Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Habitatge

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

La Llei del Sòl presenta disfuncions jurídiques que poden enfrontar a les administracions, segons la Fiscalia General de l’Estat

El principal focus de discrepància és la definició de sòl no urbanitzable, en ser diferent en tots els territoris

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dilluns, 14deJunyde2004

La legislació vigent sobre sòl, que ha promès modificar el nou Govern, presenta algunes disfuncions jurídiques que poden provocar conflictes entre les diferents administracions, segons reconeix la pròpia Fiscalia General de l’Estat en una de les seves circulars internes. El principal focus de discrepància és la definició de sòl no urbanitzable, que al no ser igual en tots els territoris, desperta dubtes sobre quin criteri s’ha de seguir: el de l’Estat, o el de la comunitat autònoma afectada.

La normativa actual sobre règim del sòl i valoracions data de 1998, si bé va ser reformada en part a la tardor passat a través d’un reial decret. La seva característica principal és que considera, de manera general, que tot el sòl és urbanitzable, tret que tingui “un valor agrícola, forestal o ramader, o riqueses naturals”, o s’estimi “inadequat” per al desenvolupament urbà segons la legislació regional o local.

Amb aquesta nova definició, d’un tarannà clarament liberalitzador, es pretenia augmentar l’oferta d’espai disponible per a l’activitat immobiliària, en un intent per abaratir el cost dels terrenys i, en conseqüència, els habitatges que es puguin construir en ells.

Però les conseqüències d’aquests canvis, que tenen menys d’un any de vida, han transcendit el pla polític-administratiu i han entrat de ple en el judicial, en concret en la via penal. Després de les consultes realitzades des de diferents fiscalies, la prefectura del ministeri públic va tractar d’aclarir el nou panorama que es presentava, perquè conductes fins a aquest moment considerades delictes urbanístics haurien de ser revisades davant la seva aparent despenalització.

Les modificacions aprovades pel Parlament feien que promotors i constructors poguessin actuar ara sense majors problemes en terrenys classificats abans com a sòl “urbanitzable comú”, categoria que ja no existeix.

La Fiscalia adverteix que es pot suscitar un “eventual conflicte de lleis”, estatals i autonòmiques, quan s’estableixen criteris de classificació “incompatibles”. I és que, després de l’entrada en vigor del citat reial decret, existeixen normatives aprovades per les comunitats que, si bé en el seu moment s’acomodaven “” a la legislació bàsica de l’Estat, ara “entren en oberta confrontació amb ella”.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions