Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Habitatge > Comunitats de veïns, assegurances i legislació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Quan es pot perdre l’habitatge

El banc pot exigir la devolució de tot el prestat si el titular de la hipoteca deixa de pagar una sola quota

Img ejecutivo homeless Imatge: Lauren

Perdre l’habitatge, una circumstància que potser fa poc més d’un any era una possibilitat remota, es converteix avui dia per a moltes famílies en un temor quotidià. Què ocorre quan el titular d’un préstec hipotecari deixa de pagar al banc la quota mensual? Encara que la subhasta de l’immoble sigui una possibilitat, hi ha diverses alternatives a les quals acollir-se per a no perdre definitivament l’habitatge, com renegociar les condicions del crèdit o allargar el termini d’amortització.

Impagament de la hipoteca

/imgs/2008/10/executiu-homeless.art.jpgLa crisi està aguditzant els problemes econòmics de milions de famílies. Si fa ja temps l’endeutament domèstic era un problema estès, en els últims mesos aquesta situació ha empitjorat. A la ja de per si mateix difícil conjuntura generada, en part, per l’escalada dels preus de l’habitatge en l’última dècada, s’ha unit la contínua pujada de l’Euribor que ha provocat que pagar una hipoteca es converteixi en alguna cosa cada dia més difícil. Però si a això s’afegeix que en els últims mesos s’ha disparat el nombre de persones que han passat a engrossir les llistes de demandants d’ocupació i que els índexs de morositat s’han multiplicat, no és d’estranyar que una de les principals preocupacions dels ciutadans sigui no poder fer front al pagament de la seva hipoteca.

Si una persona no pot fer front, de manera transitòria, al pagament d’una mensualitat de la seva hipoteca, el normal és que l’entitat bancària amb la qual té contractat el préstec es posi en contacte amb ella perquè aboni la quantitat que deu. També pot ser el deutor qui acudeixi a la sucursal per a explicar els motius pels quals no ha abonat la quota, perquè en el banc tinguin coneixement de què es tracta d’una cosa passatgera. De qualsevol manera, haurà de pagar la quantitat que deu, a la qual se sumaran els interessos de demora que el creditor cobra a l’usuari per no haver fet front a la quota en el moment acordat.

Venciment anticipat del préstec

L’usual és que quan es donen aquests impagaments puntuals, el client aboni el seu deute i la relació contractual entre l’usuari i l’entitat segueixi endavant sense cap problema. Però els bancs i caixes d’estalvi es reserven la possibilitat d’aplicar el venciment anticipat del préstec per l’impagament d’una única quota si així apareix reflectit en el contracte. En aquest cas, el titular de la hipoteca hauria de retornar al banc tots els diners que li ha prestat. Segons assenyalen des del Banc d’Espanya, aquesta clàusula no es pot considerar abusiva perquè “té per objecte prevenir possibles situacions de deterioració de la solvència de l’acreditat, perquè la morositat és un indicador raonable sobre aquest tema”. De fet, encara que des de moltes organitzacions s’ha qüestionat la validesa de la clàusula, la pròpia Llei d’Enjudiciament Civil assenyala que “podrà reclamar-se la totalitat del degut per capital i per interessos si s’hagués convingut el venciment total en cas de falta de pagament d’algun dels terminis diferents i aquest conveni constés inscrit en el Registre”.

Algunes clàusules dels contractes hipotecaris han estat considerades nul·les en sentència judicial, per abusives

Una altra de les clàusules per la qual el banc pot declarar vençuda el deute -amb el consegüent risc de perdre l’habitatge- és la possible disminució patrimonial del prestatari, que es pot traduir en l’embargament dels seus béns o el menyscapte de la seva solvència. És a dir, si per qualsevol motiu -l’impagament d’una multa de trànsit, per exemple- es produeix un embargament patrimonial -ja sigui d’un bé moble, immoble, saldo del compte corrent…- l’entitat pot sol·licitar al client la devolució dels diners que li va lliurar per a comprar la casa.

No obstant això, aquesta és una clàusula poc freqüent en els préstecs hipotecaris, on es compta amb un bé que exerceix el paper de garantia de la quantitat prestada. El seu objectiu és dotar a l’entitat prestadora d’una major protecció “en casos de deterioració substancial de les possibilitats de recobrament del deute”. Amb el seu ús s’impedeix al client que ha deixat de ser solvent disposar de la part no utilitzada del crèdit, o es permet al prestador reclamar tot el deute abans que desapareguin els béns del deutor.

Aquestes clàusules són vàlides, però hi ha unes altres que poden figurar en un contracte hipotecari que han estat considerades nul·les, per abusives, en sentència judicial. Entre elles es troba la que consent el venciment anticipat del préstec per incompliment de qualsevol prestació -perquè està redactada en termes tan genèrics que la invaliden-, o d’aquella que indica que l’entitat pot declarar vençuda el deute per impossibilitat d’inscriure la hipoteca en el Registre de la Propietat. Al fil de l’anterior, en el Banc d’Espanya interpreten que, “en ser necessària aquesta inscripció perquè la hipoteca desplegui tots els seus efectes de garantia, l’entitat prestadora pot, i deu, comprovar la viabilitat de la inscripció de la hipoteca constituïda abans de lliurar l’import del capital prestat”, per la qual cosa no pot ser imputable al consumidor la falta de tal comprovació.

Paginació dins d’aquest contingut


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions