La reforma de la Llei Hipotecària, aprovada el passat 7 de desembre, ha obert la porta a nous supòsits en els quals els bancs i caixes poden acollir-se per a procedir a embargar pisos. Això es converteix en una preocupació més per als milers d’espanyols amb dificultats per a pagar la lletra mensual dels seus préstecs.

Segons va explicar el catedràtic de Dret Civil Francisco Blasco, la nova regulació permet la inscripció en el Registre de la Propietat de totes aquelles clàusules de caràcter financer que les entitats vulguin incloure en els crèdits. Alguna cosa que fins ara no acabava en el Registre, la qual cosa impedia que els prestadors poguessin embargar les cases adduint incompliments que en realitat eren “aliens” a la pròpia garantia real del crèdit.
Així les coses, ara imposicions com el pagament d’una assegurança de vida o de comissions fora de l’essència de la hipoteca queden a la mateixa altura que aquesta, amb el que davant el seu impagament es pot procedir a executar (embargar) el crèdit. Blasco va afirmar que els registradors estan “mirant amb lupa” aquestes clàusules per a analitzar que respecten al peu de lletra la legalitat i no resulten abusives. En cas de trobar algun problema “es prefereix dir al banc o a la caixa que acudeixi si vol als tribunals”, va dir.
Procediment llarg
Abans de la reforma, la violació d’aquestes clàusules havia de perseguir-se davant la justícia mercantil ordinària en un procés llarg i no sempre beneficiós per a les entitats financeres. Si aquestes guanyaven el judici podien exigir el pagament dels diners deguts amb els seus corresponents interessos, però no podien “anar contra l’habitatge”. Ara, si una persona hipotecada incompleix algun d’aquests requisits (tan diversos com la venda o el lloguer del pis a un preu que el banc consideri oportú) podria veure com s’embarga la seva casa igual que si no hagués pagat les lletres del crèdit.
Els registradors estan “mirant amb lupa” aquestes clàusules per a analitzar que respecten al peu de lletra la legalitat i no resulten abusives
En qualsevol cas, Blasco va assenyalar que “és molt difícil pensar que ara els bancs es llancin a executar les hipoteques en virtut d’aquesta nova situació”. Al seu judici, serà tremendament complicat que apareguin segones o terceres hipoteques sobre el pis en qüestió, perquè les pròpies entitats financeres estarien exposades a l’eventual execució de la primera, en aquest moment més fàcil.
Euribor al 4,999%
Aquest problema que planteja la Llei Hipotecària a la butxaca dels ciutadans ve a sumar-se al de l’Euribor, que ahir va marcar un nou màxim en la seva cotització diària en situar-se en el 4,999%, el nivell més alt aconseguit des del 5 de desembre de 2000, quan es va col·locar en el 5,025%. La mitjana mensual de l’indicador més utilitzat per al càlcul de les hipoteques a Espanya se situa en aquests moments en el 4,967%.
En el que va de mes, l’Euribor no ha baixat ni un només dia del 4,9%. Si finalment tanca maig en el 5%, que sembla el més probable, se situaria 0,627 punts per sobre de la taxa registrada en el mateix mes de l’any passat, quan va aconseguir el 4,373%, i seria 0,18 punts més alt que el nivell d’abril de 2007, que va ser del 4,82%. Aquesta pujada afectarà les hipoteques que es revisin en els pròxims dies. Per a una hipoteca mitjana de 169.320 euros, l’augment serà d’uns 60 euros al mes o 720 euros a l’any.
La mitjana mensual de l’indicador més utilitzat per al càlcul de les hipoteques a Espanya se situa en aquests moments en el 4,967%
L’indicador no baixarà fins que el Banc Central Europeu (BCE) canviï la seva política monetària i decideixi aplicar una retallada en el preu del diner. Els analistes confien que el BCE prengui aquesta mesura a la fi d’any. Però abans, a l’agost, l’Euribor haurà superat el nivell més alt marcat fins avui (el 5,248% que va aconseguir a l’agost de 2000), afirmen els experts.
Malgrat tot, alguns no descarten que l’Euribor acabi l’any per sota dels nivells actuals i se situï en la banda del 4,5%-4,75%. Això sí, sempre que no es produeixi un fet que desestabilitzi els mercats, com va ocórrer l’estiu passat amb les hipoteques “subprime” o d’alt risc.