Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Habitatge

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Treure partit al lloguer

El ciutadà desconeix els avantatges fiscals i econòmics de formalitzar i declarar el lloguer d'un immoble

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimarts, 10deFebrerde2009
Img se alquila Imatge: ME DAIS POCA

Lloguer lliure d'impostos

/imgs/2008/10/es-lloga.art.jpgSap que els propietaris de pisos llogats declarats a Hisenda no paguen impostos per aquests ingressos si l’inquilí és menor de 35 anys? Que l’arrendatari que superi aquesta edat té una reducció del 50% en la declaració de la renda? Coneix que pot rebre una subvenció de 6.000 euros si posa el seu habitatge buit en lloguer? Aquests avantatges fiscals són completes desconegudes per a bona part dels ciutadans. I això que hi ha diversos camins per a arribar a port si es vol esprémer uns euros a l’habitatge, llogada o en propietat. Des de la reforma de l’IRPF en 2007, inquilí i propietari gaudeixen d’una bona bateria de mesures per a abaratir la càrrega fiscal de l’arrendament. Complert el segon any de rodatge de la nova fiscalitat després de la reforma -i encara que continua havent-hi suposats en els quals es pot aplicar el règim transitori-, el Ministeri d’Economia i Hisenda encara no disposa de dades sobre el nombre d’habitatges en lloguer del parc espanyol que va gaudir d’alguna mena de reducció en 2008.

Malgrat els avanços que incorpora, la reforma guarda desequilibris fiscals entre propietaris i arrendadors. Encara enguany, els arrendataris gaudeixen de majors beneficis que els inquilins. Només els qui tenen entre 18 i 35 anys gaudeixen d’avantatges de pes. El rendiment net obtingut per llogar un habitatge queda lliure d’impostos per als quals es troben en aquesta forqueta d’edat, sempre que els seus rendiments del treball o d’activitats econòmiques siguin superiors a l’Iprem (Indicador Públic de Renda d’Efectes Múltiples), l’índex de referència a Espanya per al càlcul del llindar d’ingressos, que per a 2008 està fixat en 6.202,8 euros en 12 pagues). Per a la resta de casos, la reducció és del 50%.

Sense límit d’edat, el Govern aplicarà en l’exercici 2008 una deducció en quota íntegra del 10,05% de la suma destinada al lloguer fins a un màxim de 9.015 euros. El topall d’ingressos per a optar a aquesta rebaixa és de 28.000 euros anuals. La mesura es fa més extensiva i democràtica després de la reforma. La rebaixa aconsegueix ara a tots els inquilins que figurin en un mateix contracte de lloguer, ja que la base màxima sobre la qual s’aplica el percentatge de deducció es fixa per contribuent i no per contracte o immoble. Aquesta mesura recupera la deducció per lloguer que va regir des de 1991 fins a 1998.

La reforma guarda desequilibris fiscals entre propietaris i arrendadors, en benefici dels primers

Al marge de la normativa fiscal, el Govern ha anunciat ajudes que suavitzen l’impacte fiscal de la burxada immobiliària i que ja serien aplicable en la declaració de la renda de 2008, que s’ha de presentar enguany. Els joves disposen, a més, d’una ajuda no fiscal, la denominada Renda d’Emancipació, que va entrar en vigor l’1 de gener de 2008. Consisteix en una prestació de 210 euros mensuals per al pagament del lloguer de l’habitatge habitual durant un màxim de quatre anys per a arrendataris d’entre 22 i 30 anys, titulars del contracte i que tinguin una font d’ingressos inferiors a 22.000 euros bruts a l’any.

Arrendadors beneficiats

Malgrat tots els esforços, el gruix de les deduccions continua caient del costat dels arrendadors. Des de l’exercici 2007, pot arribar-se a un rendiment net negatiu en el càlcul immobiliari, en consignar les despeses deduïbles. En el cas dels propietaris, només té límit la deducció dels derivats d’interessos de préstecs per a la compra, juntament amb les despeses de reparació i de conservació. Les quantitats que es descomptaran no podran excedir dels ingressos íntegres. La resta de despeses (IBI, amortització, comunitat, entre altres) no tenen límit, la qual cosa fa que units als anteriors puguin llançar un rendiment negatiu, que restin en la declaració de la renda d’enguany.

Com a arrendataris, els joves amb baixos ingressos són els qui compten amb una cartera més inflada d’ajudes. Diferents comunitats autònomes faciliten abaratir la càrrega del lloguer per mitjà de deduccions fiscals i ajudes directes. Les més generoses les atorguen les diputacions forals basques, que no apliquen la deducció estatal en comptar amb un règim fiscal propi. Al País Basc, qualsevol inquilí pot deduir-se el 20% de la renda que pagui fins a un màxim de 1.600 euros. Si és menor de 35 anys, la rebaixa arriba fins al 25% amb un límit de 2.000 euros.

Paginació dins d’aquest contingut

  •  No hi ha cap pàgina anterior
  • Ets a la pàgina: [Pág. 1 de 2]
  • Ves a la pàgina següent: Pisos fantasma »

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions