Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Habitatge > Compra

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

L’aval en els préstecs hipotecaris

Si ja de per si mateix resulta àrdua la labor d'aconseguir finançament per a adquirir un habitatge, encara es complica més quan les entitats exigeixen un aval de persones diferents de l'o dels adquirents peticionaris del préstec.

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dijous, 05deJunyde2003

La petició d’avals acostuma a fer-se, per regla general, a gent jove que, en la seva aspiració d’independència, pretén la primera compra d’un habitatge. Si les entitats creditícies exigeixen avals bancaris, que solen ser atorgats per pares, germans o amics, es frustra en certa manera aquesta aspiració, atès que el vincle de dependència, a conseqüència de l’aval, els lligarà econòmicament amb els avalistes durant tot el termini de durada del préstec hipotecari.

Són variades les causes per les quals les entitats exigeixen avals però, fonamentalment, ho fan davant dos supòsits, la precarietat laboral, contractes porqueria, o que l’import del préstec sol·licitat depassi el 80% del valor de taxació de l’habitatge.

Situació en la qual se situen els avalistes:

a) Responen en igual forma i mesura que els prestataris per al cas d’incompliment o no pagament del préstec. És a dir, respondran no sols de les quotes, també de demores, costes processals, segurs, etc.

b) Tret que expressament ho consentin els sol·licitants del préstec, els avalistes no reben cap informació sobre el compliment o no de l’obligació de pagament. És per això recomanable que els avalistes es reservin expressament el dret d’informació. En cas contrari la sorpresa pot ser majúscula si es coneix l’impagament en rebre la notificació judicial pertinent.

c) L’entitat no té l’obligació d’embargar en primer lloc el ben hipotecat en cas d’impagament. Perfectament poden, des del punt de vista jurídic, defugir l’habitatge hipotecat i acudir directament a la trava dels béns personals de l’avalista.

d) En el supòsit de pluralitat d’avalistes, per exemple els quatre pares d’una parella, en el cas d’impagament, l’entitat pot acudir contra qualssevol dels avalistes i, contra el que l’opinió pública opina, no es divideix el deute per la meitat entre les dues famílies. L’entitat executarà les seves accions contra aquell que presenti béns més fàcils d’embargament i liquidació.

Els avalats poden intentar portar a la pràctica els següents consells:

a) Intentar en la fase prèvia de concessió del préstec hipotecari negar-se a l’atorgament de l’aval. Hauria de ser suficient la garantia hipotecària de l’habitatge. En cas contrari, si s’atorga aval, suposaria un supòsit de sobregarantía. És a dir, per al supòsit d’impagament de les quotes respondria no sols la casa, sinó també els béns personals de l’avalista. Això no és lògic, ja que a més d’implicar altres persones, desvirtua el mateix concepte d’hipoteca com a instrument que facilita l’adquisició d’habitatge.

b) En cas que existeixi l’aval, en el cas de dificultats de pagament, s’ha de posar en coneixement dels avalistes. A vegades es poden trobar solucions relativament fàcils, i no esperar a les citacions judicials com a demandats, amb l’agreujant dels costos causats: interessos de demora, despeses judicials…

En relació amb les entitats de crèdit cal assenyalar que l’aval ha de ser una fórmula que han d’utilitzar de manera excepcional. Si el crèdit hipotecari s’ha atorgat amb rigor els avals són superflus.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions