Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Habitatge > Comunitats de veïns, assegurances i legislació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Sancions a veïns per causar molèsties continuades

Les sancions per causar molèsties continuades a la comunitat de veïns van des del cessament de les activitats o les indemnitzacions, a la privació del dret a usar l'habitatge fins a un màxim de tres anys

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimarts, 27deNovembrede2007
Img vecino listado Imatge: Daniel Lobo

Escombraries en les escales, música a tot volum, males olors, fums… Les molèsties causades pels veïns és una de les queixes més freqüents de les comunitats veïnals. Acabar amb aquestes activitats pot ser un procés simple -n’hi ha prou que el president de la comunitat requereixi al veí el cessament de les mateixes-, però pot també convertir-se en un llarg calvari. Si el veí infractor persisteix en la seva actitud, la comunitat pot emprendre accions legals contra ell que, encara que poden acabar amb sancions de diversa consideració, arribant fins i tot a la privació de l’ús de l’habitatge de fins a tres anys, solen ser llargues i enutjoses.

Img vecino listado

Com actuar

El veïns d’un immoble no paraven de sentir estranys sorolls i veure com nombrosos nens obstaculitzen i sortien contínuament d’un habitatge del seu edifici. Alarmats per la situació, van decidir investigar i van descobrir que es tractava d’una guarderia clandestina, però fins a mig any després no van aconseguir una ordre de desallotjament i tirar al propietari. Abans, la comunitat va haver de patir un llarg procés judicial que es va dilatar durament mesos i suportar que el jutge trigués més de quatre mesos a admetre les proves que demostraven que les persones que acudien a l’edifici eren clients de la guarderia.

Sense arribar a aquests extrems, les molèsties causades per altres veïns és una de les queixes més freqüents dels quals viuen en comunitat. El procés que s’ha de seguir per acabar amb elles és relativament senzill en teoria, encara que en la pràctica sol fer-se més costa amunt. Per actuar contra el veí indesitjable, el president de la comunitat ha d’avisar-li de la molèstia en qüestió i demanar-li expressament el cessament d’aquestes activitats. Si l’infractor persisteix en la seva conducta, el president pot denunciar-li en el jutjat de primera instància, però per a això ha de comptar amb l’autorització de la resta de veïns, que hauran d’haver-se reunit prèviament en junta extraordinària i aprovar l’inici de les accions legals corresponents.


El jutge haurà d’establir si el propietari està incorrent en alguna infracció tipificada per la Llei de Propietat Horitzontal

A partir d’aquest moment, és el jutge qui -amb ajuda de la inspecció d’agents municipals- haurà de considerar si s’està cometent un delicte o si només es tracta d’una comunitat de veïns massa sensible o alarmista. Per a això, haurà d’establir si el propietari està incorrent en alguna infracció tipificada per la Llei de Propietat Horitzontal. Aquesta norma estableix que al propietari i a l’ocupant del pis o local “no li està permès desenvolupar en ell o en la resta de l’immoble activitats prohibides en els estatuts, accions que resultin danyoses per a la finca o que puguin ser considerades per l’autoritat com a activitats molestes, insalubres, nocives, perilloses o il·lícites”.

Conseqüències per a l’infractor

Si es demostra que, efectivament, el veí està desenvolupant aquest tipus d’activitats, les conseqüències per a l’infractor poden anar des del cessament definitiu de les seves activitats o la indemnització a la resta dels veïns pels danys i perjudicis causats, fins a una privació del dret a usar l’habitatge que pot arribar, en el pitjor dels casos, als tres anys.

Les penalitzacions varien en funció de la gravetat de la infracció i dels perjudicis que s’ocasionen a la comunitat. Una altra via que es pot emprendre en aquests casos és la de tipus administratiu, en la qual qualsevol persona, sigui veí de la comunitat o no, pot denunciar al propietari davant la policia per la il·legalitat de les seves activitats.


Qualsevol, sigui veí o no, pot denunciar a un infractor davant la policia per la il·legalitat de les seves activitats

A més dels casos exposats, un altre tipus de situació la solució de la qual és má complicada és aquella en la qual el veí molesta, però compleix amb la normativa, per la qual cosa no podrà ser objecte de sanció per la seva actuació. No obstant això i, d’acord als principis de bona convivència, el president de la comunitat -a iniciativa pròpia o d’un altre propietari- podrà cridar-li l’atenció per les molèsties que està causant, així com de la conveniència que posi els mitjans necessaris perquè aquesta situació pugui atenuar-se i evitar en la mesura del possible problemes futurs. Així ho assegura Patricia Briones, advocada de la Secretaria Tècnica del Col·legi Professional d’Administradors de Finques de Madrid.

Motius de denúncia

Les queixes més freqüents es produeixen per sorolls, vibracions i fums, encara que en aquest tipus de denúncies la casuística és molt variada. Unes altres de les molèsties que poden motivar una acció legal són l’emmagatzematge de substàncies perilloses, les males olors -procedents, per exemple, d’un bar amb una instal·lació de ventilació inadequada-, o els negocis onerosos per a la comunitat, com les clíniques o les acadèmies (per l’afluència de gent en les escales o l’ascensor), sempre que es demostri que són un veritable problema per als veïns. No obstant això, els límits de la legalitat no sempre són fàcils d’establir.

El soroll és, a més del motiu de la majoria de queixes, l’únic amb uns límits clars en la legislació. La llei estableix que el nivell de soroll no podrà passar de 55 decibels durant el dia de 8:00h a 21:00 hores ni de 45 decibels a la nit. Així mateix, la realització d’obres, que han d’explicar sempre amb l’aprovació municipal, està prohibida fora de l’horari diürn. També aclareix que, per ser delicte, els excessos hauran de ser continuats, per la qual cosa ningú pot ser denunciat per una nit de festa.

Quant a la resta d’activitats susceptibles de constituir una infracció, la legislació espanyola aclareix que hauran de supeditar-se al que es disposa sobre elles en les ordenances municipals i en els plans d’urbanització dels respectius ajuntaments, encara que especifica la seva naturalesa:


  • Molestes

    Seran qualificades com a tals les activitats que constitueixin una incomoditat pels sorolls o vibracions que produeixin o pels fums, gasos, olors, boires, pólvores en suspensió o substàncies que eliminin.


  • Insalubres

    Són les que donin lloc al despreniment o a l’evacuació de productes que puguin resultar directa o indirectament perjudicials per a la salut humana.


  • Nocives

    S’aplicarà aquesta qualificació a les quals, per les mateixes causes, puguin ocasionar danys a la riquesa agrícola, forestal, pecuària o piscícola.


  • Il·lícites

    Són totes les activitats contràries a qualsevol llei aplicable a Espanya o en algun dels seus territoris, independentment del seu rang.


  • Perilloses

    Es consideren així les que tinguin per objecte fabricar, manipular, expendre o emmagatzemar productes susceptibles d’originar riscos greus per explosions, combustions, radiacions o uns altres de similar importància per a les persones o els béns.

Quant a les males olors i l’emmagatzematge de productes perillosos, la llei insta a tramitar els permisos necessaris -lloc que imposen les seves pròpies limitacions- si vol destinar la seva casa a una activitat diferent de l’habitatge.

Quan els veïns són llogats

Els veïns que viuen de lloguer solen ser els que més molesten. El fet de no tenir relacions personals ni aparentment massa responsabilitats amb la comunitat de veïns pot fer que els inquilins es relaxin en qüestions de respecte. No obstant això, la llei estableix que l’ocupant de l’habitatge, i no només el seu propietari, també pot ser demandat per la comunitat i ser obligat a complir sancions.

A més de les obligacions amb la resta de veïns i el pagament d’indemnitzacions si escau, l’arrendador pot rescindir el seu contracte sense previ avís, ja que el fet que en un habitatge tinguin lloc activitats molestes per a la normal convivència a l’edifici és, segons la Llei d’Arrendaments Urbans, causa suficient per a l’expulsió immediata de l’inquilí, sempre que hi hagi una sentència judicial que ho demostri. No obstant això, la llei també estableix que aquests excessos han de ser continuats, per la qual cosa ningú pot ser denunciat, per exemple, per una nit d’excessos.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions