es va ocultar informació essencial sense donar-nos motiu a optar per un índex de referència molt menys onerós, com per exemple pot ser l’euríbor”, assenyalen des de Debelare.
I com reclamo l’IRPH?
El procediment consisteix a realitzar una prèvia reclamació a l’entitat sol·licitant que deixi d’aplicar l’índex IRPH i iniciï la devolució de les quantitats degudes per la seva implementació. En el cas que no contestin o rebutgin la petició, cal interposar demanda davant el jutjat corresponent. Si volem reclamar, el més aconsellable és acudir a professionals, que s’encarregaran d’assessorar-nos i explicar-nos amb detall en què consisteix aquest tràmit.
Imagen: succo
En l’actualitat, la qüestió està en mans del Tribunal de Justícia de la Unió Europea. És el que ha de dirimir el caràcter abusiu o no d’aquesta clàusula (en el cas de la clàusula solc va donar la raó als consumidors).
No obstant això, “són nombrosos els jutjats que estan declarant el caràcter abusiu d’aquesta clàusula, donant la raó al consumidor”, assegura Irene López Tornero. Però, com matisen des de Debelare, “encara és aviat per vaticinar el resultat. Al final, tot dependrà de com es pronunciï el TJUE sobre aquest tema i de les particularitats de cada cas concret”. Encara que, segons la seva experiència, tots els experts manifesten que la immensa majoria d’entitats financeres que van referenciar les seves operacions de préstec a l’IRPH “no van facilitar una informació adequada al consumidor”.
Hi ha alguna alternativa a la reclamació?
Avui dia, si no es reclama el caràcter abusiu de la clàusula, “no és senzill que es procedeixi pels bancs a modificar l’índex IRPH per un altre, ni a retornar les quantitats que s’han cobrat” per la seva aplicació, reconeix l’advocada de Rom i Campos. Des de Debelare matisen que “es podria intentar dur a terme una negociació amb l’entitat prestadora per aconseguir que es modifiqui l’índex de referència del préstec”.
A primera vista pot semblar que la novació del préstec hipotecari té els seus avantatges: d’una banda, s’evita el procediment judicial -que tant desgast ocasiona- i, per un altre, se soluciona el problema amb major rapidesa. No obstant això, els advocats estimen que els afectats farien bé a esperar a la fallada del TJUE per decidir si litigen o no, doncs en una negociació “l’entitat bancària mai ens va a retornar les quantitats indegudament pagades per raó d’haver referenciat el préstec a l’IRPH sense transparència”. A més, amb total seguretat, l’entitat imposarà un increment del diferencial en el cas que es canviï el tipus de referència del préstec a l’euríbor.
En qualsevol cas, els experts recomanen que, si decidim entaular negociacions amb el banc, actuem sempre assessorats per un especialista en la matèria. En cas contrari, ens exposarem “al fet que l’entitat financera s’aprofiti de nou de l’asimetria informativa que existeix en aquestes relacions”, aclareixen.
L’informe de la Comissió Europea és una garrotada per als bancs. Les entitats van imposar l’índex IRPH als seus clients perquè resulta més alt que uns altres, com l’euríbor. Amb això es van garantir cobrar als clients uns interessos elevats pels préstecs hipotecaris que contractaven. Perdre aquests procediments els suposa “no solament deixar d’ingressar majors quantitats en concepte d’interessos, sinó, a més, haver de retornar elevades quanties derivades de l’aplicació d’un índex abusiu”, admet Irene López Tornero, de Rom i Campos Advocats.
Els advocats de Debelare coincideixen a assenyalar que el dictamen de la CE, encara que no sigui vinculant, “és un gerro d’aigua freda per a les entitats financeres”. Aquests experts creuen que els qui ofereixen als seus clients l’IRPH en les seves operacions de préstec intentaran restar credibilitat a aquestes observacions costi el que costi. Però “gens del que puguin adduir restarà gens de contundència als arguments blandidos per la Comissió Europea”, exposen.
