Plorar en si mateix no és negatiu, doncs té els seus beneficis: ofereix alleujament davant sensacions negatives com la tristesa o l’empipament. No obstant això, plorar amb molta freqüència pot ser símptoma de trastorns mentals o emocionals com l’estrès , que tenen conseqüències negatives sobretot durant l’embaràs. Per això convé estar molt atents davant aquesta situació. Aquest article ofereix informació sobre per què el plor és un calmant natural, quan es considera un símptoma perillós durant la gestació i quines conseqüències tenen sobre el bebè els trastorns de l’estat d’ànim que el ploro pot expressar.
El plor, un calmant natural
Plorar té els seus beneficis. Entre altres coses perquè, en fer-ho, el cos humà allibera algunes hormones com a adrenalina, noradrenalina i oxitocina i com a resultat, després del plor, sobrevé una sensació de benestar. L’acumulació de tals hormones es produeix a partir d’una situació d’estrès, originada per sentiments com la tristesa i l’empipament, encara que també es plora d’alegria, a l’empatizar amb altres persones o davant emocions molt intenses. El plor funciona com un calmant natural.
No obstant això, existeix la creença que plorar massa durant l’embaràs és dolent i pot tenir conseqüències negatives per al bebè. I és que, també per qüestions hormonals, la sensibilitat de la gestant està a flor de pell: canvia d’humor de manera sobtada i de vegades sense motiu aparent, els sentits del gust i l’olfacte es disparen, augmenta el plaure en les relacions sexuals, etc. Aquestes alteracions poden portar a la dona a plorar amb freqüència i a generar preocupació en les persones que l’envolten. Però què hi ha de cert en aquesta creença?
Quan el plor excessiu es torna un símptoma perillós
El plor en l’embarassada no és en si mateix dolent per al petit. Però, segons el psicòleg Jordi Artigue, membre de la Societat Espanyola de Psiquiatria i Psicoterapia del Nen i de l’Adolescent (SEPYPNA), “quan el plor o la tristesa es mantenen constants diverses vegades al dia, durant almenys sis o set dies seguits, sí existeixen motius per considerar-ho com a símptoma d’un trastorn de l’estat d’ànim“. En funció de les característiques de cada cas, es podria determinar d’un trastorn transitori o greu. És a dir, el ploro no és dolent en si mateix, però als problemes que pot estar expressant sí cal parar esment.
A més, el plor pot formar part d’una espècie de cercle viciós. Hi ha persones que se senten malament i ploren, però el plor, en lloc de calmar-les, fa que la tristesa i els sentiments negatius les aclaparin encara més, la qual cosa els genera encara més ganes de plorar. En paraules d’Artigue, “en plorar ens alleugem del dolor que sentim, però, si no trobem una altra forma d’alleujament, acabarem trobant plaure a plorar“. “El plor -afegeix aquest especialista- mai pot ser l’única solució a un duel”. Si l’única cosa que fa una persona és plorar, el plor “es pot convertir en un cercle tancat patològic“.
Aquestes situacions poden conduir a trastorns com a depressió o ansietat, problemes que afecten a una de cada cinc dones embarassades i que són negatius de per si mateix i que durant la gestació poden implicar importants perjudicis.
Conseqüències per al bebè dels trastorns durant l’embaràs
Un estudi realitzat per experts de la Universitat de Michigan (EUA) va determinar que la depressió de les dones durant l’embaràs tenia efectes sobre el sistema neuroendocrino dels bebès, el qual controla l’estat d’ànim, les emocions i la resposta a l’estrès. En concret, els nens en néixer van presentar nivells alts de l’hormona adrenocorticotropa, la qual cosa vol dir que van sofrir un alt nivell d’estrès i van tenir també un menor to muscular i alteracions neurològiques i de conducta.
Una recerca realitzada per científics suecs va comprovar que els trastorns de salut mental de la dona durant la gestació són causa de baix pes del bebè en néixer. Un altre estudi també va trobar una relació entre la depressió durant l’embaràs i un major risc de patir asma en els nens. Un treball més recent va vincular també el molt plor dels bebès amb l’ansietat i els trastorns depressius de la mare.
I científics de la Universitat de Manchester (Regne Unit) van concloure que els fills de dones que van sofrir situacions difícils durant l’embaràs (mort de sers estimats o males notícies, com el diagnòstic de malalties greus en persones properes) tenien majors riscos de patir esquizofrènia en el futur.
Per aquests i altres motius és que convé estar atents quan una gestant plora molt. No perquè el mateix ploro pugui afectar al bebè, sinó pels problemes que aquest plor pot evidenciar i amb els quals podria fins i tot contribuir.
Malgrat la bona quantitat d’estudis que han trobat vincles entre els trastorns mentals i emocionals de la dona embarassada i la salut posterior dels seus fills, encara els investigadors no tenen clar el mecanisme pel qual aquesta afectació es produeix. És en aquesta adreça cap a on apunten els treballs científics actuals.
En aquest sentit, Jordi Artigue, qui a més de pertànyer a la SEPYPNA és membre de l’Institut de Psicoanàlisi de Barcelona, es mostra optimista. Creu que la qüestió de com afecten els sentiments i estats emocionals de la gestant al fetus “és dels quals donaran majors satisfaccions en la recerca en els propers anys”. Les neurociencias, en opinió d’aquest expert, exerciran un paper clau.
