Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Habitatge > Compra

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Publicitat enganyosa en la venda d’habitatges

Tots els elements publicitaris empleats pels promotors són part del contracte de compravenda

img_publicidad casas

Plànols 3D, fullets, animacions i tot element publicitari empleat pels promotors immobiliaris són part del contracte de compravenda en reclamar per l’incompliment de les condicions en l’adquisició de l’habitatge. Així ho indiquen diferents fallades judicials recents, que donen la raó a consumidors que es troben amb característiques de l’habitatge adquirit diferents de les ofertes i pautades al moment de la compra. Aquestes característiques comprenen des d’aspectes estructurals i edilicios fins a decoratius, d’acabat final o d’orientació de l’immoble. Les sancions als promotors s’apliquen fins i tot quan el contracte que s’hagi signat no les especifiqui i poden suposar milers d’euros a favor dels consumidors.

Informació vaga i imprecisa

Imatge: Estudi Enrique Arruti

La Comissió Europea estima que la crisi econòmica suposa un impacte negatiu en les condicions de consum dels països europeus. La deterioració comprèn, segons aquest organisme, la qualitat de les normes de protecció al consumidor, l’eficàcia en la resolució de litigis i el tractament de les denúncies. La publicitat enganyosa no és l’excepció en les condicions adverses que semblen imposar l’escassetat i la creixent necessitat de venda per part de les empreses. I Espanya ho té difícil.

El nostre país rep més queixes per publicitat enganyosa que la mitjana europea: gairebé un 69% dels consumidors espanyols ha afirmat haver-se trobat alguna vegada amb algun tipus de publicitat o oferta enganyosa (la mitjana de la UE és del 54%). A més, solament un 18% dels espanyols considera creïbles els missatges de les marques. I les coses segueixen el mateix camí quant al mercat immobiliari es refereix, i encara més en el de compravenda d’habitatges. S’estima que les reclamacions que reben els organismes de defensa del consumidor en aquest àmbit corresponen al 70% de les queixes totals del sector immobiliari.

La publicitat té un paper rellevant en la presa de decisions del comprador

Els incompliments contractuals de la parteix venedora abunden en la compravenda d’habitatge sobre plànol. Ocorre que moltes vegades els contractes signats i la memòria de qualitats (que detalla les característiques de l’habitatge) són escarits o amb informació vaga. D’aquesta manera, la publicitat passa a prendre un paper rellevant en el procés de presa de decisions des de la perspectiva del comprador que, en rebre l’immoble, comprova que no és el que va comprar. Així ho han entès també diversos jutjats espanyols i, en diverses ocasions, el Tribunal Suprem. Aquest òrgan judicial ha ratificat aquest criteri en les seves sentències a favor de consumidors que van presentar demandes després de rebre un habitatge molt diferent a la publicitada.

Les diferències entre el promès i el complert poden ser de diversa índole, però l’important és el concepte legal que defensen els magistrats: la rellevància de la publicitat en el procés de presa de decisions d’un comprador mitjà és cada vegada major, així com la possibilitat que obre la publicitat de “crear una falsa expectativa que ho privi de la possibilitat de ponderar la conveniència d’adquirir un habitatge en unes determinades condicions”. En resum, els plànols 3D, fullets, animacions i tots els elements publicitaris empleats pels promotors immobiliaris són vinculants en reclamar per l’incompliment de les condicions en l’adquisició de l’habitatge. Això és així fins i tot quan els contractes no incloguin de manera expressa la promesa del que el comprador reclama.

Des de l’escalfador fins a les vistes

Ja al juliol de 2007, l’Agència Catalana de Consum (ACC) va veure la necessitat de prevenir als consumidors sobre la publicitat enganyosa al mercat immobiliari. El motiu en aquest moment era l’inici de la crisi, que feia preveure un augment de l’agressivitat en les tècniques per captar clients. L’aturada del mercat immobiliari podia ser el brou de cultiu per publicitar qualsevol cosa amb tal de vendre. No obstant això, des de molt abans hi ha resolucions favorables per als consumidors en casos de publicitat enganyosa. En 1999, el Tribunal Suprem va donar la raó al comprador d’un habitatge a Torrevella (Alacant).

El contracte que havia signat no incloïa una mínima descripció d’est, la qual cosa sí constava en els fullets publicitaris. Al moment del lliurament, l’habitatge no reunia algunes de les característiques indicades en la publicitat, tals com una barra americana, un saló-menjador d’esterilla, un desguàs de rentadora, una galeria amb pila de rentar i una piscina anunciada com a part de la urbanització. Davant aquestes deficiències, es va sol·licitar l’anul·lació del contracte i la devolució dels diners, més els interessos legals. La reclamació va ser acompanyada pel Suprem, que va considerar que el promotor va ser més enllà d’un simple incompliment sobre accessoris de l’habitatge, al no haver garantit si més no certs elements essencials en l’immoble.

Un cas més recent contempla l’incompliment del contracte per part d’un promotor immobiliari que no va respectar les vistes publicitades en els fullets. Després d’una fallada favorable per part de l’Audiència de Màlaga i apel·lacions per part de l’empresa, el Tribunal Suprem va tornar a ratificar la resolució favorable al comprador, que havia subscrit el contracte en 2003. En els fonaments argumenta que el fullet no compleix una mera funció de promoció, sinó que “constitueix una autèntica oferta publicitària”. Indica també que l’habitatge es va adquirir sobre plànol i que aquest no permetia apreciar la falta de veracitat del fullet, i que les característiques valorades -vistes a la muntanya i al mar- van influir de manera decisiva en la compra. L’empresa va perdre el cas malgrat argumentar que les vistes al camp de golf, la muntanya i el mar es predicaven del complex en el seu conjunt i no de cada habitatge en particular. El resultat: la promotora haurà de retornar 205.368,09 euros, més els interessos.

Indemnitzacions i devolució dels diners

La indemnització per part dels promotors és un dels resultats possibles d’aquest tipus de litigis, quan l’objectiu del demandant és la cancel·lació del contracte. Això es dona en el cas de total disconformitat per part d’aquest últim, quan no desitja rebre el pis comprat. La indemnització pot ser la devolució dels diners pagats pel comprador, més els interessos, i incloure alguna suma en concepte de danys i perjudicis, així com les costes de tot el procediment en els tribunals.

Convé saber que un cas similar pot merèixer sentència diferent

El plet pot resoldre’s després d’obligar a l’empresa a complir els detalls d’acabat que falten o a arreglar els problemes estructurals que pugui tenir l’habitatge: esquerdes en les parets, defectes en les finestres, etc. No obstant això, un cas similar pot merèixer sentència diferent, ja que depèn de les circumstàncies concretes de les parts implicades, i fins i tot, el tipus de tribunal competent en la causa.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions