Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Habitatge

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Lloguer d’habitacions, com desgrava?

Les rendes obtingudes pel lloguer d'una habitació poden deduir-se al 60%, però si l'arrendatari té entre 18 i 30 anys la deducció aconsegueix el 100%

Posar en lloguer parteix de l’habitatge habitual és una pràctica en auge, a causa de les dificultats econòmiques actuals. En la major part de les ocasions, i malgrat la seva obligatorietat, no es declara. No obstant això, molts propietaris no són conscients que legalitzar aquesta situació, amb els avantatges i tranquil·litat que suposen, no implica cost algun per a ells. I és que, en funció de l’edat de l’arrendatari, les rendes obtingudes pel propietari en llogar una part de l’habitatge poden deduir-se fins a en el 100% a la declaració de l’IRPF.

1. Quins desgravaments hi ha per llogar part de l’habitatge?

Img leyendo contrato articulo
Imatge: Blaineattacks!

En primer lloc, cal recordar que les rendes obtingudes pel lloguer d’una habitació, o de part de l’habitatge, han de declarar-se, amb independència que hi hagi contracte d’arrendament o no. I és que si Hisenda esbrina aquesta irregularitat, el propietari haurà de tributar pel 100% dels diners ingressats amb l’arrendament.

Una vegada legalitzada la situació, els rendiments nets obtinguts per un propietari que posi part de la seva casa en lloguer tributaran de la següent manera a la declaració anual de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF):

  • Inquilins entre 18 i 30 anys: quan l’arrendatari té una edat compresa entre els 18 i els 30 anys i percep un salari net per sobre de l’Indicador Públic de Renda d’Efectes Múltiples (IPREM) -7.455,14 euros anuals-, l’arrendador pot deduir-se el 100% de les rendes obtingudes amb el lloguer de l’habitació. O el que és el mateix, no li suposa cost algun de cara a Hisenda a la seva declaració de l’IRPF; els diners ingressats per aquest lloguer estarà lliure d’impostos. Això sí, l’arrendament ha de constituir l’habitatge habitual de l’inquilí.

    En cas que hi hagués diversos arrendataris, la reducció del 100% s’aplica sobre la part del rendiment net corresponent als inquilins que compleixin aquesta condició.

  • Resta d’inquilins: quan l’arrendatari no compleix amb els requisits exposats amb anterioritat, el propietari gaudirà d’una deducció de fins al 60% dels rendiments nets derivats del lloguer a declarar en l’IRPF (lloguers percebuts menys despeses deduïbles).

2. Quins canvis s’han introduït?

La Llei de Pressupostos publicada en el BOE de 23/12/2010 modifica el tractament fiscal de l’arrendament d’habitatge habitual. De cara a l’arrendador, destaquen els següents:

  • Canvis en l’edat límit: fins al 31 de desembre de 2010, l’edat límit per deduir-se el 100% era de 35 anys, passant des de l’1 de gener de 2011 a la forqueta d’edat de 18 a 30 anys. No obstant això, si el contracte d’arrendament es va signar amb anterioritat a l’1 de gener de 2011, l’edat de l’inquilí s’amplia fins avui que compleixi 35 anys.
  • Ampliació al 60%: d’igual forma, des d’aquesta data, les deduccions en cas d’hostes que no compleixin aquests paràmetres es van ampliar del 50 al 60%.

  • Equiparació tributària entre residents i no residents de la Unió Europea: els no residents de la UE expliquen des d’aquesta data amb les mateixes deduccions sobre els rendiments derivats de l’arrendament d’habitatges (excepte en paradisos fiscals) que els residents, quan amb anterioritat no gaudien d’exempcions.

3. Quines despeses poden deduir-se pel lloguer?

Al marge de les deduccions descrites, de les rendes íntegres percebudes pel propietari gràcies al lloguer, l’arrendador podrà deduir-se les despeses necessàries per a l’obtenció de l’arrendament. Aquests són alguns d’ells:

  • Despeses derivades de la formalització del contracte de lloguer (gestoria, escriptures, registre), subarrendament i defensa de caràcter jurídic (per exemple en cas de desnonament).
  • Interessos del préstec hipotecari: els interessos dels capitals aliens invertits en l’adquisició o millora del ben i altres despeses de finançament, sempre que siguin a càrrec del propietari.

  • Impost sobre Béns Immobles (IBI): tributs i impostos, fonamentalment l’IBI, però també la taxa de recollida d’escombraries i clavegueram o contribucions especials.

  • Despeses de comunitat, reparació i conservació: com les despeses d’administració, els de serveis i subministraments (aigua, electricitat, gas), vigilància, porteria o jardineria; a més dels interessos i despeses de finançament de les pertinences cedides amb l’habitatge, com el mobiliari. No entrarien les quantitats destinades a la seva ampliació o millora, les quals seran deduïbles solament via amortització.

  • Amortització de l’immoble: pot deduir-se un 3% sobre el major de dos valors: el cost d’adquisició o el valor cadastral, sense incloure el valor del sòl, pel desgast de l’immoble. Si l’arrendament no s’estén per un any, l’amortització, igual que la resta de despeses, compta amb una aplicació exclusiva en funció del temps que el ben ha estat llogat.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions