Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Habitatge > Compra

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Pagar un habitatge al comptat

La compra d'un pis al comptat evita pagar les comissions i els interessos d'un préstec, encara que els beneficis fiscals són menors

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimarts, 01deAbrilde2008

La majoria dels compradors espanyols que opten per sol·licitar una hipoteca amb interès variable en funció de l’Euribor són conscients que l’adquisició d’una casa o un pis compromet la seva economia durant anys i, fins i tot, diverses dècades. Per això, els tràmits per a realitzar fins que el titular es decideix per l’entitat i el producte financer concret que signarà per a afrontar aquest pagament estan carregats d’incertesa i, cada vegada més, inseguretat. La majoria d’aquestes inquietuds es relacionen amb els crèdits hipotecaris, per aquest motiu durant aproximadament dos mesos la informació sobre la mena de comissió, nombre d’anys, tipus de quota mensual… contribueixi a buidar tots els dubtes. No obstant això hi ha una altra opció: pagar l’immoble al comptat. Una fórmula no apta per a totes les butxaques -sobretot davant l’adquisició del primer habitatge- que comporta, sens dubte, un gran nombre de beneficis, al mateix temps que limita uns altres.

Sense interessos ni comissions

/imgs/2008/03/construccion220.jpg

Com assenyalen des de l’Associació Hipotecària Espanyola (AHE), les despeses i impostos que genera una compravenda (notari públic, Hisenda, taxació i tramitació de documents, entre altres) suposen entre el 7% i el 8% del valor del pis. D’aquesta manera, si una persona vol comprar un immoble que costa 100.000 euros, haurà de comptar amb altres 8.000 per a cobrir aquestes despeses inicials. Cal tenir en compte que la constitució d’una hipoteca sol costar entre l’1% i el 2% del preu de l’immoble. Es tracta d’una comissió d’obertura que inclou les despeses d’estudi i tramitació del préstec. D’altra banda, les entitats també cobren una comissió d’amortització anticipada -si es cancel·la la hipoteca abans del termini pactat-, que està fixada en l’1% del valor del pis per als préstecs amb interès variable, i que és major en aquells crèdits que es regeixen per un interès fix. A tot això se sumen, lògicament, els interessos inclosos en les quotes que es paguen mes a mes. Dit això, quines despeses s’estalvia una persona si evita recórrer a un préstec hipotecari? En principi, la comissió d’obertura i els interessos mensuals que hagi pactat amb l’entitat.

La constitució d’una hipoteca sol costar entre l’1% i el 2% del valor de l’immoble, al que cal afegir els interessos inclosos en les quotes mensuals

Segons les dades del Ministeri d’Habitatge de l’últim trimestre de 2007, el preu mitjà del metre quadrat és de 3.061 euros en immobles amb una antiguitat menor a dos anys. Això significa que un habitatge nou, o seminueva, de seixanta metres quadrats costa, aproximadament, 184.000 euros. En aquest supòsit, només la constitució de la hipoteca suposaria entre 1.840 i 3.680 euros; uns diners considerables que el client podria estalviar-se pagant el pis al comptat. A aquesta xifra s’han de sumar els interessos, que són més difícils de calcular quan l’índex de referència és l’Euribor, a causa de les fluctuacions del mercat.

La xifra total que s’acabarà pagant al banc en concepte d’interessos depèn de molts factors, des de la mena de l’interès triat i el seu percentatge, fins al termini fixat per a amortitzar el préstec, segons explica David Medina Palacios, membre de l’Associació Nacional d’Assessors Financers (ANAF). No obstant això -i en termes generals-, s’estima que el client acabarà pagant gairebé el doble del que va sol·licitar. La idea, si més no, resulta colpidora, encara que no significa que els interessos de la hipoteca d’un pis siguin iguals al valor de l’immoble. Els interessos són menors, en primer lloc, per una raó legal, ja que un préstec hipotecari no pot cobrir més que el 80% del cost del pis. En segona instància, per una raó netament econòmica: la depreciació dels diners.

En l’actualitat -com exposa David Medina-, pagar una quota de 800 o 1.000 euros sembla una meta impossible, però dins de vint o trenta anys, aquesta quantitat de diners no valdrà el mateix. Com raona l’expert en finances, les 16.000 pessetes de fa tres dècades valien molt més que els cent euros d’ara, encara que en termes monetaris siguin xifres equivalents. Per aquest motiu els interessos són tan elevats. “D’alguna manera els bancs han de compensar aquesta depreciació, especialment quan els terminis per a amortitzar el deute són molt amplis”, afegeix.

Paginació dins d’aquest contingut

  •  No hi ha cap pàgina anterior
  • Ets a la pàgina: [Pág. 1 de 2]
  • Ves a la pàgina següent: Deduccions fiscals »

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions