Nom cietífico (coco comú): Cocus nucífera.
Família: Pertany a la família de les palmaceas.
Temporada: Podem disposar d’aquest fruit durant tot l’any.
Característiques del fruit: * Forma: de forma arrodonida, presenta una pela corretjosa externa de color groc o ataronjat, una capa fibrosa intermèdia color marró i un os central, en l’interior del qual es troba la llavor, formada per una polpa blanca, que és la part comestible. * Pes: pot arribar a pesar més de 2,5 Kg.
Com triar-ho: ha de ser aromàtic com el meló. Si no s’escolta el típic xipollejo de l’aigua en el seu interior, és perquè el coco està sec, massa madur. En aquestes condicions la polpa sol estar rància.
Valor nutricional: La composició nutritiva del coco varia a mesura que aquest madura. Conté una baixa quantitat d’aigua. Destaca la seva aportació de greixos, principalment saturades (88,6% del total) que el converteixen en un fruit molt calòric. Aporta una baixa quantitat d’hidrats de carboni i proteïnes. Molt ric en sals que participen en la mineralització dels ossos (magnesi, fòsfor, calci). Quant a altres nutrients, destaca la seva aportació de fibra.
Taula de composició nutricional (per 100 g de porció comestible)
Kcal (n) | Aigua (ml) | Proteïna (g) | Grassa (g) | Hidrats de carboni (g) | Fibra (g) | Potassi (mg) | Magnesi (mg) | Vit. C (mg) | Folato (mcg) | Vit. E (mg) |
354,0 | 47,0 | 3,3 | 33,5 | 6,2 | 9,0 | 356,0 | 32,0 | 2,0 | 26,4 | 0,7 |
Avantatges i inconvenients del seu consum: El consum “excessiu” d’aliments rics en greixos saturats provoca un augment dels nivells de colesterol en sang (hipercolesterolemia). Sense embargament, el coco és una fruita que al nostre país es consumeix en quantitats molt petites i comptades ocasions, per la qual cosa el seu consum no planteja cap inconvenient per a la salut, és més, enriqueix la nostra alimentació en substàncies nutritives. A més, és molt ric en sals minerals que participen en la mineralització dels ossos (magnesi, fòsfor, calci) i quant a altres substàncies beneficioses que aporta, destaca el seu contingut de fibra, que contribueix a regular la motilitat intestinal, entre altres funcions.
Conservació: Intacte, a temperatura ambient. Una vegada començat, en la nevera, en recipient amb aigua per a evitar que es dessequi i alteri.
Com preparar-ho: Agitar-ho per a verificar que conté aigua, practicar dos orificis en els ‘ulls’ germinatius del coco amb clau i martell o llevataps. Buidar l’aigua en un recipient i serrar el coco. Separar les pela de la polpa amb l’ajuda d’un martell o introduint el coco en un forn calent durant uns minuts. Eliminar la pell marró que recobreix la polpa i que resulta una mica indigesta. Rentar la polpa amb aigua corrent per a eliminar les restes de pela. Diferents maneres de consumir el coco: Polpa madura: Es pot consumir crua, sencera o rallada; o ben rostida, formant part de diverses preparacions culinàries.
Polpa gelatinosa: S’obté dels cocos encara verds. Es menja amb una cullera, una vegada obert el coco. Conté els mateix nutrients que el coco madur però en menor concentració. Aigua de coco: És el líquid que es troba en el seu interior, tant més abundant com més verd està el coco. Ideal per a calmar la set. Llet de coco: Refrescant i nutritiva, s’obté esprement la polpa del coco una vegada ben triturada. Es pot elaborar agregant aigua o llet de vaca. Es pren com a refresc o s’afegeix a batuts de fruites o altres plats. Així mateix, el coco constitueix un ingredient bàsic en la cuina exòtica i en els curries asiàtics, suavitza el sabor dels vitets. L’oli de coco s’utilitza en l’elaboració de productes de brioixeria industrial i margarines pel seu baix cost i bon resultat.
Enllaços d’interès:revista.consumer.es:Fruites exòtiques per Nadal
