L’habitatge a Espanya va pujar un 91% en els últims sis anys

• Autor: Per mediatrader
• Data de publicació: Dijous, 04deSetembrede2003

El preu mitjà de l’habitatge a Espanya va augmentar un 91% entre 1997 i el primer trimestre de 2003, segons recull l’informe mensual que elabora La Caixa, que matisa que en aquest mateix període la taxa de creixement de l’habitatge se situa en el 118% en el cas de Madrid i en un 125% en el de Barcelona.

L’interrogant que s’obre és el de fins a quin punt és sostenible aquesta expansió del mercat d’edificació residencial. L’oferta creix “a un ritme inusual”, diu l’estudi, ja que des de 1999 s’inicien més de 500.000 habitatges a l’any i “la demanda segueix pressionant, la qual cosa es reflecteix en la tònica extremadament alcista dels preus”.

La Caixa ressalta que “en 30 anys s’ha doblegat el parc d’habitatges” a Espanya, segons reflecteixen les dades de l’últim Cens de Població i Habitatges de 2001, que elabora l’Institut Nacional d’Estadística (INE) i que fixa que en aquest any existien 20.823.369 habitatges, “3.617.006 més que les comptabilitzades en 1991”.

En la dècada compresa entre 1991 i 2001, el 70% de l’increment del parc d’habitatges a Espanya s’explica “per la demanda d’habitatges principals derivada de la creació de noves llars”.

L’informe agrega que la quota dels habitatges secundaris “va augmentar un 13,7%, és a dir, 399.512 unitats en deu anys” i la resta, que inclou les desocupades i les destinades a explotació turística, va créixer un 26,8%.

Pel que fa a zones geogràfiques, lideren el denominat “boom immobiliari” Canàries (en 10 anys el seu parc d’habitatges va créixer un 41,4%, pel creixement demogràfic i l’explotació turística), La Rioja, Madrid -ambdues van créixer un 30%-, Navarra i Cantàbria.

“Les zones en declivi demogràfic i menor dinamisme econòmic presenten augments del parc d’habitatges molt inferiors a la mitjana, excepte Extremadura, on els habitatges secundaris i desocupades expliquen més del 50% del creixement”, afegeix l’informe.