Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Habitatge > Comunitats de veïns, assegurances i legislació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Impagament de l’IBI: conseqüències

Si l'Impost sobre Béns Immobles no es paga en el termini establert, s'afegeixen recàrrecs, sancions i interessos al deute i, en última instància, es procedeix a l'embargament

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dilluns, 15 de Octubre de 2012
img_casco antiguo 2

Els propietaris de béns immobles, com a habitatges, locals, garatges o terrenys, estan obligats al pagament anual de l’Impost sobre Béns Immobles (IBI) del seu municipi. Aquest tribut constitueix una de les principals fonts d’ingressos dels ajuntaments i varia d’una localitat a una altra. Les corporacions locals, encarregades de la seva gestió i cobrament en coordinació amb les diputacions provincials, han elevat l’IBI de forma constant en els últims anys. Donada la precària situació actual de bona part de les economies domèstiques, són nombroses les famílies que es veuen abocades a ajornar o fins i tot descartar l’abonament d’aquest tribut. Com s’explica a continuació, l’impagament de l’IBI implica greus conseqüències: des d’un augment del deute en forma d’interessos, sancions o recàrrecs, fins a l’embargament de béns, entre els quals s’inclou el propi habitatge.

Què és l’IBI?

Imatge: Rubén García / Eroski Consumer

L’Impost sobre Béns Immobles (IBI) és un tribut directe, real, objectiu i periòdic de caràcter local que grava la propietat, la titularitat de drets reals d’usdefruit, de superfície o d’una concessió administrativa, sobre els béns situats en cada terme municipal. És, per tant, un tribut que han de pagar de forma anual els propietaris d’un immoble, com una casa, un pis, un terreny, un garatge, etc, a l’ajuntament de la localitat on es trobin emplaçats.

Aquest tribut grava el valor de la titularitat i altres drets que recaiguin sobre qualsevol ben immoble, però de manera diferent en funció de la seva naturalesa, ja sigui urbà, rústic o amb característiques especials. Per a la classificació es recorre al cadastre, a més de servir com a font d’origen de les titularitats dels béns immobles o els drets reals establerts.

L’IBI és un dels impostos més importants per a les hisendes locals

L’IBI està regulat per la Llei d’Hisendes Locals i el text refós de la Llei del Cadastre Immobiliari. La seva gestió es comparteix entre l’Administració de l’Estat i els ajuntaments. La Llei d’Hisendes Locals contempla les possibles modulacions en els impostos, permet establir exempcions addicionals en determinats casos i aplicar diferents coeficients dels tipus de gravamen aplicables en cada supòsit. És un dels impostos més importants per a les hisendes locals, com demostren els més de 12.000 milions d’euros que es van recaptar en 2013.

Quines conseqüències té un impagament de l’IBI?

Els propietaris de béns immobles disposen d’un termini voluntari per satisfer aquest tribut. Les notificacions dels pagaments es realitzen entre 1 i el 15 de cada mes i han d’abonar-se el dia 20 del mes següent.

  • Fase de constrenyiment:

    En el cas de no satisfer el tribut en el termini voluntari, s’inicia el pagament en el període executiu i es notifica una providència de constrenyiment, una notificació d’un procediment iniciat per l’ajuntament en el qual s’indica l’existència d’un deute per no haver-la sufragat. S’estableix d’aquesta manera un altre termini similar a l’anterior per al pagament del deute, però hauran d’abonar-se una sèrie de recàrrecs executius en forma de percentatges sobre el deute. La citada quantitat oscil·la entre un 5% i un 20%, en funció del període del retard.

  • Diligència d’embargament:

    Si transcorregut el termini voluntari i el de constrenyiment, el deute continua sense pagar-se, es procedirà contra els béns i drets del deutor tributari: des de diners en efectiu o en comptes oberts en entitats de crèdit, als seus béns immobles. Tot això, amb la premissa de cobrir les quantitats referents al deute, els interessos de demora, els recàrrecs i les costes del procediment de constrenyiment. És a dir, es dictarà una diligència d’embargament sobre els comptes bancaris o les nòmines, d’acord a l’article 169 de la Llei General Tributària.

    Si bé, com indica la Llei d’Enjudiciament Civil, no poden embargar-se els ingressos iguals o inferiors al Salari Mínim Interprofessional (SMI) i si els ingressos de l’afectat superen aquesta quantitat, solament es pot embargar el 30%, 50%, 60%, 25% i 10% del segon, tercer, cambra, cinquè, sisè i següents trams del SMI.

    En última instància, i en cas que el deute no pugui satisfer-se, es procedirà a l’embargament de l’habitatge per l’import que correspongui, inclosos despeses de costes, interessos, etc.

Qui ha de pagar-ho i qui està exempt del pagament de l’IBI?

La gran majoria dels propietaris d’immobles estan obligats al pagament d’aquest impost, encara que hi ha excepcions, ja que la llei contempla que alguns immobles queden exempts. Entre les principals excepcions destaquen:

  • Els immobles que són propietat de l’Església Catòlica en els termes previstos en l’Acord de 1979 entre l’Estat espanyol i la Santa Seu sobre Assumptes Econòmics. També els pertanyents a associacions confessionals no catòliques reconegudes per la llei.

  • Els que són propietat de l’Estat, de les comunitats autònomes o de les entitats locals relacionats amb la seguretat ciutadana, amb els serveis educatius (comissaries, presons o col·legis) o la defensa nacional.

  • Immobles de Creu Vermella Espanyola, entitats sense ànim de lucre i fundacions.

  • Seus diplomàtiques estrangeres, béns comunals de municipis i muntanyes veïnals.

  • Els catalogats com a patrimoni històric.

  • Els antics de les grans ciutats.

Com es calcula l'IBI

  • Valor cadastral: es parteix del valor cadastral de l’immoble, aquell que reflecteix el valor del sòl en el qual se situa i el de l’edificació. S’obté de les dades del Cadastre, prenent com a referència el valor de mercat. En general, el valor cadastral sol ser la meitat del valor del mercat i es revisa cada deu anys.
  • Tipus impositiu: al valor cadastral cal aplicar-li el tipus impositiu o de gravamen que cada ajuntament fixa dins d’uns marges que li venen ja imposats.
  • Bonificació: és la reducció d’un percentatge de la quota de la qual es beneficien les famílies nombroses o certs immobles, com els habitatges protegits.
  • Deute tributari: és la suma final que s’ha de pagar després d’aplicar les bonificacions a la quota íntegra.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions