El diòxid de carboni (CO2), també conegut com bióxido de carboni, òxid de carboni i anhídrid carbònic, és un dels gasos més abundants en l’atmosfera. I juga un paper important en els processos vitals de plantes, animals i, en definitiva, per a l’ésser humà, com en la fotosíntesi, la respiració o en diverses activitats internes del cos humà.El CO2, en quantitats adequades, és un dels gasos d’efecte hivernacle que contribueix al fet que la Terra tingui una temperatura habitable, ja que impedeix la sortida de calor de l’atmosfera. I és que sense CO2, la Terra seria un bloc de gel. El físic i químic escocès Joseph Black va descobrir el CO2 al voltant de 1750. A temperatura ambienti, el CO2 és un gas inodor i incolor, lleugerament àcid i no inflamable. Quan aconsegueix els -78 C es torna sòlid i es fa líquid quan es dissol en aigua, encara que si la pressió descendeix intentarà escapar a l’aire, deixant una massa de bombolles.
No obstant això, un excés de CO2 provoca una pujada de la temperatura excessiva, donant lloc a l’escalfament global, del que se sospita que pot provocar un augment de l’activitat de les tempestes o el derretimiento de les plaques de gel dels pols, la qual cosa provocarà diversos problemes ambientals, com a inundacions en els continents habitats. L’anàlisi de gasos retinguts en mostres de gel de l’Antàrtida i Groenlàndia ha permès conèixer la concentració de CO2 atmosfèric i d’altres gasos d’efecte hivernacle dels últims 160.000 anys. Amb les dades obtingudes, els científics han detectat que els nivells actuals de CO2 en l’atmosfera són els majors des que es té constància, produint-se un augment substancial i accelerat durant els últims 160 anys, és a dir, des de l’inici de la revolució industrial. A més, els científics han estudiat que el CO2 s’escapa del sòl cada vegada més ràpid, la qual cosa accelera àdhuc més l’escalfament global.
L’increment de les emissions de diòxid de carboni provoca al voltant del 50-60% de l’escalfament global. La combustió de combustibles fòssils per a la generació d’energia provoca al voltant del 70-75% de les emissions de CO2, mentre que la resta de les emissions són provocades pels tubs de fuita dels vehicles. Però l’emissió de CO2 sorgeix també dels propis consumidors: a Espanya cada llar produeix fins a 5 tones de CO2 anuals, segons dades del Ministeri de Medi ambient. Només el cotxe i la calefacció concentren el 54% del CO2 emès pel consum familiar.
Només el cotxe i la calefacció concentren el 54% del CO2 emès pel consum familiar
Per restringir les emissions de gasos hivernacle, principalment CO2, es rubricava al desembre de 1997 el protocol de Kyoto, on els països signataris es comprometien a reduir aquestes emissions en una mitjana de 5,2% fins al 2012 respecte als nivells de 1990. No obstant això, segons un informe de Nacions Unides, les emissions de gasos contaminants, sobretot de CO2, augmentaran als països industrialitzats en un 17% en els propers 10 anys malgrat els compromisos per reduir-los. Estats Units, principal emissor de CO2 del món, no ha signat el protocol perquè considera que els perjudicis per a la seva economia són majors que els suposats beneficis per al medi ambient. No obstant això, el Protocol podria originar grans guanys per a aquells països que desenvolupin tecnologies ecològiques i pels quals emeten menys gasos amb efecte hivernacle del permès, ja que tot això es podrà vendre a aquells països que no compleixen amb els objectius.
El CO2, a més de les seves funcions en la naturalesa, és utilitzat per l’ésser humà per a diverses aplicacions:
Agricultura: Pel seu paper en el creixement de les plantes, de vegades s’utilitza com a abonament.
Alimentació: En begudes refrescants i cervesa, per fer-les gasoses.
Protecció contra incendis: En forma de gas o com a sòlid no condueix l’electricitat i pot emprar-se contra focs d’equips elèctrics en tensió. Al seu torn no deixa residus.
Usos industrials: En màquines frigorífiques o congelat com a gel sec, en l’obtenció de la cafeïna i en el procés de descafeïnar el cafè, en determinats pigments, en el rentat de polpa de paper i en el desencalado del cuir.
