Al final, per ordre del Govern, els bancs seran els qui paguin l’impost de constitució de les hipoteques. Això sí, no hi haurà retroactividad. Aquesta mesura dona la volta a la decisió que va prendre el dimarts el Tribunal Suprem, i que carregava el cost de l’impost d’actes jurídics documentats (IAJD) al client, rectificant-se a si mateix i després de dos dies d’intens debat. Avui dijous s’aprova el reial decret que reforma la normativa en aquest assumpte i que té per objecte “que mai més els espanyols paguin aquest impost”, en paraules del president Pedro Sánchez. Però de debò els qui signin a partir d’ara una hipoteca notaran un estalvi? Quant? Llancem llum sobre aquesta qüestió.
A partir d’ara s’estalviarà de debò en signar una hipoteca?
L’últim capítol del que sembla “el serial de les hipoteques” és la decisió de l’Executiu d’esmenar la plana al poder judicial. Així, àdhuc “respectant la seva opinió”, Sánchez va anunciar ahir (i aprovarà avui, 8 de novembre) el reial decret llei que reforma la normativa vigent. Des de la seva entrada en vigor (el dilluns 12), sense retroactividad, el banc es farà càrrec del pagament de l’impost d’actes jurídics documentats.
Aquesta decisió hauria de ser un motiu d’enorme satisfacció per als clients que signaran una hipoteca a partir d’ara, doncs estalviaran una mitjana d’1.500 euros. O no?
Ja han aparegut els primers dubtes i potser no es doni tal estalvi. Com ja avançaven els especialistes quan esperaven una possible fallada del Suprem desfavorable a la banca, els clients acabaran abonant-ho, d’un o una altra manera. I és que donen per segur que les noves hipoteques “tindran condicions més dures o s’encariran algunes comissions”, afirma l’assessor fiscal Diego Fernández.
“Podria passar que el client acabi pagant més que abans per formalitzar una hipoteca”, asseguren els experts
Altres experts, com Estefanía González, redactora cap del comparador Kelisto.es, van més enllà i assenyalen que “pot ser pitjor el remei que la malaltia” i que, encara que la pujada en els diferencials fos petita, “la despesa extra que això suposaria per al consumidor neutralitzaria i, fins i tot, augmentaria el cost que el consumidor acabaria pagant per la seva hipoteca”. Per exemple, aquesta plataforma calcula que “una pujada de 0,10 punts en el tipus de la hipoteca suposaria pagar un 10 % que quan el client pagava el tribut”.
Els bancs i la Borsa, a l’expectativa
Davant les contínues decisions i rectificacions, els bancs romanen en silenci. Si després del ple del Tribunal Suprem van aplaudir la fallada per “preservar la seguretat jurídica”, davant el revés que suposa per a ells el reial decret llei, es mantenen a l’expectativa i observen les diferents opcions i reaccions que formulen partits polítics i agents socials: suprimir l’impost, que es reparteixin les despeses entre banc i clients, exigències de “anar més enllà” i demanar retroactividad…
Les setmanes prèvies a la decisió del Tribunal Suprem, la banca s’havia preparat per a la possibilitat d’haver de pagar. I hauran de fer-ho “solament a futur”, sense retroactividad, la qual cosa suposa un alleujament per als seus comptes. Així i tot, això pot significar un impacte de 640 milions d’euros anuals, segons l’agència de qualificació Moody’s, mentre que el sindicat de tècnics d’Hisenda (Gestha) eleva aquesta xifra a 1.147 milions d’euros.
Quin impacte té tot aquest assumpte en Borsa? El parquet viu les mateixes anades i vingudes que la resta d’implicats. Després de la sentència del 18 d’octubre favorable als clients, els bancs van acusar forts descensos que es van calmar davant l’anunci d’un ple per dilucidar la qüestió. Dimarts passat, després de decidir els jutges que els clients pagarien l’impost, es va arribar a l’eufòria per, a les poques hores, arribar a la tibant calma. Els valors financers ara moderen els seus guanys en Borsa.
En el cas de l’impost de les hipoteques hi ha més protagonistes. No podem oblidar a els qui ja ho han abonat i, fins i tot, tenen reclamacions interposades. Els afectats es pregunten si ja no queda gens que puguin fer.
Lluny d’instal·lar-se en el pessimisme, associacions de consumidors, advocats i experts d’Hisenda assenyalen que es podria “intentar per la via de les clàusules abusives recórrer a els tribunals europeus”, com explica Carlos Creuat, president dels tècnics de l’Agència Tributària (Gestha). Així, els hipotecats poden esgrimir davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TUE) que la clàusula en la qual els bancs exigeixen al client assumir el cost de la despesa hipotecària és abusiva. En ocasions semblants, com en el conegut caso de les clàusules solc, l’alt tribunal europeu va fallar a favor del client bancari.
