Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Habitatge

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Llogar part de l’habitatge

Segons el tipus de contracte de lloguer que es realitzi, l'acord estarà subjecte a la Llei d'Arrendaments Urbans (LAU) o al Codi Civil

Fer front al pagament de la hipoteca o del lloguer de l’habitatge resulta cada vegada més complicat per a bona part de la població. Les dificultats econòmiques exigeixen aguditzar l’enginy i buscar alternatives diverses per arribar a fi de mes. Una opció aconsellable i en auge per sufragar el seu cost és llogar part de l’habitatge, a més d’una important font d’ingressos extra per a aquells propietaris que ja han escomès el pagament complet de l’immoble. Conèixer les diferents possibilitats amb què explica l’arrendador per formalitzar el contracte de lloguer permet acollir-se a aquell tipus d’acord que més li convingui.

1. Llogar habitacions de l’habitatge habitual

Img piso alquiler articulo
Imatge: longlostcousin

Suposa una font d’obtenció d’ingressos extra per al propietari que, a més de l’habitació rentada, haurà de cedir l’ús de determinades zones comunes, com el bany, la cuina o el saló, i compartir la seva casa i la seva intimitat amb l’o els inquilins.

  • El Codi Civil com a marc: Per al propietari és convenient realitzar el contracte sota la premissa d’un contracte individual d’habitació, i no d’un contracte comú d’arrendament d’habitatge. D’aquesta forma no estarà sotmès a la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU) i podrà regir-se pel Codi Civil.

    La condició és que el lloguer es consideri “de temporada”, en aquest cas els inquilins no entrarien dins del contracte d’habitatge habitual. La casa arrendada no constitueix el domicili ordinari del nou veí, sinó que la seva ocupació respon a una necessitat conjuntural: període vacacional, estudis… D’aquesta manera, l’amo no està obligat a allargar el contracte fins a cinc anys, tal com exigeix la LAU passat un any.

    L’inquilí d’una part de l’habitatge gaudeix de menys drets i proteccions que les que li ofereix la LAU

  • Conseqüències de la seva adopció: Aquesta diferenciació té els següents resultats:

    • La durada del contracte es pacta lliurement. El lloguer es limitarà al temps establert en el contracte, sense dret a pròrroga i, per tant, s’extingirà en complir la durada pactada.
    • L’inquilí gaudeix de menys drets i proteccions que les que li ofereix la LAU (podrien establir-se clàusules i pactes que la LAU no admetria). Entre unes altres, no disposa de cap dret d’adquisició preferent de l’habitatge en cas de venda, moment en el qual el contracte s’extingiria de forma automàtica.

  • Recomanacions entorn del contracte: Els experts recomanen que en el contracte s’especifiqui amb claredat els drets i obligacions de cadascun dels inquilins, es fixi la repta mensual, l’ús de zones comunes, la durada del contracte i la participació en les despeses (telèfon, aigua, gas, electricitat…). L’habitual és que aquestes despeses siguin compartides entre el propietari i l’inquilí, i que es paguin al marge dels pactes pel lloguer, en funció del consum realitzat dels mateixos.

  • Efectes en la fiscalitat: En termes fiscals, la deducció per habitatge habitual de l’IRPF, si l’immoble constitueix un habitatge habitual des de fa més de tres anys, no es perd, ja que el titular segueix residint en ella, encara que llogui una part. Ara bé, aquest habitatge adquireix un caràcter generador d’ingressos que no pot obviar-se.

    Per tant, de cara a Hisenda, el dret per deducció d’habitatge habitual es manté, excepte en la part que s’ha arrendat, d’ús privatiu per part de l’inquilí . Així, en un habitatge de 100 metres quadrats, en la qual s’ha llogat una habitació de 20 metres, la deducció es limitarà al 80% de l’habitatge total.

    Com a contrapartida es consideraran deduïbles les despeses inherents necessàries per a la consecució d’aquests ingressos, com el tant per cent corresponent als subministraments, despeses de comunitat, la part proporcional de l’IBI, etc.

2. Subarrendar un habitatge llogat

Aquesta fórmula és útil en cas que l’inquilí o inquilins no puguin fer front a la despesa completa de l’habitatge arrendat. Així, podran optar per realquilar una part de la casa a un nou inquilí que ajudi a sufragar de manera proporcional els costos de l’habitatge (el pagament d’una habitació en exclusiva, despeses compartides de factures de llum, aigua, electricitat…).

Per subarrendar és necessari comptar amb la conformitat expressa del propietari, i plasmar-ho en un nou contracte d’arrendament

  • Condicions: Subarrendar una casa o pis llogat és una pràctica perfectament legal, definida i subjecta a la LAU. Si bé, tal com reflecteix l’article 8 de la LAU, l’habitatge arrendat solament es pot subarrendar en part, no íntegrament.

    Per a això és necessari comptar amb la conformitat expressa del propietari i plasmar-se en un nou contracte que dugui a terme l’arrendatari amb un tercer. A més, la persona que lloga una part de la casa a tercers ha de continuar vivint en ella perquè no s’incorri en una cessió, sinó en un subarrendo.

  • Marco normatiu: El contracte de subarrendo d’habitatge es regirà per les mateixes normes que el lloguer de la casa, quedarà extingit quan es finalitzi el propi contracte d’arrendament i la renda que aboni el subarrendatario no podrà ser superior a la qual pagui l’inquilí.

  • Recomanacions: En aquest supòsit, igual que amb qualsevol contracte de lloguer, per assegurar el pagament de la renda mensual, els experts aconsellen garantir-ho amb la constitució d’avals, assegurances d’impagament o dipòsits, a més del dipòsit d’un mes de lloguer com a fiança. Així mateix, plasmar per escrit quants acords s’hagin aconseguit entre les parts evitarà futurs conflictes i aportarà seguretat i transparència.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions