Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Habitatge > Comunitats de veïns, assegurances i legislació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Reformar la llar sense trencar-se el cap

Planificar les obres, demanar diversos pressupostos i contractar a professionals que ofereixin garanties i respatller són la clau per evitar problemes seriosos

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimecres, 20deMaigde2009

La crisi ha estancat el mercat immobiliari, però en canvi ha revitalitzat el sector de les reformes. Oficis com l’obra de paleta, la lampisteria, la fusteria o la decoració es consoliden com l’alternativa perfecta per els qui volen canviar la casa sense mudar-se de domicili. En els dos últims anys, la demanda d’aquests serveis ha augmentat tant com la seva oferta, els anuncis de la qual es multipliquen en bústies, fanals i parades d’autobús. Els protagonistes d’aquesta dinàmica són, d’una banda, les persones que pensaven mudar-se i ja no poden fer-ho; per un altre, els professionals de la construcció que s’han quedat sense ocupació i s’han llançat a treballar per compte propi. Ara bé, amb tantes alternatives, en qui es pot confiar? Quan és el millor moment per iniciar les reformes? Per on convé començar? En definitiva, quines coses cal tenir en compte abans d’escometre obres a casa?

La precaució, fonamental

Millorar l’estructura i l’aspecte de la llar és un projecte que il·lusiona. Més enllà dels inconvenients, com el soroll o la brutícia, estrenar una cuina o un bany, donar-li major amplitud a la sala o tenir llum en una habitació cega fan que valgui la pena trencar taulells, tirar envans o foradar una paret. Es pensa que el resultat final compensarà totes les molèsties, però… què passa si no és així? I si les obres resulten ser un nyap o, pitjor encara, es queden sense acabar? Què fer si el paleta o el lampista desapareixen a meitat de treball, o si les reformes es perllonguen massa? Com actuar quan les obres afecten als veïns o hi ha un accident greu?

No cal fiar-se dels pressupostos costosos, però menys encara dels massa barats

Aquestes preguntes dibuixen els pitjors escenaris possibles, però convé fer-les-hi posat que estan inscrites en la realitat. Qualsevol d’aquestes situacions pot ocórrer. I, de fet, succeeixen. Per això és imprescindible prendre certes precaucions abans d’iniciar la transformació de la llar.

  • 1- Què fer i quan. El primer pas abans de cridar a un professional és decidir què canvis es volen escometre i quan és el millor moment de fer-los.

    • Somiar amb certes millores o inspirar-se en revistes de decoració està molt bé, però no s’ha d’oblidar l’aspecte racional i metòdic de l’assumpte. La planificació és molt important, doncs ajuda a evitar despeses innecessàries, contratemps i disgustos. És millor, per exemple, no canviar l’enrajolat i els mobles del bany sense sanejar abans les canonades velles que, a mitjà termini, donaran problemes i exigiran una obra de major envergadura. En termes de prioritats, l’ordre ha de ser de l’estructura a l’aparença.

    • Quant al moment d’iniciar les obres, els mesos d’estiu són els més adequats, sobretot per a les reformes de gran calibre. Aquests treballs -que resulten molt invasius amb sorolls, enderrocs, pols i el moviment de persones i materials- gairebé sempre obliguen a la família a abandonar l’habitatge de manera temporal; per aquest motiu juny, juliol i agost siguin els mesos idonis, doncs coincideixen, almenys en part, amb el període vacacional.

    • Això s’aplica també als veïns: és probable que les molèsties siguin menors que en altres moments de l’any.

  • 2- Pressupostos i garanties. Una vegada que s’ha decidit què es va fer i quan, el següent és buscar diferents opcions. Sol·licitar diversos pressupostos, consultar pels materials, preguntar pels terminis d’execució i, sobretot, demanar referències són accions clau abans de triar a un professional o una empresa perquè faci obres a casa.

    • Ara l’oferta és més diversa, i és bon moment per aconseguir uns quants pressuposats. Tenir cinc o sis opcions a la mà permet conèixer quin és el preu mitjana del mercat i descartar les propostes que s’allunyin massa d’ell, tant per cares com per barates.
    • No cal fiar-se dels pressupostos massa costosos (carestia no sempre es tradueix en qualitat), però menys encara dels quals són massa econòmics, encara que a primera vista puguin ser molt temptadors. Una cosa és que les empreses retallin el seu marge de beneficis per ser més competitives, i una altra és que passin aquesta tijera per la qualitat dels materials, del treball en si o dels acabats. El barat surt car.

    • També pot costar molt car que l’empresa o el professional no ofereixin cap tipus de garanties. A més de les referències que es puguin tenir per part d’amics o coneguts, és important que la persona que es contracti pugui oferir un calendari concret de treball, garanties dels materials i de l’obra que va a realitzar. I, si pot ser, que ho faci tot per escrit.

    • La crisi ha deixat al carrer a nombrosos treballadors relacionats amb la construcció, l’única opció de la qual de seguir al mercat laboral ha estat reiniciar com a autònoms l’activitat que exercien com a assalariats. No obstant això, uns altres prenen una drecera: ni paperassa burocràtica ni alta en el Règim d’Autònoms, ni pagament d’impostos. Si decideix confiar en un d’aquests professionals, convé extremar les precaucions. L’estalvi pot ser significatiu però convé fer bé els comptes i comprovar que les despeses en els materials, la tramitació de llicència d’obra, l’ús de contenidors en via pública i el muntatge de l’andamiaje exterior es recullin en el preu final.

  • 3- Documentació i impostos. Els pressupostos escrits, els comprovants de pagament, el calendari de treball imprès amb detall i les factures en regla són, en principi, una garantia de tranquil·litat per al client. Per descomptat, no es tracta d’un mètode infalible, ni això tampoc vol dir que si algú no ho ofereix sigui un mal professional. Però la veritat és que, quant millor documentat estigui l’amo de casa, més fàcil li serà resoldre possibles desacords i més protecció tindrà en cas que sorgeixin problemes.

    • Pressupost exhaustiu. És recomanable exigir el seu lliurament per escrit, i que en aquest es precisi la quantitat, qualitat i preu dels materials que es van utilitzar, així com l’import de la mà d’obra i la data d’inici i finalització dels serveis. El document ha d’incloure les formes de pagament i les dades d’identificació de l’empresa. A més, cal preguntar, abans d’iniciar l’obra, què inclou el pressupost i què es pot cobrar que no estigui inclòs en ell. Perquè el d’han “sorgit problemes no previstos” és un argument que pot valer para gairebé qualsevol circumstància.
    • L’IVA, més que un gravamen. Els operaris que treballen al marge de l’activitat regulada per l’Estat poden no disposar de segur de responsabilitat civil, de manera que davant un accident o desperfecte no serà fàcil que es facin càrrec de les despeses derivades dels mateixos. La relació contractual tampoc està exempta de riscos, ja que manquen de llicència fiscal i no realitzen la seva declaració trimestral de l’IVA. I si la persona a qui es contracta no realitza la declaració d’IVA, no es podrà, si escau, efectuar una reclamació per la via judicial, amb independència que al client li hagin cobrat l’IVA. És el que es coneix com el “fals IVA”. Per això cal comprovar que la factura inclou el NIF i el nombre d’identificació fiscal.

  • 4- Gestionar bé els diners. Després de triar al professional que es farà càrrec de la reforma i acceptar el pressupost, el següent és administrar els diners de manera concienzuda.

    • Avançaments. És habitual que s’exigeixin al client per iniciar l’obra. L’empresa està en el seu dret de demanar uns diners per adelantadao, però s’ha d’intentar no anticipar-ho. Si no queda més remei que fer aquest pagament, convé pactar que la quantitat no sigui elevada i, per descomptat, exigir una factura o comprovant de l’avançament. Una quantitat raonable per al senyal serà la que no superi el 25% de l’import total
    • Pagaments. La manera d’abonar el treball és flexible; es pacta per endavant amb l’empresa. No obstant això, no ha de pagar-se el total de l’obra fins que finalitzi al 100%: els petits detalls que sempre falten per acabar qualsevol reforma i la resolució de la qual s’allarga en el temps tendeixen a ser solucionats millor i més ràpid pels gremis si queda encara una part de la factura per pagar.

    • Comprovacions. Abans de completar l’import total, cal revisar amb atenció que la reforma s’hagi realitzat tal com es va acordar, i sense imperfeccions ni defectes. El millor és prendre’s un temps per comprovar l’acabat i els materials utilitzats.

    • Garanties. És possible que durant les obres s’hagin usat components de segona mà, com a cablejat, claus i perillas de llum. Això només pot fer-se amb consentiment del titular de l’habitatge i ha de significar un abaratiment dels costos. La garantia dels materials usats és de solament un any, en lloc dels dos anys que gaudeixen les peces noves.

  • 5- Fi de l’obra i eventuals reclamacions. Si una vegada finalitzats els treballs el client detecta algun defecte o deterioració del mobiliari, parets o objectes de la llar a causa de l’activitat dels treballadors, pot negar-se a pagar la reforma fins que es repari el dany causat. I, si ja ha pagat, reclamarà a l’empresa.

    • En primera instància pot fer-ho de manera oral i amb to amable; si no se li atén de manera adequada, pot recórrer al camí oficial mitjançant una reclamació en tota regla.
    • Una vegada acabada del tot l’obra i després de comprovar que tot està a gust del propietari, s’ha d’abonar, en els termes i terminis pactats amb cada gremi, els diners acordats.

    • La quantia de la factura ha de correspondre al pressupost aprovat, i en ella figuraran la identificació del client i de l’empresa, la descripció dels treballs, el preu desglossat de materials, mà d’obra i sortides, i els impostos.

    • A més d’exigir una factura en regla i amb l’IVA afegit, convé sol·licitar que s’incloguin en ella els termes de la garantia de l’obra. Tant factura com a garantia estaran datades, segellades i signades pel client i pel prestador del servei.

Consells pràctics

  • No contracti a un “nyaps”, millor triï a un professional amb referències.
  • Si és un treballador autònom, verifiqui el seu DNI o NIF. Si és una empresa, cerciori’s que estigui donada d’alta en l’Impost d’Activitats Econòmiques, apunti el seu nombre de registre empresarial i el codi d’identificació fiscal.
  • Triï un equip de professionals amb segur de responsabilitat civil, ja que respondran de danys extracontractuals (els que afecten a veïns, als locals…).
  • Si la reforma és integral o pensa canviar cuina i bany, haurà de trobar un habitatge alternatiu fins que les obres finalitzin. Planifiqui aquest tema al detall, ja que qualsevol imprevist o canvi d’última hora dilatarà el procés de reforma i pot augmentar els costos.
  • Aconsegueixi diversos pressupostos per cada gremi. Informar-se i comparar és la millor forma de donar amb la millor relació qualitat-preu.
  • Sol·liciti pressupostos detallats i per escrit: materials, cost per unitat, temps de mà d’obra… Una vegada acceptat el pressupost, qualsevol variació haurà de ser-li notificada i reflectida una altra vegada per escrit.
  • Desconfiï dels pressupostos verbals i dels molt barats. Per buidar dubtes, exigeixi que li detallin el que inclou el pressupost i el que no. Aquí radica la diferència entre els uns i els altres.
  • Si ha de pagar un avançament, aboni la menor quantitat possible. En cap cas aquest senyal superarà la meitat del cost total.
  • No aboni el 100% de l’import de l’obra fins que les obres hagin acabat del tot, fins i tot el més mínim detall. Acordi efectuar una part del pagament (el 20%, per exemple) just al final de l’obra.
  • Una vegada que els treballs finalitzin, revisi al detall els materials emprats, així com l’acabat final. Si el resultat no és el promès o si ha descobert danys o desperfectes, reclami a l’empresa.
  • Al moment del pagament, han de lliurar-li una factura en la qual a més de tota la informació dels treballs (descripció de tasques, mà d’obra…), figuri la identificació del client i de l’empresa. També, els detalls de la garantia.
  • Accepti la factura només quan coincideixi amb el pressupost. Si ha sofert alguna variació i no li ha estat notificada, pot negar-se a pagar-la.
  • Exigeixi factures amb IVA, datades, segellades i signades per ambdues parts. Sense IVA no hi ha garantia real ni opció de reclamar.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions