Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Habitatge > Comunitats de veïns, assegurances i legislació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Zones comunes d’un habitatge: la poma de la discòrdia

El desconeixement de la normativa que regula aquestes zones les converteix en motiu freqüent de disputes veïnals

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimarts, 19deMaigde2009

Celoberts habilitats com a estenedors, terrats convertits en terrasses, jardins transformats en porxos particulars… Les zones comunes d’un habitatge són, en general, font de conflictes per a les comunitats de veïns. Tant és així que, amb freqüència, els problemes derivats del seu ús i gaudi acaben en enfrontaments entre els copropietaris. Amb assiduïtat, l’abús i els límits d’aquest dret centren les disputes veïnals, a causa del desconeixement de les comunitats de propietaris de la legislació que regula la utilització i el manteniment d’aquests espais.

Les limitacions

/imgs/2008/12/comunitat.art.jpgCom tot dret, el gaudi individual d’aquestes zones té els seus límits. Els veïns que les utilitzen no estan autoritzats a realitzar obres que només podran efectuar si compten amb l’acord unànime de la comunitat reunida en junta. En cas d’acceptació, sempre hauran de respectar la configuració original perquè no es perdi la seva naturalesa comuna. I això té a veure amb el concepte conegut com a ‘servitud’, amb l’obligació de no bloquejar ni impedir el passo als veïns. Servitud és, per tant, el dret que afecta el domini d’un bé immoble, limitant alguns dels drets inherents a la propietat i obligant el titular de l’immoble a permetre a un o més tercers a realitzar determinades activitats.

En el cas dels treballs de manteniment, la situació es complica. La llei estableix que les reparacions derivades de l’ús ordinari hauran de ser sufragades pel propietari, mentre que la comunitat de veïns pagarà les que es produeixin per danys causats per les inclemències meteorològiques o siguin producte d’una reforma general de l’edifici. La reparació de desperfectes i el condicionament de les zones comunes són a càrrec de la comunitat, però el manteniment diari i la neteja depèn del veí que utilitzi aquest espai. A Espanya, les obres més freqüents són l’obertura de portes de pas o la instal·lació de baranes i teulades, d’acord amb els registres del Col·legi Oficial d’Arquitectes.

El condicionament de les zones comunes és a càrrec de la comunitat i el manteniment diari és responsabilitat del veí que les utilitzi

Els espais comuns no sols es limiten a l’interior de l’immoble, també pot parlar-se d’ús i gaudi públic de zones compartides entre dues comunitats diferents. Aquest cas es coneix com a “servitud” i és el dret que té una comunitat per a exigir a la de l’immoble contigu la utilització d’alguna de les seves zones comunes. Ocorre, per exemple, quan per a accedir al carrer és necessari passar per una altra finca, o quan es requereix ocupar part de l’edifici contigu per a muntar una bastida. També el local comercial, la botiga instal·lada en els baixos del bloc, és propietat d’un veí més i, per tant, està sotmès a obligacions igual que la resta dels residents.

Millores en les zones comunes

Les administracions locals, a través de l’Institut Municipal de l’Habitatge, disposen de línies específiques d’ajudes per al condicionament i millora de les zones comunes dels habitatges. Per exemple, el Programa de Rehabilitació Singular del Govern andalús, que va permetre escometre obres de millora en zones comunes de 13 comunitats de Màlaga. Aquestes ajudes -entre el 75% i el 95% de l’import total de les obres- estan dirigides a comunitats de propietaris amb recursos limitats que desitgen rehabilitar els elements comuns de l’edifici. Els 1,9 milions d’euros atorgats financen la millora de nou ascensors, l’execució de les instal·lacions de subministrament d’aigua, gas, electricitat i sanejament de vuit blocs, a més de l’arranjament de les façanes i cobertes i l’eliminació de barreres arquitectòniques.

El requisit per a la concessió d’aquestes subvencions és que els ingressos anuals d’almenys la meitat dels propietaris del bloc no superin 1,5 vegades l’Indicador Públic de Rendes d’Efectes Múltiples (IPREM). Els blocs, a més, han de superar els deu anys d’antiguitat, presentar unes característiques de seguretat estructural i constructiva que garanteixin la viabilitat de la intervenció i en el cas de col·locació d’ascensor, comptar amb una altura superior a les tres plantes.

Una altra iniciativa és la que ha permès als veïns de Rivas Vaciamadrid, a Madrid, crear horts en les zones comunes dels seus edificis. L’Ajuntament de la localitat pretén recuperar espais abandonats o degradats i així millorar l’entorn, a més de promoure la convivència social. Una experiència que molts propietaris de xalet ja desenvolupen a títol individual als seus jardins, però que en un edifici és més difícil de portar a la pràctica si no és a través d’una proposta col·lectiva. En la Comunitat de Madrid, les primeres experiències van tenir lloc en el barri del Pilar i, més recentment, en el de Llavapeus, tots dos en la capital. En Rivas, el primer hort urbà va començar a conrear-se fa menys d’un any en un edifici construït enfront de l’antic abocador de Madrid. Encara que els veïns habiten el lloc des de fa cinc anys, a principis de 2008 els espais originalment pensats com a zones verdes encara romanien en desús: abandonats i bruts, amb papers varis, llaunes de cervesa, envasos, rajoles trencades, pedres… L’Ajuntament va oferir a la comunitat de veïns la possibilitat de millorar l’entorn de l’edifici amb una horta comunitària, aportant els inputs necessaris i l’assessorament tècnic.

Paginació dins d’aquest contingut


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions