Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Habitatge

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Impost per als habitatges buits, és viable?

Algunes comunitats autònomes estudien carregar un nou impost sobre els pisos buits, una mesura inconstitucional i pràcticament inviable, segons els juristes

ImgImagen: Jari Lehtikangas

Qui tingui una casa buida, serà ‘castigat’ amb majors impostos. Aquesta és la idea amb la qual les comunitats de Catalunya i País Basc han elaborat recentment sengles reglaments en els quals expressen la seva intenció de gravar amb un nou cànon als propietaris de cases desocupades. La normativa d’aquestes autonomies està en línia amb la Llei d’Hisendes Forals que es va elaborar l’any 2002 i que plantejava la conveniència d’aplicar recàrrecs de fins al 50% sobre l’Impost de Béns Immobles als habitatges buits.

Des del Govern van justificar l’any 2002 la necessitat d’elaborar aquesta norma com a mesura vàlida per fomentar el lloguer, tema que ha quedat paralitzat però que podria reprendre’s a qualsevol moment. En l’actualitat, són les autonomies catalana i basca, les que tenen competències pròpies, les que han valorat la necessitat de recórrer a una proposta similar: també volen aplicar peculiars multes als propietaris de pisos desocupats. Fa amb prou feines uns dies, el Govern basc va acabar un esborrany en el qual s’exposa la intenció d’aplicar un cànon de nou euros al dia a tots aquells contribuents amb pisos desocupats. La quantia s’elevaria a dotze euros diaris si l’habitatge seguís sense habitar-se durant el segon a any i aconseguiria els 15 euros el tercer any i posteriors. Això suposa que cada propietari d’habitatges buits es veuria obligat a desemborsar entre 3.285 i 5.475 euros anuals. Cada propietari d’habitatges buits es veuria obligat a desemborsar entre 3.285 i 5.475 euros anuals A Catalunya, per la seva banda, a la fi de 2006 van acabar un projecte de llei que al·ludeix igualment al pagament de recàrrecs a tots els pisos sense habitar, encara que en aquest cas encara no està acordat a quant ascendiria la hipotètica taxa.

Què és una casa buida?

Aquestes propostes, encara en fase d’esborrany, reobren la polèmica que ja va sorgir entre la societat l’any 2002 quan el Govern estudiava aplicar una mesura similar. Una de les qüestions més espinoses que torna a l’actualitat és definir amb claredat el concepte de casa buida. En principi, l’esborrany del reglament basc defineix pis desocupat com aquell habitatge, no vacacional, que estigui buida els 365 dies a l’any. L’esborrany exclou, per motius justificats, tots aquells pisos momentàniament abandonats per circumstàncies familiars o laborals. Aquesta descripció és, segons els juristes, massa àmplia i inexacta, per la qual cosa serà difícil trobar habitatges que compleixin tals característiques. A més, l’ambigüitat de la definició i del propi concepte de casa buida implica l’entrada en joc de la picardia espanyola. Des del punt de vista legal i tenint en compte l’essència de la norma, ocupar el pis un sol dia a l’any o algun cap de setmana podria ser suficient per evitar el pagament de l’impost.

A Catalunya, per la seva banda, encara estan pendents de desenvolupar un reglament que descrigui què s’entén per un pis buit. Estudien determinar el que podria considerar-se un consum mínim dels serveis bàsics com la llum, l’aigua o el gas i habitar la casa un mínim de dies. També en aquest cas, l’enginy dels propietaris podria ser la solució per sortejar el pagament. Podria ser suficient deixar la llum encesa durant diversos dies o contractar a un tercer perquè fes un mínim consum a la casa i la visités en diverses ocasions per saltar-se el cànon.

El propi Govern va viure en les seves carns la impossibilitat d’arribar a una definició exhaustiva i aplicable del concepte d’habitatge buit quan en 2002 va voler engegar la mesura del recàrrec sobre l’IBI. En l’actualitat, des del Ministeri d’Economia i Hisenda, per exemple, confirmen que s’han trobant amb una dificultat insalvable per definir què és clarament un pis desocupat. “Li hem donat moltes voltes al tema. De fet hem buscat fora d’Espanya, en països com Alemanya i França, i hem comprovat que allí no han desenvolupat propostes similars ni compten amb reglaments en els quals estigui clarament definit el concepte de casa buida”, confessen des del Ministeri d’Economia i Hisenda. “De moment, el desenvolupament està paralitzat perquè som conscients de la dificultat per definir amb claredat quina pisos poden catalogar-se com deshabitats”, afegeixen.

Des del País Basc, no obstant això, es mostren més actius en el tema. Des d’aquesta comunitat autònoma afirmen que aquesta mesura sorgeix com a resposta al que en la seva opinió suposa ‘un luxe inadmissible’, com és que els propietaris tinguin habitatges desocupats quan altres persones no poden accedir a elles. Seria una forma de fomentar el lloguer a Espanya, un mercat molt menys desenvolupat que en altres països.

El perquè de la norma

Img alqvaciasImagen: Algiamil

En general, tant el Govern central com les comunitats autònomes de Catalunya i País Basc es plantegen engegar aquesta iniciativa com a solució a la insostenible situació del mercat de l’habitatge a Espanya, amb preus per accedir al primer habitatge molt elevats tant al mercat de compra-venda com de lloguer. En concret, l’objectiu de la mesura és potenciar l’anquilosado comprat del lloguer, que s’ha anat deteriorant amb el pas del temps. En 1950, la meitat dels habitatges al nostre país eren utilitzades en règim de lloguer. En 1981, la xifra va caure fins al 16% i en l’actualitat, el parc d’habitatges de lloguer representa un lleuger 11% de les existents a Espanya. Fuentes de l’Institut Nacional d’Estadística estimen que en l’actualitat hi ha tres milions de cases desocupades a Espanya.

En qualsevol cas i malgrat la necessitat de fomentar el lloguer a Espanya, sembla també bastant poc probable que tal proposada pugui assortir l’efecte desitjat. Alguns juristes asseguren que, davant l’ambigüitat de la norma, és més que probable que ningú llogui si no vol. A més, des del despatx d’advocats Ernst & Young, per exemple, estimen que aplicar una mesura com la plantejada seria inconstitucional, ja que l’article 33 de la Constitució Espanyola diu que ningú podrà ser privat dels seus béns i drets, la qual cosa implica que cada individu podrà fer el que desitgi amb les seves propietats immobiliàries. La iniciativa d’aplicar un cànon als pisos buits sembla, més aviat, una forma de pujar els impostos sobre l’habitatge, una solució per incrementar el finançament municipal i autonòmica.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions