A la llarga, per als propietaris d’un immoble resulta més rendible prevenir la deterioració de l’edifici després d’una inspecció i petites obres de manteniment que reparar els danys una vegada causats.
El sòl urbà és escàs i irreemplazable, per això ha de ser aprofitat degudament sustentant edificis en les millors condicions. Com és sabut, els propietaris dels immobles han de conservar aquests en “estat de seguretat, salubritat i ornato públic”.
Aquesta cultura de la conservació ha provocat que moltes comunitats autònomes i alguns ajuntaments hagin dictat normes per a la revisió obligatòria dels edificis que comptin amb una antiguitat determinada, que pot ser para tots aquells immobles que hagin complert 20 anys des de la seva construcció.
Aquesta és una obligació a la qual no estem acostumats, encara que sí passem altres revisions obligatòries. Per exemple la Inspecció Tècnica de Vehicles (ITV) ens obliga a tenir el nostre cotxe a punt, sobretot quan té certa edat. D’igual forma, hem de passar una inspecció als edificis, en certa manera similar a la ITV efectuada als vehicles.
L’objectiu principal de la Inspecció Tècnica d’Edificis (ITE) consisteix a garantir la seguretat de les edificacions. En definitiva, es tracta d’actuar de manera preventiva, procurant evitar possibles anomalies o deficiències que suposin un potencial perill en l’estructura de l’habitatge, i consegüentment, puguin implicar riscos tant per als inquilins, resident i propietaris com per als propis transeünts i vianants.
Així, la ITE és la inspecció que han de passar els edificis en funció de la seva catalogació i edat, per acreditar el seu estat de seguretat, qualsevol que sigui la seva destinació (habitatges, oficines, fàbriques, etc ). Per tant, estan obligats a passar la revisió tots els propietaris de qualsevol tipus d’immoble. En el cas d’habitatges o locals integrats en una comunitat de propietaris, el deure inspecció correspon a la pròpia comunitat.
Bàsicament, la inspecció consisteix en un informe que recollirà l’estat de l’estructura i fonamentació, les façanes, cornises, terrasses, marquesines, cobertes i terrats, així com les instal·lacions de lampisteria i sanejament de l’edifici. També es tindran en compte les humitats, esquerdes i altres danys que afectin a l’habitatge en cas que revesteixin gravetat.
La ITE es duu a terme per un professional qualificat, arquitecte, arquitecte tècnic o aparellador, qui determinarà l’estat de conservació de l’immoble i emetrà el corresponent informe. El propietari és l’encarregat contractar, sempre a la seva lliure elecció, al tècnic col·legiat i de facilitar-li la inspecció a totes les dependències de l’edifici.
L’informe realitzat pel professional juntament amb la Fitxa Tècnica de l’Edificació ha de comptar amb el visat del Col·legi Professional, que garanteixi la seva qualificació. A més, una còpia del mateix serà lliurat a la propietat per al seu lliurament en el Registre de l’Administració Municipal fent constar tant el seu resultat favorable com a desfavorable.
En cas que el resultat sigui desfavorable a causa que els inspectors hagin detectat deficiències o danys, el propietari haurà de dur a terme les reparacions oportunes, sol·licitant per a això la llicència municipal d’obres. Si bé, els veïns de la comunitat o el propietari de l’habitatge poden rebre subvencions públiques per a la seva realització, encara que han de demandar-se prèviament a l’execució de les obres.
Quant al cost de la inspecció, és important saber que la ITE no és cap nou impost ni taxa municipal. El seu preu serà pactat lliurement amb el professional al que contracti per realitzar la inspecció. No obstant el cost de la ITE variarà en funció de la superfície de l’immoble. De fet, per servir d’orientació als ciutadans alguns col·legis professionals elaboren honoraris de referència.
