Després d’estudiar 13 sistemes muntanyencs de tot el món, des de l’Himàlaia a les Rocoses, i 460 articles sobre biodiversitat a les muntanyes, un equip del Consell Superior de Recerques Científiques (CSIC) ha conclòs, en col·laboració amb biòlegs de la Universitat de Copenhaguen, que la intensa transformació que han sofert els hàbitat de muntanya a causa de l’acció humana ha reduït de forma molt significativa el paper que han jugat aquests ecosistemes com a laboratoris naturals per conèixer les causes biològiques de la distribució de la diversitat de les espècies.
“Diverses hipòtesis han estat proposades per explicar com canvia el nombre d’espècies des de les zones més baixes de les muntanyes fins al cim, encara que no s’ha arribat a un acord. Els humans, en impactar amb més intensitat a les zones baixes de les muntanyes, han forçat als científics a estudiar només les zones més naturals d’aquests hàbitat, la qual cosa ha induït a error en molts estudis”, va explicar David Nogués, investigador del CSIC i primer autor de l’estudi, que es publica en l’últim nombre de la revista “Nature”. I és que encara no es coneixen les causes biològiques de la biodiversitat a les muntanyes, va afegir l’investigador.
Segons l’estudi, les que major pressió antròpica han sofert de totes les estudiades han estat les serralades europees, com els Pirineus i els Alps, sobretot a les zones del fons de les valls. Per contra, les que menor impacte humà han suportat es troben a Papua Nova Guinea, cobertes per frondoses selves tropicals. “Un exemple de l’escàs impacte humà en aquestes muntanyes, és que se segueixen trobant noves espècies de vertebrats cada any, anteriorment desconeguts per a la ciència”, va apuntar el científic.
Per explicar el canvi del nombre d’espècies a les zones més baixes i altes de les muntanyes s’ha vingut recorrent a dues hipòtesis. “Un dels patrons generals és un descens del nombre d’espècies des de les zones més baixes cap a les més altes de les muntanyes. El segon dels patrons mostra un major nombre d’espècies en altituds intermèdies, i menys espècies a les zones més baixes i les més altes”, va explicar un altre dels coautores de l’estudi, Miguel Araújo, director del Laboratori de Biodiversitat i Canvi Global del CSIC. No obstant això, la significació biològica dels dos patrons explicatius està en dubte perquè dels 460 articles sobre aquest tema analitzats en l’estudi, només 12 havien estat desenvolupats en gradients altitudinals complets i en serralades escassament impactades pels humans, va afegir l’expert.
