Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Habitatge > Compra

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Hipoteques ‘dubtoses’

El nombre de préstecs que deixen de pagar-se almenys durant tres mesos creix a Espanya

La lenta però constant pujada dels tipus d’interès ha incrementat el número de les anomenades hipoteques ‘dubtoses’ a Espanya; préstecs que deixen de pagar-se almenys durant tres mesos. Encara que la xifra encara no és preocupant, la morositat hipotecària ja aconsegueix el nivell del 0,41%, la taxa més alta dels últims cinc anys. Aquesta dada, que mostra la proporció de crèdits hipotecaris impagats que hi ha en un país, és molt important per a les entitats perquè determina les seves polítiques a seguir a l’hora de concedir nous préstecs. En l’actualitat, són nombrosos els bancs que han decidit endurir les condicions en la subscripció d’hipoteques. En concret, un informe del Banc d’Espanya exposa que almenys deu entitats imposen ara criteris més severs als clients que desitgen contractar un préstec hipotecari. Aquesta pràctica respon així a les recomanacions del Banc Central Europeu que, davant la pujada dels tipus d’interès, ha advertit a les entitats que han de millorar els seus sistemes de control sobre la capacitat de pagament dels seus clients. En qualsevol cas, cal no confondre les hipoteques dubtoses amb les anomenades hipoteques escombraries o de risc, que actualment sí que estan creant problemes en mercats d’altres països, com l’estatunidenc, però que a penes es donen a Espanya.

Hipoteca dubtosa no és hipoteca de risc

/imgs/2007/03/vivienda07.jpg

Malgrat que la dada de la pujada de la morositat és preocupant, no convé confondre el terme d’hipoteca dubtosa amb el d’hipoteca de risc. En sentit ampli, una hipoteca dubtosa és qualsevol préstec en el qual haguessin passat 90 dies des del seu impagament o aquell sobre el qual, no havent transcorregut aquest termini, l’entitat tingués dubtes molt raonables que vagi a ser reemborsat i, per tant, estigués en fase de reclamació. Antonio Paños, director de riscos de Bancaixa, afirma a més, que convé distingir entre impagat o incidència i morós o dubtós. “En el primer cas s’inclouen aquells clients que no tenen absoluta coincidència entre les dates en què reben la seva nòmina o el seu flux recurrent d’ingressos i la data en què han d’atendre el préstec. En aquest cas, estem parlant de risc vençut i incidentado o impagat. Es tracta d’una situació transitòria de desfasament i s’analitzada com a tal. En el segon cas, en el de morós o dubtós, és possible que bé no hi hagi ingressos suficients per a cobrir les quotes acumulant-se almenys tres quotes si són mensuals”, afegeix Paños.

En qualsevol cas, les entitats abans d’efectuar una reclamació formal es posen en contacte amb els clients, per telèfon o a través d’una carta, per a informar-los sobre la situació d’impagament i avisar-los que s’ha acumulant el deute vençut i, que, per tant rebran una reclamació formal.

Per contra, una hipoteca de risc és aquella que concedeixen entitats a favor de clients que no tenen historial creditici ni en molts casos ingressos provats. A Espanya només es dóna un insignificant mercat d’aquesta mena d’hipoteques que, per part seva, sí que és molt conegut als Estats Units.A Espanya només es dóna un insignificant mercat d’aquesta mena d’hipoteques que, per part seva, sí que és molt conegut als Estats Units Precisament, en els últims dies s’ha posat de moda el terme, ja que diverses empreses estatunidenques dedicades al negoci de les hipoteques escombraries (com també es coneixen les hipoteques de risc) han fet públic que afronten problemes d’insolvència. Javier López, president de l’intermediari financer Crédit Services assegura, no obstant això, que “mentre que als Estats Units es concedeixen préstecs hipotecaris superiors al valor de taxació de l’habitatge sense que el client aporti un justificant d’ingressos, a Espanya aquesta situació és impensable”, apunta López. “Els problemes pels quals travessa l’arriscat mercat hipotecari estatunidenc, amb dues financeres que tenen problemes de liquiditat, no es replicarà a Espanya, on la solvència dels bancs és molt alta i les cobertures dels riscos són cada vegada majors”, afirma López.

Una altra diferència important que convé assenyalar és que mentre als Estats Units el negoci de les hipoteques de risc presenta una quota del 20% de tot el mercat hipotecari, a Espanya a penes un 0,72% de tot el negoci hipotecari està en mans d’intermediaris financers, que són els únics que poden promoure aquest tipus d’hipoteques ‘escombraries o de risc’, concedides a clients de risc elevat, amb nombrosos préstecs o ingressos molt baixos i irregulars. A més, les entitats espanyoles compten amb un destacat fons de cobertura per insolvències per a prevenir l’efecte d’un canvi de cicle econòmic.

La situació del mercat hipotecari és, per tant, molt diferent a Espanya i als Estats Units. Al nostre país els clients amb majors dificultats per al pagament d’una hipoteca estan recorrent als intermediaris que reunifiquen deutes i que els remeten en moltes ocasions als denominats establiments financers de crèdit, amb condicions més flexibles que en els bancs o caixes tradicionals. Sergio Solís, vicepresident executiu de Capital Credit, assegura que més que bona o dolenta, la reunificació és la solució en majúscules. “Si les famílies no poden fer front a les diverses quotes, l’única manera d’adequar aquesta situació és a través d’un refinançament. Lògicament, amb la reunificació de deutes el termini d’amortització s’allarga”, assegura.

Paginació dins d’aquest contingut


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions