Saltatu nabigazio-menua eta joan edukira

EROSKI CONSUMER, kontsumitzailearen egunkaria

Bilatzailea

Fundazioaren logotipoa

EROSKI CONSUMERen kanalak


Kokaleku honetan zaude: Azala > Errezeta-trukuak bidaltzea

Errezeta-trukuak bidaltzea

Fer-se gran és un procés natural i individual, però ens implica a tots: Espanya es convertirà a mitjan segle en el segon país -el primer serà el Japó- més envellit de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE). Els avanços mèdics i el sistema de benestar han allargat l’esperança de vida, que avui a Espanya se situa en 82 anys. Vivim més i millor. Però, el que en el pla individual és un progrés, en el pla col·lectiu representa un problema?

Segons l’Organització Mundial de la Salut, “no hi ha una persona gran típica”. Mentre que algunes conserven les facultats físiques i psíquiques després dels 80 anys, d’altres pateixen un deteriorament considerable a edats fins i tot molt més joves. Però els experts diuen que l’autèntica xacra en la vellesa és la solitud, que pot causar depressió.

QUAN ENVELLIR ÉS NEGOCI

En un dels països més envellits del món, la gent gran també és objecte de negocis, i les empreses de serveis socials centren els esforços a crear un mercat al seu voltant. Hi ha més de 5.500 residències a Espanya. Les comunitats amb més centres són Catalunya, Castella i Lleó, Andalusia, Madrid i Castella-la Manxa, que concentren el 62% de les places en les residències d’ancians. Però pagar un servei de qualitat no és barat. El preu mitjà d’una residència geriàtrica a Espanya parteix dels 1.500 euros al mes, encara que hi ha la possibilitat que aquesta persona pagui un percentatge de la seva pensió en funció dels ingressos que té, que pot ser de fins al 90%. La facturació del sector es troba al voltant dels 4.200 milions d’euros anuals, segons l’estudi “Sectors. Residències per a la tercera edat”, de la consultora DBK.

Malgrat això, per als experts, el repte no és només econòmic: també és social. El 4% de la població amb 65 anys o més viu en residències i, d’aquests, set de cada deu són dones i el 78% supera els 80 anys. Encara que l’ingrés en una residència és l’opció principal dels familiars, només dues de cada tres persones més grans de 65 anys que ho volen o ho necessiten tenen plaça en una residència pública o concertada. Per als qui esperen, el temps de demora -sense dades nacionals unificades, perquè els serveis socials són competència de les comunitats- es pot allargar durant mesos en algunes regions. En d’altres, fins i tot anys: és el cas de Lugo, on la Plataforma Avós… Felices afirma que la llista d’espera per a ells ha arribat a superar els dos anys per a una plaça pública. Després de les residències, la segona opció més demanada és la del cuidador, una atenció a domicili adequada per persones encara autònomes, que desitgen assistència personal i sanitària sense renunciar a la seva privadesa. Aquesta és l’opció de més de 167.000 persones grans a Espanya.

QUAN EL QUE ES BUSCA ÉS COMPANYIA

Però encara hi ha més opcions per a ells: entre aquestes, la teleassistència domiciliària, ideal per a persones autònomes que desitgen seguir a casa però que volen tenir una ajuda immediata sempre que la necessitin. I en altres casos, el que necessiten és senzillament companyia unes hores al dia. La Fundación Amigos de los Mayores és una de les ONG que es dediquen a evitar la solitud i l’aïllament d’aquestes persones. Té com a objectiu millorar la qualitat de vida i l’autoestima. Per fer-ho possible, ha creat una xarxa de voluntaris a Madrid, Galícia i el País Basc que ofereix companyia i amistat a casa o en residències.

A més, hi ha els centres de dia, pensats per als qui viuen acompanyats però que necessiten un reforç d’estimulació cognitiva o física durant el dia. I encara hi ha més opcions, com el cohousing, una alternativa a les residències i als pisos tutelats, i programes de foment de l’envelliment actiu. Envellir és un procés natural i individual, però el repte és col·lectiu, i ens implica a tots.

L’experta: Mercedes Villegas, directora de la Fundación Amigos de los Mayores: “La companyia professional pot millorar l’ànim, l’autoestima i la qualitat de vida”.

Mercedes Villegas no ho dubta: el gran problema a què s’enfronten els ancians a Espanya és la solitud. “L’absència de companyia els causa tristesa, però a més provoca trastorns de salut greus com ara depressió, problemes cognitius i fins i tot la mort prematura”, afirma aquesta periodista de Santander convertida en directora de la Fundación Amigos de los Mayores, una xarxa de voluntaris (en són un total de 641) que s’estén per Madrid, Galícia i el País Basc. Treballen des del 2003, seguint la filosofia de la xarxa francesa d’acompanyament per a ancians Les petits frères des Pauvres (‘Els germanets dels pobres’), per a portar amistat i companyia a centenars d’ancians. Quina és la seva opinió de les residències? “No s’adapten a les necessitats reals de la gent gran”, comenta.

Hau interesa dakizuke:

Infografiak | Argazkiak | Ikerketak