Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Veïns sorollosos

El soroll domèstic és el que majors dificultats presenta per a regular el seu control
Per miren 17 de març de 2004

Els efectes del soroll estan més que demostrats. Provoca estrès, irritabilitat, sordesa, dificultat per a agafar el son i estats depressius, entre altres. Espanya és un dels països amb un major nivell de contaminació acústica: nou milions de persones la sofreixen, segons dades de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE). Són múltiples les fonts que originen el soroll, des de carreteres, aeroports i trens, passant per ascensors, garatges i locals musicals. Però els sorolls domèstics, aquests que ocasionen els veïns de l’entorn i que causen picabaralles són els més difícils de solucionar. Què fer quan el soroll de l’altre el perjudica? Els passos a seguir no sempre garanteixen una resposta satisfactòria.

Enfrontar-se al soroll

Els estudis sobre contaminació acústica assenyalen que el soroll és un gran problema no sols en les grans ciutats sinó en les mitjanes i petites. Aquesta conclusió forma part d’un informe elaborat per experts de països europeus que van debatre sobre l’assumpte al juny de 2001 a Madrid. El soroll és, segons Jorge Pinedo, advocat especialitzat en drets del medi ambient i membre de l’Associació Juristes contra el soroll, “un problema cada vegada més apressant”.

Les fonts que originen el soroll varien. N’hi ha de tota mena. Des dels bars i locals com a sales de festa i discoteques que no compleixen amb la normativa a la qual els obliga la seva activitat, passant per carreteres, aeroports, trens, ascensors, portes de portals, garatges, bombes de fluid (gasos i aigua calenta), aires condicionats o els sorolls causats pels defectes en la construcció d’alguns edificis. Però també hi ha sorolls que es produeixen de forma molt puntual: el trànsit, parades d’autobusos o les màquines que recullen les fulles del sòl.

Enfrontar-se al soroll que genera qualsevol d’aquestes fonts és molt més fàcil que haver d’iniciar un llarg procés administratiu davant un veí que origina el que es denomina sorolls domèstics, i que a poc a poc van fent mossa en l’afectat fins a provocar-li trastorns físics i psíquics. “Els sorolls entre veïns són els més difícils de solucionar”, assenyala l’advocat Jorge Pinedo.

Els sorolls més comuns entre veïns són aquells que produeixen els residents “troneres”, els que interpreten algun instrument musical, els del bricolatge, la rentadora, la televisió o la ràdio a molt alt volum. Existeix, en aquests casos, segons Pinedo, una frontera molt “subtil” que fa complicat abordar l’assumpte i trobar-li una solució.

“En els casos de problemes per sorolls procedents dels propis ciutadans resulta molt difícil legislar i fins i tot obtenir proves concretes que són més fàcils de detectar en l’activitat empresarial o industrial”, assenyala Antonio López, portaveu de la Confederació Espanyola de Consumidors i Usuaris, CECU.

El diàleg com a primer pas

El límit acceptable per a suportar el soroll es marca en 65 decibels, segons es recull en la legislació europea. Aquest grau s’aconsegueix, per exemple, en l’ambient quotidià d’una oficina. Pel que fa als domicilis, gairebé totes les comunitats autònomes han establert un màxim de 35 decibels en el període diürn i 30 en el nocturn. No obstant això, una conversa genera 45 decibels, però si la casa està ben insonoritzada no es produeix cap molèstia. De totes maneres, el soroll sol ser en alguns casos subjectiu. I el que a uns els molesta a uns altres no. Els majors problemes es produeixen en les hores del descans. És allí quan qualsevol soroll pot desembocar en una picabaralla que pot acabar en un plet judicial.

Què es pot fer davant un veí sorollós? Els experts recomanen sempre el diàleg cordial i amistós com a primer pas. Amb els sorolls entre veïns és més difícil actuar, perquè els habitatges no estan sotmeses a cap mena de llicència i és més complicat exercir algun tipus de control.

A vegades, per exemple, el soroll és puntual. Pot tractar-se d’una festa amb un nivell de música molt elevat i en hores de descans. Pot tractar-se, també, d’algú que duu a terme tasques de bricolatge i origina amb això sensacions molestes; o algun veí que interpreta un instrument musical. El problema aquí és que si l’afectat decideix recórrer a la policia, es pot topar amb l’inconvenient que en arribar els agents cessi l’activitat molesta només de manera momentània, sense que això impedeixi que en altres ocasions es puguin repetir els mateixos episodis.

Segons la Llei de Propietat Horitzontal, si un veí genera molèsties el que les pateix ha de sol·licitar a la comunitat que requereixi a aquest perquè cessi el seu comportament. Si malgrat això no cessa, segons explica Jorge Pinedo, es convoca una junta de propietaris extraordinària per a estudiar si es prenen accions legals.

Ja en la Junta de Veïns es decideix -en el cas que hi hagi més veïns afectats-, si la comunitat inicia un plet unida i assumint els costos del procés entre tots els membres. Entre les mesures que contempla la Llei de Propietat Horitzontal es troba la rescissió del contracte i, en el cas dels propietaris, la privació de l’ús de l’habitatge fins a un màxim de dos anys.

Quan la comunitat no arriba a un acord sobre les molèsties que produeix el veí sorollós, el resident en el pis més afectat assumeix el seu propi calvari sol. És molt comú que si es tracta, per exemple, d’una casa d’alternació l’activitat afecta de la qual a diversos residents, sigui la comunitat qui assumeixi la situació. Si, en canvi, la contaminació acústica procedeix d’un instrument musical o d’activitats de bricolatge no és comú que es compti amb el suport de la comunitat de propietaris.

Un dels principals passos a seguir quan s’han esgotat els intents de trobar suport en la comunitat de veïns és la presentació d’una denúncia davant l’Ajuntament. “Abans la gent se sentia molt afectada perquè acudia als consistoris i no obtenia resposta. Però ara hi ha noves ordenances que permeten a ajuntaments com el de Madrid, per exemple, decretar tancaments cautelars per al cas dels locals sorollosos”, assenyala Andrés Martínez Jerez, portaveu de Medi Ambient de la Federació Regional d’Associacions de Veïns de Madrid.

En les denúncies a l’ajuntament, l’afectat pot exigir que es dugui a terme un mesurament dels nivells de soroll a la seva casa. La denúncia es pot tramitar també a través del telèfon. Quan aquests nivells de soroll són difícils de detectar perquè el que els causa es deté per moments és molt difícil que els funcionaris del consistori puguin fer alguna cosa per a alleujar la càrrega de l’afectat. En general l’infractor addueix que el soroll no és la seva culpa, que les activitats que duu a terme són normals o que la responsabilitat pot recaure en l’estructura de l’edifici, ja que permet que el soroll es coli a les cases.

És llavors quan es recorre a altres vies. En general, els veïns que pateixen aquest mal es veuen obligats a buscar empreses especialitzades en mesurament de sorolls. Un informe d’una d’aquestes empreses costa entre 400 i 500 euros. Però a l’hora d’acudir als tribunals sempre pes més un informe oficial.

Arribats a aquest punt és gairebé imprescindible l’assessoria d’un advocat que pugui dirigir a l’afectat en les situacions a les quals s’ha d’enfrontar. Les persones que pateixen nivells insuportables de soroll poden optar per la via administrativa, la penal, la civil, un recurs contenciós administratiu, un recurs d’empara o una queixa davant el defensor del poble. En Internet abunden les pàgines especialitzades en aquests assumptes que donen consells sobre la manera d’actuar: www.ruidos.org, www.peacram.com i www.juristas-ruidos.org, són algunes.

En locals d’oci

Quan es tracta de locals com a bars o discoteques que generen soroll és més fàcil reclamar drets. Després de la respectiva denúncia davant l’ajuntament corresponent, l’afectat pot sol·licitar mesuraments a la seva casa. Si es comprova que, efectivament, el soroll supera els límits establerts, es requereix al titular perquè adopti mesures. Se li dóna, a més, un termini per a escometre les obres d’insonorització del local que rebaixin les molèsties. En cas que no segueixi aquestes directrius es pot produir el tancament del local. “Això és la teoria, però moltes vegades els ajuntaments s’inhibeixen i no fan els mesuraments al·legant falta de mitjans i falta de tècnics”, assenyala l’advocat Pinedo.

Enfront de situacions com aquesta, els veïns afectats poden arribar a acumular anys de sofriment. En aquests casos es recomana acudir al jutjat si des del primer moment l’ajuntament no compleix. En aquest sentit, mereix especial atenció la sentència històrica del Tribunal Constitucional dictada recentment que assegura que la contaminació acústica atenta contra els drets fonamentals. El que va fer la sala primera del Constitucional va ser desestimar l’empara sol·licitada per un pub de Gijón contra la multa de 300 euros que l’Ajuntament li havia imposat per infracció de les ordenances contra la contaminació acústica. Aquesta sanció va ser confirmada per un jutjat contenciós administratiu d’Astúries.

El tribunal Constitucional no sols no li va donar la raó al sol·licitant d’empara, sinó que a més va confirmar la sanció per excés de soroll que se li havia imposat al local. La importància d’aquesta decisió és que d’ara endavant qualsevol afectat pels molestos sorolls podrà invocar aquesta sentència. Segons l’advocat Pinedo, aquesta sentència recull fonaments d’una altra sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans emesa en 1994.

“El soroll, en la societat dels nostres dies pot arribar a representar un facto psicopatógeno i una font permanent de pertorbació de la qualitat de vida dels ciutadans. Així ho acrediten, en particular, les directrius marcades per l’Organització Mundial de la Salut sobre soroll ambiental, el valor del qual com a referència científica no cal ressaltar. En elles es posen de manifest les conseqüències que l’exposició prolongada a un nivell elevat de sorolls tenen sobre la salut de les persones (deficiències auditives, aparicions de dificultats de comprensió oral, pertorbació del somni, neurosi, hipertensió i isquèmia), així com sobre la seva conducta social (en particular, reducció dels comportaments solidaris i increment de les tendències agressives)”, assenyala textualment la sentència de la sala primera del Tribunal Constitucional, presidida per Manuel Jiménez de Parga.

Com reclamar el cessament de sorolls

La primera opció per a disminuir un alt nivell de soroll consisteix a sol·licitar de manera amistosa el seu cessament o moderació. Pot ocórrer que qui produeix el soroll no sigui conscient de les molèsties que ocasiona i que després de ser advertit d’això rebaixi el nivell d’emissions sonores. Sempre és recomanable aquest primer pas, perquè si dóna resultats ens estalviarà farragosos tràmits que no sempre són gratuïts. Però si mitjançant la via amistosa no aconseguim res, hi ha altres maneres per a aconseguir que les immissions sonores desapareguin o descendeixin a nivells suportables.

Via Administrativa

Consisteix a denunciar a l’ajuntament l’excés de soroll, perquè correspon als consistoris defensar el dret dels ciutadans a una convivència tranquil·la, aplicant les ordenances municipals.

Tràmits a seguir:

  • Denúncia del particular o d’un grup (si més d’un veí sofreix les molèsties de sorolls), mitjançant escrit dirigit a l’Ajuntament.
  • Inspecció dels tècnics municipals i informe d’aquests.
  • Al·legacions del denunciant. En determinats casos es poden demanar mesures urgents, com el cessament immediat de l’activitat o el precintat de les instal·lacions.
  • Decret de l’alcalde, que establirà les mesures correctores i el termini d’execució.
  • En cas d’urgència , la denúncia pot formular-se davant la Policia Municipal, que haurà de realitzar de manera immediata una visita d’inspecció.
  • Si l’Ajuntament no resol en el termini de tres mesos des de l’inici de l’expedient (silenci administratiu), el denunciant podrà formular recurs contenciós administratiu, en entendre’s denegada la sol·licitud o denúncia.

Via contenciós-administrativa

En cas que la denúncia presentada a l’ajuntament obtingui per resposta la inactivitat administrativa o la permissivitat municipal davant immissions sonores superiors a les permeses, el ciutadà pot continuar reclamant a l’ajuntament, a més del cessament dels sorolls, una indemnització per danys i perjudicis d’acord amb la responsabilitat patrimonial de l’administració pública.

Via civil

S’interposa una demanda contra qui produeix les emissions sonores molestes. Els tràmits varien en funció del lloc d’on provinguin els sorolls: del propi edifici, d’edificis confrontants o d’activitats al carrer.

  • Sorolls originats en locals o habitatges del mateix edifici

    La Llei de Propietat Horitzontal prohibeix tant al propietari com a l’arrendatari el desenvolupament en el pis o local d’activitats prohibides en els estatuts, o d’aquelles que resultin danyoses per a la finca.

    Tràmits a seguir:

    • El president, a iniciativa pròpia o d’un altre propietari o inquilí, requerirà al veí per escrit fefaent (buro-fax, carta certificada, etc.) el cessament de les activitats molestes, informant-lo que, en cas contrari, la comunitat iniciarà accions judicials.
    • Si l’infractor persisteix en la seva conducta, es convocarà Junta de Propietaris per a autoritzar el president a iniciar una acció judicial de cessació.
    • La demanda pot anar acompanyada de la sol·licitud de mesures cautelars i una indemnització per danys i perjudicis.
    • Si l’infractor és inquilí, la comunitat pot sol·licitar en la demanda que sigui expulsat de l’habitatge o local. A més, la Llei d’Arrendaments Urbans faculta a l’arrendador per a rescindir el contracte per activitats molestes i nocives.
    • Si la comunitat de propietaris no actua sobre aquest tema, qualsevol propietari afectat també pot acudir als tribunals pel seu compte.
  • Sorolls procedents d’edificis confrontants

    Tramitis a seguir:

    • Amistosament, posar en coneixement dels responsables les molèsties per l’excés de soroll, i sol·licitar-los que ho redueixin.
    • Si no se soluciona, en cas de sorolls de bars, discoteques, fabriques o similars, presentar denúncia a l’Ajuntament. Si hi ha urgència, com en el cas obres, acudir a la Policia Municipal.
    • Si la conducta persisteix, presentar una demanda amb opció a sol·licitar mesures cautelars en el jutjat civil. Pot al·legar-se exercici antisocial dels drets en el demandat, responsabilitat extracontractual o intromissió ilegitima en la intimitat. Es necessita advocat i procurador. Quan el perjudicat és una comunitat de propietaris, convocar amb urgència Junta Extraordinària de propietaris per a autoritzar el president a iniciar accions legals.
    • Si el perjudicat entén que l’actuació de l’ajuntament ha estat de passivitat o excessiva permissivitat, també pot valorar-se una reclamació de responsabilitat patrimonial a aquest.

Via Penal

Es recorre a aquest procediment en els casos extrems i s’aplica quan els sorolls ocasionen risc de greu perjudici per a la salut de les persones (article 45 de la Constitució). En compliment d’aquest mandat, el Codi Penal (article 325) castiga amb penes que oscil·len entre els 6 mesos fins als 4 anys als qui infringeixen aquest precepte.

Tràmits a seguir:

  • S’ha de presentar una denúncia o querella davant el Jutjat. És convenient comptar amb testimonis. Es poden reclamar danys i perjudicis.
  • Per a interposar una querella (o sempre que s’intervingui en el procediment com a acusació particular) es necessita advocat i procurador.

Altres vies de reclamació

També és possible reclamar per excés de soroll presentant un recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional, per violació del dret a la intimitat i a la inviolabilitat del domicili (art. 18 de la Constitució Espanyola). No obstant això, abans de recórrer a aquesta via és necessari esgotar el procediment judicial. Finalment, es pot presentar una queixa davant el Defensor del Poble (Procurador del Comú, Ararteko, Síndic de Greuges, …).