Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Habitatge

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Renda antiga: lloguers no tan privilegiats

Aquests arrendaments són font de preocupació per a inquilins assetjats i propietaris impacients per actualitzar la quota mensual

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Divendres, 16deGenerde2009
Img abuela gracia Imatge: Elena A.

El Ministeri d’Habitatge estima que encara existeixen a Espanya al voltant de 300.000 immobles de renda antiga, els inquilins de la qual paguen una mensualitat només actualitzable per l’IPC. El seu caràcter indefinit ha provocat que propietaris, promotores immobiliàries o constructores emprin tot tipus d’argúcies per a procurar que el veterà inquilí abandoni un habitatge en la qual porta residint més de mitja vida. Els arrendadors particulars també sofreixen aquesta tipologia de contractes, i rebutgen un model que estimen pròxim a la “expropiació indeguda”, perquè consideren injust que se’ls impedeixi ocupar l’habitatge si la necessita un familiar o col·locar-la en el mercat a preus actuals. La veritat és que la renda antiga és un quebradero tant per als inquilins assetjats com per als propietaris, impacients per actualitzar una quota molt desfasada.

Caràcter indefinit

/imgs/2009/01/àvia-gràcia.art.jpg

Els denominats contractes de lloguer de renda antiga van ser subscrits sota l’anterior Llei d’Arrendaments Urbans (1964). La seva particularitat resideix en què incorporaven un dret de pròrroga forçosa d’abast molt superior a l’actual, que abasta a diverses generacions, mentre que les seves rendes són fixades a molt baixa quantia. Obeeixen a mesures extraordinàriament protectores, dictades per a fer front a la gran necessitat d’habitatge i escàs poder adquisitiu de l’Espanya de finals dels anys cinquanta. En 1985, el conegut com a “Decret Boyer” va suprimir l’obligatorietat de pròrroga forçosa per als contractes que se subscrivissin a partir d’aquesta data i va fomentar una primera desregulació dels preus. La desregulació oferiria als propietaris vies i perspectives de negoci, segons entenia el legislador, i permetria treure a la superfície habitatges buits per a generar un mercat de lloguer. A la llarga, la realitat és que el parc de lloguer de 1960 (40% del total) s’ha reduït a la meitat. Al juny de 2008, Espanya disposava d’entre 1,6 i 2,7 milions d’habitatges buits, comptant les acabades i en promoció i les de segona mà buides, segons l’Anuari Estadístic del Mercat Immobiliari Espanyol 2008 que edita la consultora Encunya & Associats.

No se sap amb certesa quin percentatge d’habitatges estan gravades per aquest model, però els càlculs del Ministeri d’Habitatge apunten a entre el 12% i 22% del total d’immobles llogats. Aquesta última dada correspon a grans capitals com Madrid, Barcelona o Sevilla. La pressió immobiliària en urbs de gran concentració de població ha provocat un augment dels casos d’assetjament contra aquests inquilins, als quals abans en certa manera es podria considerar privilegiats per les baixes quotes que paguen. Els atropellaments en contra seva han modificat aquesta percepció. És l’assetjament psicològic immobiliari.

Aquest vocable, encunyat fa una dècada per a referir-se a l’assetjament patit pels arrendataris d’habitatges gravats per renda antiga, encara avui continua produint una infinitat de denúncies, la majoria de les presentades pels espanyols davant la Unió Europea, segons l’oficina del Defensor del Poble Europeu. Isabel Torralba, presidenta de la Cambra de Veïns i Inquilins de Madrid, associació que presta assistència lletrada a aquests últims, assegura que rep al voltant de 25 consultes diàries d’arrendataris de renda antiga que sofreixen assetjament immobiliari.

Paginació dins d’aquest contingut

  •  No hi ha cap pàgina anterior
  • Ets a la pàgina: [Pág. 1 de 2]
  • Ves a la pàgina següent: Ardits »

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions