Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Habitatge > Comunitats de veïns, assegurances i legislació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

La inscripció d’un immoble en el Registre

Aquest organisme vetlla per que la informació que fa pública sigui rigorosa i fidel a la realitat

ImgImagen: Matthew Jording

Tal com especifica la nostra vigent legislació (article 605 del Codi Civil i article 1 de la Llei Hipotecària), “el Registre de la Propietat té per objecte la inscripció o anotació dels actes i contractes relatius al domini i altres drets reals sobre béns immobles”, la qual cosa significa, com assenyala el jurista Luis María Deu Picazo, que el Registre és una institució administrativa que té per objecte donar publicitat oficial de les situacions jurídiques relatives als béns immobles.

La publicitat dels canvis de propietat d’una finca, de les seves càrregues, etc. és de vital importància si volem tenir seguretat jurídica en els negocis que sobre aquests immobles es plantegin i només podem obtenir publicitat fiable si hi ha un organisme (amb un expert en Dret al capdavant, com és el registrador) que vetlla per que la mateixa sigui rigorosa i fidel a la realitat. Així, el primer pas és la inscripció d’un immoble en el Registre de la Propietat que correspongui. D’aquesta manera si mai ha tingut entrada en aquest Registre, ens trobem amb la figura jurídica de la “inmatriculació”, que és precisament l’acte pel qual un ben immoble forma part del Registre de la Propietat començant així la seva “història jurídica” en el que a aquest organisme es refereix.

La inscripció ha de ser sol·licitada pels interessats en ella -d’acord al denominat principi de rogación- i ha de realitzar-se basant-se en un o diversos documents públics

Seguretat jurídica

Una vegada que la finca ja figura com a tal en el Registre, tots els actes jurídics que es relacionin amb la mateixa tindran cabuda en aquest organisme, alguns perquè voluntàriament així ho decideixen les parts d’un negoci -com la inscripció d’un nou amo del bé-, o forçosament perquè així ho exigeix la llei -com ocorre quan s’hipoteca un immoble, que és necessari documentar-ho en el Registre perquè aquesta hipoteca existeixi legalment-. La forma per la qual es documenta aquesta successiva informació sobre el ben és la denominada “inscripció registral”, que és un procés que permet l’accés al Registre.

El primer que hem d’assenyalar sobre la inscripció és que la mateixa ha de ser sol·licitada pels interessats en ella (és el denominat principi de rogación) i ha de realitzar-se basant-se en un o diversos documents públics (escriptures i altres documents notarials, sentències, resolucions administratives…), ja que el nostre ordenament protegeix la seguretat del tràfic jurídic fent que la informació que accedeix al Registre hagi estat “supervisada” per endavant per un notari publico o organisme oficial que garanteixi que tot el que es plasma en el document és veraç.

Per tant, una vegada que la finca ja ‘existeix’ -perquè està documentada com a tal en el Registre corresponent- i tenim un document públic que fa referència a la mateixa (per exemple, una escriptura pública de compravenda amb constitució d’hipoteca per garantir un préstec bancari) s’acudeix al Registre per a la seva inscripció, de manera que un tercer pugui conèixer qui és el nou amo del ben i qui té sobre aquest immoble certs drets (hipotecaris en aquest cas).

Llibre diari

L’entrada d’aquest nou títol en el Registre és el que dona inici a la inscripció del mateix i comença amb l’anotació del seient de presentació en el denominat “llibre diari”. En aquest llibre es fa constar l’hora en què el títol oficial arriba al Registre. De manera que la persona que va accedir en primer lloc al mateix serà la que després es trobi “per davant” per fer valer els seus privilegis o drets (és el qualificat com a principi de “prior tempore, potior iure“). Pensi’s, per exemple, en el cas d’un habitatge amb dues hipoteques sobre la mateixa, així, l’entitat bancària que primer acudeixi al Registre (que sol coincidir amb qui primer va formalitzar el préstec amb hipoteca davant un notari) serà la que, en cas de necessitat d’executar la hipoteca, pugui fer-ho primer i tingui majors possibilitats de fer front al pagament del seu deute, ja que ningú abans ha tingut accés al ben en qüestió.

Després d’aquesta anotació en el llibre diari, el registrador té un termini de 15 dies per estudiar el negoci jurídic que es pretén inscriure en el Registre i decidir si el mateix s’ha constituït conforme a la llei (és el denominat principi de legalitat). Si el Registrador dona el seu vistiplau jurídic, el títol passa definitivament al Registre i es plasma en el seient definitiu a inscripció principal que, en definitiva, no fa més que corroborar la inscripció provisional que era el seient de presentació del llibre diari.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions