Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Habitatge > Comunitats de veïns, assegurances i legislació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Obres a casa? Evita les sorpreses!

Coneix què passos cal seguir per evitar que el somni de reformar la teva llar es converteixi en tot un malson

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dissabte, 05 de Octubre de 2019

Pagaments en negre, absència de pressupostos, perdre el dret a possibles ajudes
disponibles... Ja sigui perquè hem adquirit un habitatge en mal estat que necessita una reforma integral o perquè hem optat per reformar la nostra residència habitual, conèixer els drets i deures que tenim com a consumidors pot ajudar-nos a
evitar no pocs mals glops. No en va, para quan
acabi l'any, més d'1,6 milions de llars espanyoles
hauran realitzat reformes, segons dades de l'Associació
Nacional de Distribuïdors de Ceràmica i Materials
de Construcció (Andimac). Aquestes intervencions
serveixen, a més, per incrementar el valor de l'immoble,
el que pot repercutir en un augment del lloguer de
fins al 30 %, i de fins al 20 % en cas de venda. Per això convé que si estàs pensant a ficar-te en obres, tinguis en compte els següents consells.

Fer les coses bé ens protegirà davant qualsevol eventualitat: comptar amb un pressupost d'obra, especificar els terminis de lliurament, conèixer la qualitat de
els materials i rebutjar pràctiques encara presents com
el pagament d'una part de l'obra (o de tota ella) en negre,
alguna cosa que, a més, és il·legal. Entre les bones pràctiques
a l'hora d'adquirir els serveis d'un contractista,
es poden considerar els anys d'antiguitat i l'experiència en obres similars, l'adhesió a associacions professionals del sector o segells de qualitat com
el certificat ISO 9001 (que garanteix els aspectes organitzatius de l'empresa, redundant en una millor qualitat de producte per al consumidor) o la norma
ISO 14001, respecte a l'impacte mediambiental i els requisits de seguretat i salut.

Una dada fonamental és que els contractes (o pressupostos) que no estiguin signats per ambdues parts manquen de validesa legal, i els acords verbals no garanteixen gens des d'un punt de vista legal. Segons Miriam García, directora general de l'Associació Nacional d'empreses de Rehabilitació i Reforma (ANERR), "l'adequat és sol·licitar a un professional, arquitecte o perit" que ens faci un projecte de reforma i, sobre això, demanar els pressupostos de forma eficaç. Si no, cadascun ens pressupostarà coses diferents i serà complicat comparar". El cost dels serveis d'elaboració del projecte i del pressupost, argumenta, pot ser moderat (entre 300 i 800 euros, segons el projecte i el professional), i si tenim dubtes, podem consultar amb el seu Servei d'Informació de Rehabilitació Eficient, de manera gratuïta.

El pressupost, sempre

Tota obra de reforma ha d'incloure tant un pressupost previ (o, en defecte d'això, una ordre de treball) com una factura posterior. La validesa del primer vindrà confirmada per la signatura del consumidor, que
conservarà una de les dues còpies (l'altra serà per la
empresa subministradora dels serveis). Si s'accepta
el pressupost –que pot servir com un contracte de
obra–, l'empresa haurà de conservar-ho durant un termini
no inferior a un any des del venciment de la garantia
(de dos anys sobre la mà d'obra, encara que alguns
productes i serveis tenen una superior). Si, per el
contrari, el pressupost no s'acceptés, l'empresa
podria cobrar la seva elaboració sempre que hi hagués
constància documental que s'havia informat al
usuari amb anterioritat de l'obligació del seu pagament. I
si es renuncia al pressupost, l'ordre de treball (que
autoritza la reforma) ha d'incloure la frase "Renuncio al
pressupost previ i autoritzo la reparació", escrita i
signada per l'usuari.

En el cas de produir-se avaries o detectar-se defectes durant el desenvolupament de la reforma o amb posterioritat a l'elaboració del pressupost, aquestes han de presentar-se al client per escrit i per duplicat, indicant la causa i el cost addicional. Qualsevol variació que pugui donar-se ha de comptar amb la conformitat
del consumidor per escrit i, si es realitzen pagaments per
avançat, han d'estar documentats i efectuar-se
a l'inici de l'obra. Hem de tenir en compte que, si es
tracta de la compra d'un habitatge en mal estat que
requereix una reforma integral, resulta fonamental
documentar l'estat de la casa abans i després de
la reforma, ja que aquesta pot afectar al valor cadastral
de la mateixa (si augmenta la superfície construïda) i a
els impostos que han d'abonar-se, com l'IBI.

La factura, al detall

Per prevenir contrarietats, convé recordar que
tot el que no estigui documentat manca de valor
jurídic. La factura servirà per provar que s'ha realitzat un servei pel qual s'ha desemborsat un pagament estipulat prèviament per contracte. Ha de contenir
una sèrie de dades imprescindibles:

  • Nom legal de l'empresa (amb el qual es va donar d'alta en Hisenda i la Seguretat Social).
  • CIF de l'empresa.
  • Dades de qui paga la reforma.
  • Data de pagament i compte de destinació.
  • IVA abonat.

Si hi ha un contracte detallat o un projecte, és aconsellable que faci referència als treballs realitzats i al seu import, ja que, si solament apareix "pagament per reforma", no quedarà clar, en cas de disconformitat, la qual cosa suposadament s'ha incomplit.

En qualsevol cas, ha de rebutjar-se qualsevol suggeriment de realitzar pagaments en negre, ja que s'estaria totalment desprotegit davant qualsevol reclamació, a més de que significaria estar incorrent en una il·legalitat. "Si aconseguissis posar-la, et tocaria fer front a una multa per no haver pagat l'IVA corresponent (i a l'empresa també)", afirma García.

És recomanable conservar la factura durant almenys els dos anys que dura la garantia sobre la mà d'obra, i tenir en compte que alguns elements (com a sanejaments o calderes) aporten garanties més extenses: si han format part de la nostra reforma,
serà imprescindible conservar aquest justificant, ja que
serà necessari per fer efectiva la garantia.

I si haig de reclamar?

En el cas de produir-se irregularitats durant el desenvolupament d'una obra (o en finalitzar la mateixa), el primer que hem de fer és posar-nos en contacte amb l'empresa i, a més, fer-ho per escrit, perquè quedi constància tant del problema com del fet que
el client l'hi ha comunicat.

I si no rebem una
resposta satisfactòria per part d'aquesta –el normal
és que es reflecteixi en el contracte el temps que té la
empresa per respondre–, serà necessari comptar amb l'avaluació d'un perit, perquè aquest valori les possibles discrepàncies entre les labors contractades i les
que finalment s'han executat. L'habitual és que el
despesa que suposa aquest peritatge ho cobreixi el segur que
cal tenir contractat amb l'obra.

Si després de donar aquest pas no ha estat possible solucionar el problema, convindrà presentar una reclamació. Aquesta haurà d'interposar-se en una Oficina de Consum local o de la comunitat autònoma corresponent, en cas que l'empresa estigui adherida al Sistema Arbitral de Consum o hagi acceptat adherir-se per a aquest cas concret. En cas contrari, serà necessari acudir a la via judicial. Si l'import reclamat no supera els 2.000 euros, serà possible fer-ho sense la intermediació d'un advocat o procurador. No obstant això, en qualsevol cas, haurem d'adjuntar totes les proves documentals de les quals disposem.

Octubre 2019 Imatge: CONSUMER EROSKI

Para acceder a más contenidos, consulta la revista impresa.

Etiquetas:

reformes

Quan publiques un comentari acceptes la Llei orgànica de protecció de dades (LOPD)

Et pot interessar:

Infografías | Fotografías | Investigaciones

Informació de copyright i avís legal

Visita el nostre canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validacions d’aquesta pàgina

  • : Conformitat amb el Nivell Triple-A, de les Directrius d’accessibilitat per al contingut web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validació del W3C indicant que aquest document és XHTML 1.1 correcte
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validació de feedvalidator.org indicant que els nostres titulars RSS tenen un format correcte