Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Habitatge > Compra

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

No puc pagar la hipoteca, quines opcions tinc?

Renegociar el deute, declarar-se en fallida o cedir l'habitatge són algunes de les vies per a afrontar aquesta situació

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dijous, 02deJuliolde2009

La hipoteca s’ha convertit en el pitjor malson de milers de persones que, afectades per la crisi, els deutes i l’atur, ja no poden fer front a les quotes. Segons dades del Banc d’Espanya, al gener d’enguany ja eren 100.000 les famílies que havien deixat de pagar-les. I, tal com preveu l’Associació d’Usuaris de Bancs, Caixes i Assegurances (Adicae), aquesta xifra podria duplicar-se amb facilitat d’aquí a la fi de 2009. Per descomptat, el risc de trobar-se en aquesta situació no és nou. La possibilitat sempre ha existit i per a tots, sense excepció; més que res perquè els terminis d’amortització són molt llargs, els interessos fluctuen i en 30 o 40 anys, moltes coses poden canviar. Precisament, això és el que ha succeït, encara que de manera generalitzada i radical. Un brusc gir en l’economia ha aprimat les butxaques, ha engrossit l’índex de desocupació i ha dibuixat, amb major o menor nitidesa, gestos severs de preocupació. Les pujades de l’Euribor i l’augment de les quotes que tant atabalaven al gruix de la població fa dos anys semblen un joc de nens en comparar-los amb la conjuntura actual: la impossibilitat real de pagar. Per a uns, el problema és tangible. Per a uns altres, imminent. I en tots dos casos, la pregunta és la mateixa: quines opcions hi ha?

Acudir al banc

/imgs/2009/07/preocupat.art.jpgSí, és obvi i redundant, però és el que cal fer: abans de prendre decisions precipitades o deixar de pagar sense més, cal acudir al banc i plantejar el problema. La raó és simple: acumular un deute no és de rebut per a ningú, ni per al client, ni per a l’entitat. D’aquesta manera, el primer pas és parlar. Com el principal objectiu del banc és cobrar la suma que se li deu, ajudarà a buscar solucions que siguin raonables per a totes dues parts. Per exemple, refinançar la hipoteca: renegociar les condicions inicials del préstec perquè s’ajustin a la realitat actual. En alguns casos, allargar el termini de pagament pot constituir una bona alternativa, doncs, encara que a la llarga la hipoteca s’encareixi, les quotes es reduiran i la suma mensual serà assumible per al client.

La legislació vigent estableix que l’impagament del deute hipotecari no queda saldat pel només fet de lliurar l’immoble

En aquesta mateixa línia, una altra opció possible és aplicar un període de carència; és a dir, abonar durant un temps únicament els interessos. El període de carència (també dit “de gràcia”) existeix com a figura legal per a diversos tipus d’acords i contractes, no sols per als hipotecaris, encara que és en aquests últims on més es coneix i aplica. En si, es tracta d’una opció de durada determinada -i pactada amb l’entitat-, en la qual el banc concedeix un període d’alleujament econòmic al client perquè pugui resoldre el problema que li impedeix pagar amb normalitat. En general, durant el temps acordat, el pagament de la quota queda reduït únicament als interessos del préstec. Així, la suma mensual es redueix significativament, la persona té cert marge per a recuperar la seva solvència econòmica i, més important encara, evita convertir-se en morosa.

Lliurar el pis

La renegociació de les condicions i la sol·licitud d’un període de carència són de gran utilitat per a resoldre molts problemes. No obstant això, i per desgràcia, a vegades no basten. Per als nuclis familiars on deixa d’haver-hi ingressos i les prestacions per desocupació s’esgoten, cap d’aquestes vies serveix perquè, simplement, no hi ha diners. I sense nòmines ni capital, per molt bona voluntat que s’hagi, no hi ha res a oferir al banc. És en aquest punt, quan les persones perden l’esperança de conservar l’immoble i els clients es resignen a escometre un altre tipus d’alternatives. Entre elles, lliurar el pis a l’entitat. Més que lliurar-ho, sotmetre-ho a embargament, perquè la dació en pagament (retornar el pis a condició que el banc ferm un document públic en el qual salda el deute) ni és fàcil d’aconseguir, ni és barata. En cas de pactar-se, implica despeses registrals i de cancel·lació hipotecària.

Transcorregut cert temps d’impagament -generalment, sis mesos-, el banc inicia un procés judicial per a intentar cobrar el degut. El resultat del mateix és l’embargament dels béns, tant d’aquells que en el seu moment es van presentar com a garantia com del propi habitatge en qüestió, que serà objecte de rematada judicial. Excepcionalment, aquest sistema resol d’arrel el problema. L’immoble se subhasta i, dels diners obtinguts, el banc cobra el que li correspon, més les costes judicials. El que sobra, si és que alguna cosa sobra, li correspon al particular. No obstant això, de la teoria a la pràctica hi ha un tros; i més encara en la conjuntura econòmica actual, perquè la veritat és que el valor dels pisos ha baixat i no és fàcil trobar a algú disposat a pagar de més. Llavors, què ocorre?

Mentre en països com els Estats Units la devolució del pis al banc suposa la rescissió del contracte, aquí, a Espanya, no. La legislació vigent estableix que l’impagament del deute hipotecari no queda saldat pel només fet de lliurar l’immoble, màximament quan el valor de l’habitatge és menor que la suma del deute. D’aquesta manera, el prestatari i els seus avalistes són responsables de saldar fins a l’últim cèntim d’import, ja sigui amb la seva capital o amb la resta del seu patrimoni. Per tant és bastant habitual que, per a assegurar-se el cobrament de la diferència, l’entitat procedeixi a l’embargament d’altres béns i, fins i tot, d’una part de la nòmina (deixant sempre a la persona l’equivalent a la renda mensual bàsica per a garantir la seva subsistència).

Paginació dins d’aquest contingut


RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions