Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Habitatge > Compra

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Impostos que graven la compravenda de l’habitatge

Una de les implicacions fiscals que comporta l'adquisició d'un habitatge és el pagament de determinats impostos, que difereixen en funció de qui sigui el venedor

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimarts, 14deJunyde2005

Quan es pretén adquirir un habitatge, el comprador pot recórrer a un venedor particular, si el que busca és un habitatge usat o de segona mà, o bé al constructor o a una empresa dedicada a la promoció immobiliària per adquirir un pis nou. Així, en funció de l’opció triada els impostos que es generen seran diferents.

–En el cas de compra a un promotor, la transmissió, com a operació empresarial habitual, està subjecta a l’Impost sobre el Valor Afegit (IVA), el tipus general del qual és el 7% sobre el preu escripturat, a excepció dels habitatges protegits en règim especial que estan gravades per un IVA al 4%. En tractar-se de la primera transmissió, el comprador abonarà aquesta quantitat directament al venedor, el qual ho ha d’ingressar posteriorment en la Hisenda Pública. A Canàries al no existir l’IVA, l’impost que es paga és l’IGIC (Impost General Indirecte Canari) al 4,5%.

Si juntament amb l’habitatge s’adquireix una plaça de garatge, el tipus d’IVA que s’aplicarà serà el mateix. No obstant això, si la compra d’aquesta plaça es realitza per separat o posteriorment, el particular pagarà el tipus general d’IVA que és el 16%.

També poden adquirir pisos nous, en les mateixes condicions que els particulars, els professionals o empresaris per desenvolupar en ells l’activitat empresarial a la qual es dediquin. Encara que en alguns casos, l’IVA pot pujar fins al tipus general si la compra realitzada no és susceptible de ser habitatge, com per exemple un baix comercial o alguns entresols.

–En el cas de compra a un particular, l’operació està subjecta a l’Impost de Transmissions Patrimonials (ITP). Aquest tribut estatal grava, entre altres actes, les segones i posteriors transmissions de l’habitatge i ascendeix, normalment, al tipus del 6% sobre el valor real de l’adquisició, que en principi és el valor declarat en l’escriptura sense perjudici de les possibles comprovacions de la Hisenda Pública. En alguna comunitat autònoma el tipus de gravamen pot variar al 7%, com és el cas de Galícia, Aragó, Catalunya, Balears, Madrid i Murcia.

L’obligació del pagament d’aquest impost correspon al comprador, que haurà d’emplenar l’imprès de liquidació, calcular l’import i pagar-ho en el termini de 30 dies hàbils des de la signatura de l’escriptura pública. La presentació i abonament de l’impost es realitzarà en l’Administració d’Hisenda de la comunitat autònoma corresponent. La liquidació també pot dur-la a terme un notari o un gestor col·legiat.

En tots dos casos, tant per a habitatges nous com usades, el comprador haurà de satisfer a Hisenda l’Impost sobre Actes Jurídics Documentats (IAJD), tret que es tracti d’un habitatge protegit (VPO), ja que l’adquisició d’aquesta es troba exempta de tal impost. La quantia d’aquest tribut representa el 0,5% sobre el valor total garantit (capital principal, interessos i despeses). No obstant això, hi ha tipus diferents en algunes comunitats com País Basc, Navarra, Catalunya i València, que tenen capacitat per regular el tipus de gravamen del IAJD des de l’any 1997.

Al costat dels anteriors tributs existeix un altre que vulgarment es coneix com a “Plusvàlua” i el veritable nom de la qual és Imposat sobre l’Increment de Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana. Es tracta d’un impost municipal que grava en funció de la revaloració de l’habitatge des de l’última compravenda. L’increment de valor es calcula tenint en compte el valor cadastral i el nombre d’anys que han transcorregut des de l’anterior transmissió. Però per conèixer l’import exacte cal acudir a l’ajuntament corresponent, que és qui ho fixa i aplica el tipus de gravamen.

Segons la Llei, el pagament de la plusvàlua recau sobre el venedor, però en l’escriptura podem arribar a acords diferents. Encara que s’hagi pactat el pagament per part de l’adquirente, en el supòsit de produir-se l’impagament l’Administració municipal només podrà exercir accions contra el venedor. Això sí, posteriorment el venedor pot exigir al comprador el rescabalament de les quantitats per ell satisfetes.

Finalment, un altre impost que suporta directament l’habitatge, amb independència de qui sigui el seu titular, és l’Impost sobre Béns i Immobles (IBI), conegut com a “Contribució Urbana”. Té una periodicitat anual i consisteix en un percentatge sobre el valor cadastral de l’habitatge o en cas de no conèixer aquest import es pren com a referència el preu real.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions