Un jove major d’edat decideix que ja és hora d’abandonar la llar dels seus pares i, a causa dels temps que corren, la seva primera opció és el lloguer. Llavors pensa: “Quant pagaré per un immoble amb una superfície mitjana de 94 metres quadrats?” De mitjana, una renda de 662 euros. El següent pensament és: “Puc afrontar aquesta despesa jo solament?” La resposta no és fàcil, ja que més de la meitat dels espanyols perceben uns ingressos bruts mensuals inferiors a 1.100 euros. Amb ells han d’afrontar (si és el cas) un lloguer i les despeses que generi l’habitatge (llum, gas, aigua, etc.), a més dels propis.
Imagen: Rubén García Blázquez
L’accés a un treball es fa cada dia més difícil, la qual cosa restringeix l’oportunitat d’aspirar a una autonomia personal. Els joves constitueixen un dels grups socials amb majors dificultats per accedir a l’habitatge i al voltant del 50%, amb edats compreses entre 18 i 34 anys, viuen amb els seus pares. Però això no és tot. Tenir un treball no sempre garanteix a una persona la suficient autonomia financera per mudar-se de la casa dels seus pares. A Espanya, treballa prop del 60% dels citats joves que viuen amb els seus pares.
Espanya es troba entre els últims països europeus quant a nombre d’habitatges de lloguer social
Des de fa dècades, independitzar-se a partir de la majoria d’edat s’ha convertit en un objectiu difícil d’aconseguir. Per això, el Ministeri de Sanitat, Politica social i Igualtat ha creat “El Programa d’Emancipació Jove”, per facilitar als joves l’accés a una ocupació i a un habitatge dignes i de qualitat a través de la creació d’una borsa d’habitatge jove en lloguer i mitjançant la promoció d’ajudes, com la renda bàsica d’emancipació jove (una mensualitat de 210 euros). Amb tot, Espanya es troba entre els últims països europeus quant a nombre d’habitatges de lloguer social. En línies generals, entorn del 13% del total de primers habitatges són de lloguer i solament un 9% són de protecció oficial en règim de lloguer promogudes per l’Estat i les comunitats autònomes, mentre que la mitjana europea de lloguer social és d’un 18%.
La Societat Pública de Lloguer, una agència depenent del Ministeri de Foment que gestiona l’arrendament d’un habitatge, s’encarrega d’intervenir entre el propietari i l’inquilí . Entre les seves tasques, figura l’avaluació dels habitatges, acordar la seva renda, analitzar la documentació aportada per les parts, signar els contractes, gestionar les labors de condicionament i obres per a la comercialització de l’habitatge, etc. En 2010 va gestionar un total de 4.446 contractes d’arrendament d’habitatges que ronden els 74 metres quadrats i una renda mitjana de 493 euros, és a dir, un estalvi del 26% respecte al mercat.
Però l’habitatge social no solament la promouen les Administracions Públiques, sinó que en l’àmbit privat també s’han engegat plans en favor del lloguer social. Amb la Societat Pública de Lloguer col·laboren diverses entitats financeres privades que han cedit un total de 8.100 immobles a aquesta agència pública, entre elles, La Caixa, Bancaixa, Caja Mediterráneo, Santander i Caja Madrid. Algunes caixes espanyoles promouen projectes a través de la seva Obra Social amb la finalitat de que els joves puguin emancipar-se. Aquests són alguns exemples:
Caixa Vital Kutxa. L’Obra Social de Caixa Vital va engegar en 2004 un projecte denominat Vitalquiler, per crear un parc d’habitatges en lloguer a la capital alabesa, destinat a joves amb unes rendes més assequibles que al mercat lliure. En total, s’han construït a la ciutat 981 habitatges destinats a inquilins de 18 a 35 anys, que paguen una renda mitjana mensual de 476 euros. L’Obra Social de Caixa Vital Kutxa concedeix subvencions que poden aconseguir fins al 75% de l’import del preu del lloguer. Es determinen en funció de l’import fixat per la normativa, la grandària dels habitatges, els ingressos de les persones inquilines i la relació de clientela que tinguin amb l’entitat financera. Els contractes tenen una durada de cinc anys prorrogables. L’Obra Social de la caixa alabesa destina a subvencionar els lloguers més d’1,5 milions d’euros anuals.
la Caixa. L’Obra Social de la Fundació “la Caixa” compta amb un programa denominat Habitatge Assequible. El seu objectiu és triple. Pretén facilitar l’emancipació dels joves de 18 a 35 anys, oferir un habitatge digne a les persones majors de 65 anys o més i brindar pisos assequibles a la disposició de famílies. Entre 2004 i 2010 es van lliurar un total d’1.846 habitatges i altres 1.176 estan en construcció. Totes elles se situen en capitals de província de Catalunya, Madrid, Andalusia, Comunitat Valenciana i País Basc, així com les seves respectives àrees metropolitanes. Els immobles destinats a joves tenen una o dues habitacions i superfícies entre 45 i 50 metres quadrats. La durada del lloguer és de cinc anys prorrogables si es mantenen les condicions previstes. Per a aquest projecte, l’entitat financera ha invertit 720 milions i al llarg de 2011 preveu lliurar més d’1.000 habitatges nous.
Ibercaja. Des de 2003, l’Obra Social i Cultural d’Ibercaja col·labora amb la Fundació Federico Ozanam en el seu projecte de borsa de lloguer solidari. L’objectiu principal és facilitar l’accés a un habitatge de lloguer a Saragossa a persones amb dificultats socials que, a pesar que poden pagar la renda, no aconsegueixen un arrendador disposat a llogar. Per a això, s’intervé entre el propietari, o potencial arrendador, i l’inquilí que vol accedir a un habitatge. A més, es pretén sensibilitzar sobre la necessitat d’obrir habitatges tancats.
Poden accedir a aquest tipus d’immobles les famílies o unitats de convivència que el seu titular sigui major de 18 anys, sempre que el preu del lloguer no superi el 50% dels ingressos. Des que es va iniciar aquest projecte fins a 2008, un total de 376 unitats familiars han accedit a un habitatge de lloguer, la qual cosa suposa 1.260 persones. En l’actualitat, estan actius 214 lloguers. En 2009, l’entitat financera va renovar aquesta col·laboració amb la fundació amb una aportació de 100.000 euros. A més, com a complement de la borsa de lloguer solidari, l’entitat financera disposa d’una línia de microcrèdits dirigida a cobrir les despeses que porta aparellats un lloguer, com a altes en llum, aigua, gas, etc.
Caja Madrid. L’entitat financera integra més de 700 habitatges al Pla Lloga, un servei promogut per la Comunitat de Madrid que intervé entre propietaris i inquilins i gestiona habitatges en lloguer. L’objectiu és dinamitzar i impulsar el mercat de lloguer entre els joves a preus assequibles i amb un contracte assegurat. Entre els seus serveis, figura recolzar en la cerca de l’habitatge i selecció d’inquilins amb les condicions de fiabilitat i solvència adequades, elaboració del contracte d’arrendament, mediació en la resolució dels conflictes que puguin sorgir amb el propietari, etc.
