Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Habitatge > Compra

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

La signatura d’escriptures

Les despeses de notaria i registre que assumeix el comprador estan directament vinculats amb el valor pel qual s'escriptura l'habitatge

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dilluns, 10deJunyde2002

Un dels punts que major controvèrsia genera és la signatura de les escriptures i, més concretament, conèixer l’import pel qual ha d’escripturar l’habitatge. En aquest aspecte sorgeixen qüestions com si es pot escripturar la casa per menys del que realment costa, quines conseqüències pot tenir el fer-ho o quin estalvi suposa procedir d’aquesta forma.

Les despeses de notaria i registre que assumeix el comprador de l’habitatge estan directament vinculats amb el valor pel qual s’escriptura la mateixa, per això és un punt fonamental que convé aclarir per a veure si legalment és possible estalviar-se part d’aquest import. Per a començar cal tenir clars alguns conceptes que solen induir a error:

– Valor real: Correspon a la qualitat i evolució natural de preus, al marge de tot ànim especulatiu. Resulta difícil de calibrar per l’actual estat del mercat immobiliari.

– Valor cadastral: És l’assignat per l’Administració per a calcular el pagament dels impostos, però no coincideix amb el real.

– Valor escripturat: És aquell que es fa constar en l’escriptura, sent a vegades inferior al de compra d’aquest, a fi de pagar menys plusvàlua i Impost de Transmissions Patrimonials i altres despeses d’escripturació.

– Valor de mercat: Es defineix per les la vella llei econòmica de l’oferta i la demanda i segueix el corrent de preus en un determinat moment, per a una zona determinada.

Una pràctica bastant estesa consisteix a escripturar l’habitatge per un preu inferior al que s’ha pagat per ella. Com a conseqüència d’això els impostos que s’han d’abonar mitjançant aquesta picardia, lògicament, disminueixen. Com era d’esperar, aquesta actuació no és legal, ja que la llei estableix que el pagament dels impostos associats a l’escripturació es realitzi pel mateix import que realment s’ha desemborsat en la compra, i no per un altre que acordin comprador i venedor per a reflectir-ho en l’escriptura.

Per això i perquè en realitat l’estalvi que s’aconsegueix és mínim respecte a totes les despeses als quals s’haurà de fer front, no compensen les conseqüències negatives que pot tenir, per la qual cosa és una pràctica cada vegada menys habitual entre els professionals del sector immobiliari. A més, aquesta pràctica en el futur pot ser perjudicial perquè quan es transmet un habitatge, cal pagar un impost en la declaració de la renda sobre la diferència del valor pel qual es va adquirir la mateixa i la quantitat per la qual ara s’embeni. Per tant, no convé “enganyar” en les xifres. Però, centrant-nos en el present, si un contribuent fa una escriptura per sota del preu del qual Hisenda ha valorat el pis corre el perill de rebre una notificació de declaració paral·lela i la corresponent sanció econòmica. En un cas d’aquests, la veritat és que els recursos valen de poc. Per això davant casos com un habitatge en mal estat, que justifiqui una valoració a la baixa, alguns tècnics immobiliaris aconsellen a totes dues parts fer un reportatge fotogràfic en presència d’un agent de la propietat immobiliària per a poder justificar la venda a la baixa, en el cas que posteriorment Hisenda iniciï una recerca. En algunes comunitats autònomes, a fi d’evitar aquest tipus de problemes s’han editat unes taules que orienten als compradors a l’hora de determinar el valor pel qual, dins de la llei, poden escripturar l’habitatge. En resum, malgrat les controvèrsies, si es compra un pis per 40 mil euros, s’haurà de pagar l’Impost de Transmissions Patrimonials (6 o 7%, en funció de la localització), sobre el valor corresponent recollit en les taules editades per cada comunitat autònoma. Cal recordar que si es fes sobre una quantitat inferior i l’Administració ho detectés, hi ha risc de ser sancionat per això.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions