El pla dissenyat per la petroliera Repsol per a extreure el fuel emmagatzemat en el “Prestige” està donant els resultats esperats. En el primer mes d’operacions s’ha aconseguit treure del vaixell enfonsat enfront de les costes gallegues la cinquena part de l’hidrocarbur, en concret 2.500 de les 13.100 tones que van romandre en quatre tancs de proa després del naufragi, segons va informar ahir el director d’operacions del pla, Alberto del Corral, durant una visita al vaixell “Polar Prince”, des del qual es dirigeixen les maniobres. Del Corral va avançar que al ritme actual el derelicte del “Prestige” estarà buidat per a finals del pròxim mes de setembre, tal com estava previst.
A més, l’arribada en la passada matinada d’una tercera bossa llançadora, que estarà operativa en 24 hores, permetrà imprimir un major ritme a les actuacions. Les llançadores són conduïdes per robots submarins fins als 3.820 metres de profunditat en els quals està enfonsat el vaixell, a una distància d’uns 283 quilòmetres de la costa gallega. A aquesta tercera llançadora s’uniran més endavant altres dues.
Avui dia l’ompliment de cada bossa llançadora, una vegada connectada a qualsevol de les cinc vàlvules implantades pels robots submarins en els tancs de proa, transcorre durant deu hores. No obstant això, l’operació completa de descens de la llançadora fins al derelicte i posterior ascensió, amb la recollida final del fuel mitjançant una canonada, cap al vaixell “Odín”, necessita uns dos dies.
Els tècnics preveuen que a mesura que el fuel vagi sent extret dels tancs de proa la velocitat de sortida del mateix cap a les llançadores sigui menor. La disminució del seu volum suposarà que la diferència de densitat entre l’hidrocarbur i l’aigua marina ja no actuï tan intensament com element que obliga el primer a sortir cap a l’exterior. De fet, s’espera que en tals circumstàncies les operacions de càrrega i descàrrega puguin trigar cinc dies.
Serà en aquests moments quan comptar amb un major nombre de llançadores serà més important per a l’operatiu, ja que es podran tenir fins a dues connectades a les vàlvules que donen accés als tancs. En l’actualitat s’utilitzen dues simultàniament, però de manera que mentre una roman pegada al derelicte, l’altra està sent descarregada a uns 60 metres de la superfície.
No obstant això, el mètode de llançadores només aconseguirà extreure del 90% al 95% de l’hidrocarbur, atès que romandrà una resta adherida a les parets i intersticis dels tancs. Per a aquesta porció s’emprarà un mètode de biorremediación mitjançant la introducció de cilindres farcits amb un nutrient -ideat per investigadors de la Universitat de Granada- que afavoreix la reproducció de bacteris que mengen fuel.
Es preveu que els cilindres estiguin col·locats a mitjan octubre. No obstant això, els bacteris autòctons de l’aigua dels tancs enfortides amb nutrient no hauran acabat amb tot el fuel restant fins transcorregut un termini aproximat de 15 anys. D’altra banda, el Consell de Ministres va aprovar ahir un decret llei pel qual s’estableix un nou sistema de finançament i pagament de les indemnitzacions per als afectats per la catàstrofe. Així, el Govern dotarà a l’Institut de Crèdit Oficial (ICO) de 249,5 milions d’euros amb la finalitat que procedeixi al pagament dels danys i perjudicis soferts per particulars i entitats que fins ara no havien tingut la possibilitat de cobrar res.
A més de la dotació a l’ICO, el nou decret llei aprova un nou fons amb tres milions d’euros destinat a compensar les pèrdues sofertes pels titulars d’activitats de pesca, marisqueig i aqüicultura durant l’any 2004.
