Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Habitatge

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Pisos pastera

Els habitatges ocupats per desenes d'immigrants amuntegats en pocs metres quadrats comencen a proliferar en les grans ciutats espanyoles

Img pisos patera listado Imatge: Daniel Lobo

Pagaria entre 180 i 300 euros al mes per viure al costat de la seva família en una habitació de 15 metres quadrats, en un pis compartit amb altres dues o tres famílies? I 30 euros per ocupar un llit durant vuit hores, que en les vuit següents serà el llit d’una altra persona? La resposta de la immensa majoria d’espanyols és clara: un rotund ‘NO’. Però cada vegada són més les persones que resideixen al nostre país i han d’acceptar aquestes condicions per a poder tenir un sostre sota el qual acollir-se. Aquestes cases on desenes d’immigrants viuen amuntegats, conegudes com a ‘pisos pastera’, comencen a multiplicar-se, especialment en les grans ciutats. Una situació que ONG i serveis socials denuncien davant l’Administració, però per a la qual reconeixen ‘no serà fàcil trobar solució’.

Infrahabitatges

/imgs/2007/06/pisos_patera1.jpgA Espanya hi ha 4.144.166 emigrants empadronats, dels quals gairebé tres milions viuen a Madrid, Catalunya, la Comunitat Valenciana i Andalusia, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística. A ells cal sumar el no-res menyspreable xifra d’un milió de ‘sense papers’, segons les dades que apareixen en l’últim informe de SOS Racisme. I l’únic habitatge a la qual poden tenir accés milers d’aquests immigrants són uns pocs metres quadrats a un preu desorbitat. A Madrid, viure en una casa de 25 metres quadrats compartida amb altres vint persones pot costar prop de 600 euros al mes, i s’arriben a pagar entre 100 i 120 euros mensuals per pernoctar en un llit o un sofà. No descobrim res en subratllar que la condició d’immigrant sempre ha suposat un desavantatge en l’accés a un habitatge, perquè el nouvingut té urgència per trobar allotjament i a més disposa de poca informació i diners. Però no està de més denunciar-ho.A Madrid, viure en una casa de 25 metres quadrats compartida amb altres vint persones pot costar prop de 600 euros al mes

Després dels anhelats papers, aconseguir un habitatge és el principal problema dels immigrants i en l’actualitat, segons assenyala l’informe realitzat per CEAR (Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat) sobre l’Accés a l’habitatge de les persones Immigrants i Refugiades, hi ha factors afegits que dificulten aquest procés als immigrants, com la provisionalitat o inestabilitat jurídica derivada de la seva situació administrativa, la qual cosa comporta inseguretat i explotació laboral; la precarietat econòmica deguda a l’endeutament per a finançar el seu projecte migratori i l’enviament de diners als seus familiars; l’analfabetisme funcional, provocat pel desconeixement de l’idioma, les lleis, la cultura i els costums del país d’acolliment; l’absència de família i xarxes primàries de protecció social; racisme, desarrelament… Més enllà de la influència d’aquests factors, la veritat és que milers d’estrangers que resideixen a Espanya habiten en condicions d’amuntegament, en habitacions llogades d’habitatges que manquen de serveis bàsics i en un entorn insalubre.

Nombrosos immigrants viuen en unitats d’allotjament que poden ser considerats infrahabitatges, més si es té en compte que l’habitabilitat d’un habitatge ve donada per la seva estructura, els serveis urbans de què disposa i la seva accessibilitat. A més, sol succeir que quant pitjor és el grau d’habitabilitat i de les condicions de vida de l’ocupant, major és el número d’allotjats en el mateix lloc. Un espai mínim per a viure que no arriba als 15 metres quadrats -els que una persona ha de disposar en la llar que ocupa- rep el nom d’amuntegament. La situació és especialment alarmant en les comunitats autònomes on més immigrants resideixen, i casos com el de Badalona ja han alertat a la societat. A la ciutat catalana diverses associacions de veïns han mostrat la seva inquietud per la realitat que es viu en alguns immobles, en els quals s’allotgen diverses famílies en 50 metres quadrats, i han arribat a denunciar l’existència de màfies d’immigrants que compren habitatges i les realquilan a altres persones que es troben en situació il·legal.

Paginació dins d’aquest contingut

  •  No hi ha cap pàgina anterior
  • Ets a la pàgina: [Pág. 1 de 3]
  • Ves a la pàgina següent: Les causes »

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions