Donada l’actual conjuntura econòmica, davant la sol·licitud d’un crèdithipotecari, les entitats avaluen amb lupa els riscos de la seva possible concessió i les possibilitats reals del demandant per retornar el préstec. L’augment de la morositat entre els clients bancaris ha propiciat una major exigència en els requisits. Bancs i caixes d’estalvi sol·liciten diversa documentació, com la vida laboral del titular o la declaració de les seves pautes de consum. A més, amb l’elevat estoc d’habitatges que acumulen, és habitual que deneguin una hipoteca per a un immoble que no estigui en la seva cartera.
Condicions més dures
L’aixeta crediticia continua tancat després de la recrudescència de la crisi que travessen les entitats financeres. Amb prou feines es concedeixen hipoteques per a la compra d’habitatge i els requisits de solvència s’han endurit encara més.
Si ben tant la documentació sol·licitada com els principals motius per denegar o concedir una hipoteca varien entre les diferents entitats financeres (i fins i tot entre oficines d’una mateixa companyia). Els següents serien els més habituals:
Amb prou feines es concedeixen hipoteques per a la compra d’habitatge i els requisits de solvència s’han endurit encara més
DNI o NIE. Els bancs comproven les dades del sol·licitant, especialment, el lloc de residència i la seva edat. El primer motiu de denegació pot arribar per l’edat. Tant si és massa jove, per falta d’estabilitatprofessional, com si s’és molt major. En aquest segon cas, la menor esperança de vida, el descens en els ingressos per la jubilació o l’augment dels riscos en les assegurances lligades al préstec, juguen en contra.
Per regla general, les entitats concedeixen hipoteques a un termini superior a 40 anys, sempre que en sumar l’edat del sol·licitant amb aquest termini no superi els 70 o 75 anys. En l’actualitat, s’ha endurit encara més i per a persones amb 45 anys hi ha dificultats, ja que és poc probable que el banc accedeixi a concedir una amortització superior als 15 anys.
També influeix el tipus d’hipoteca que es desitja sol·licitar, ja que per a quantitats superiors a 150.000 euros els requisits s’endureixen i, a mesura que s’allarguen els terminis, les possibilitats es redueixen.
Vida laboral. Amb aquest document, bancs i caixes poden valorar l’estabilitat professional del sol·licitant i la seva capacitat econòmica futura. Per a aturats, treballadors temporals o discontinus i mileuristes, que no comptin amb estalvis o solvents avalistes, resulta pràcticament impossible accedir a un crèdit hipotecari.
Morositat. Bancs i entitats han de cerciorar-se que l’usuari no està inclòs en llistes de morosos de productes varis(crèdits, comptes, targetes…) o d’un altre tipus de sectors, com les telecomunicacions. Pertànyer a una d’elles (RAI, ASNEF, EQUIFAX) és motiu suficient per a la denegació de l’accés al crèdit.
Avalistes. Disposar de persones properes que puguin respondre del deute davant l’entitat amb el seu ingressos i béns en cas d’impagament és una de les sol·licituds més habituals de les companyies bancàries. Els avalistes han de demostrar la seva solvència i la seva capacitat financera perquè els acceptin.
Per a les parelles, sol·licitar finançament de forma conjunta redueix els riscos d’impagament davant els ulls de les entitats. El nero fet de ser solter complica més la concessió, ja que el banc veu més segura la participació d’una segona persona sobre qui recaigui la hipoteca en cas de defunció, desgràcia personal o econòmica.
Propietats. Han de presentar-se les escriptures de propietat (contracte de compravenda, nota simple actualitzada del registre de la propietat de l’immoble, rebut de l’IBI…), que permetran a l’entitat de crèdit conèixer què béns podrien embargar en cas d’impagament.
Estoc d’habitatges. És probable que si se sol·licita finançament per a un habitatge que no sigui propietat de l’entitat on es demana, aquesta la denegui. Davant l’elevat estoc d’habitatges de bancs i caixes, sempre buscaran donar-li sortida i afavorir el finançament per a l’accés a aquests immobles.
Extractes bancaris. Reflecteixen les pautes de consum del sol·licitant. Les entitats disposen així d’una documentació molt valuosa per avaluar la seva capacitat de gestió dels seus ingressos i despeses (domiciliacions, assegurances, càrrecs…). Antecedents de nombres vermells, saldos negatius o dificultats financeres constants fan que la sol·licitud de la hipoteca es denegui. Tenir molts préstecs petits o retards en l’amortització dels mateixos afavoreix també la negativa del banc.
