Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Lloguer d’habitacions: també desgraven

Si l'hoste és menor de 35 anys i el seu sou supera l'IPREM, les rendes obtingudes per l'arrendament es dedueixen al 100%
Per Rosa Cuevas 19 de octubre de 2009
Img habitacion
Imagen: Edoardo Costa

“Es lloga habitació assolellada en pis cèntric per a compartir amb una parella i amb dret a cuina. Preu: 200 euros negociables”. Aquest és un dels milers d’anuncis que es publiquen diàriament en els portals immobiliaris d’Internet. L’habitació de les andròmines, l’habitació de convidats o la dels fills que s’han independitzat són una solució improvisada per a obtenir uns ingressos extra que alleugen la malparada economia domèstica de moltes famílies. Aquesta pràctica és coneguda al nostre país, ja que va proliferar en els anys quaranta amb les cases de pupils com el seu major exponent. La bonança econòmica havia condemnat aquesta opció a l’oblit, però s’ha recuperat i ja no és exclusiva d’universitaris o immigrants. Treballadors mileuristes, recentment divorciats, i fins i tot famílies senceres, es refugien en aquesta fórmula. No obstant això, des del punt de vista fiscal, com afecta als propietaris ingressar aquestes rendes?

L’edat de l’hoste influeix

El lloguer d’habitacions s’ha disparat amb la crisi. Abunden les ofertes i les persones interessades a apostar per aquesta fórmula. Els dubtes dels propietaris sobre com dur-la a terme no són poques. Els primers temors assalten quan es reflexiona sobre com organitzar la convivència en la llar. És habitual que els hostes tinguin dret a utilitzar la seva habitació, a més del saló, la cuina, la terrassa i, per descomptat, el bany. Formalitzar la relació entre arrendador i hoste en un contracte per escrit és una altra dels dubtes. Però què hi ha de la fiscalitat d’aquesta pràctica? És un aspecte en el qual molts propietaris no reparen.

Hi hagi o no contracte, les rendes ingressades pel lloguer d’una habitació s’han de declarar

A efectes fiscals, hi hagi o no contracte d’arrendament, les rendes que s’ingressin per tenir llogada una habitació s’han de declarar. Aquestes rendes tributen de dues formes diferents en la declaració anual de l’IRPF . L’aspecte que determina que es faci d’una manera o una altra és l’edat de l’hoste.

  • Si l’inquilí té entre 18 i 35 anys, treballa i rep un salari net superior a l’Indicador Públic de Renda d’Efectes Múltiples (IPREM), el propietari pot deduir-se el 100% de les rendes obtingudes en llogar una habitació. L’efecte en la seva declaració de l’IRPF és com si no les hagués tingut.
  • Si l’hoste no reuneix aquestes condicions, el propietari només ha de declarar la meitat dels diners ingressats perquè gaudeix d’una deducció del 50%.

En la majoria dels casos, aquesta opció d’allotjament es formalitza sense contracte i sense que les rendes que s’obtenen siguin declarades. No és un comportament aconsellable, ja que si Hisenda el descobreix obliga l’infractor a tributar pel 100% dels diners aconseguits pel lloguer.

Documentació acreditativa

L’article 23 de la Llei de l’IRPF recull que l’inquilí ha de presentar a l’arrendador un document en el qual confirmi la seva edat, perquè pugui deduir-se el 100% dels ingressos del lloguer.

El lloguer d’habitacions està exclòs de la Llei d’Arrendaments Urbans i es regeix pel Codi Civil

En aquests casos, és habitual que sigui el propietari qui elabori la comunicació i l’hoste, qui la ferma després de revisar-lo. L’arrendador ha de presentar-la, juntament amb la resta de documentació necessària, en el moment de realitzar la declaració de l’IRPF. Les dades que s’han d’incloure són els següents:

  • Nom, cognoms, domicilio fiscal i número d’identificació fiscal de l’hoste.
  • Referència cadastral, o en defecte d’això, direcció completa de l’immoble arrendat.
  • Reconeixement de tenir una edat compresa entre 18 i 35 anys durant tot el període impositiu anterior.
  • Manifestació d’haver obtingut uns rendiments nets del treball i d’activitats econòmiques superiors a l’IPREM.
  • Data i signatura de l’arrendatari.
  • Identificació de la persona destinatària de la comunicació, en aquest cas, del propietari del pis.

No es regeix per la LAU

Igual que els habitatges que empren els porters o conserges d’un edifici, i les de propietat militar, el lloguer d’habitacions està exclòs de la Llei d’Arrendaments Urbans. Tant si l’habitatge en la qual s’arrenden els quarts és l’habitual dels propietaris, com si no, la relació entre arrendador i hoste es regeix pel Codi Civil i per la voluntat de les parts.

És una opció d’allotjament que, de manera majoritària, es realitza entre particulars i sense un corresponent contracte, una pràctica que genera riscos. Sense un document que reculli l’acord, el propietari queda desemparat davant dolents pagadors de rendes, i l’inquilí pot tenir problemes per a recuperar la seva fiança quan arribi el moment d’abandonar l’habitació.

La periodicitat del pagament del lloguer determina les possibles renovacions del contracte

És imprescindible redactar un contracte en el qual quedin plasmades per escrit totes les condicions. El document ha d’incloure les dades de l’arrendador, el nom de l’arrendatari, el domicili de l’habitatge, l’habitació o habitacions que es lloguen i una descripció del mobiliari del qual disposa. A més, el document ha de deixar clar quines són les estades o serveis que l’hoste compartirà, la durada del contracte, el preu de l’arrendament, la forma i la periodicitat del pagament.

És una dada important perquè, a l’ésser un contracte que es regeix pel Codi Civil, la freqüència d’abonament de les rendes determina les possibles renovacions del contracte una vegada complerta la durada pactada. Això vol dir que si el lloguer es paga per mesos, es renovarà cada mes fins que alguna de les dues parts ho doni per conclòs.