En major o menor mesura tots cometem algun excés culinari en les dates nadalenques. Copiosos menjars elaborats amb aliments hipercalóricos, postres ensucrades, major ingesta de begudes alcohòliques… I després volem contrarestar aquest excés “depurant” el nostre cos. Però el nostre organisme no acumula toxines. Els ronyons i el fetge són els principals òrgans encarregats de processar i eliminar els compostos de deixalla i, per a aquesta tasca, no requereixen d’ajuda externa. Consumir aliments o productes depuratius per a agilitar aquestes funcions, a més de no valer per a res, pot posar en risc la nostra salut.
La suma dels consums desmesurats sol reflectir-se en la bàscula. Per a baixar de pes la majoria de les persones incorporen l’exercici a la seva rutina diària —apuntar-se al gimnàs forma part dels tradicionals propòsits en començar un nou any— al mateix temps que controlen la seva alimentació triant alternatives més saludables. No obstant això, unes altres opten per consumir aliments i productes als quals anomenen detox (desintoxicantes) i amb els quals pretenen acabar amb els quilos acumulats en un temps rècord i depurar el seu organisme de toxines.
L’Agència Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) porta temps advertint dels possibles efectes nocius que tenen aquests aliments i productes per a la salut. Fa una dècada, la Comissió Europea va demanar a la Comissió Tècnica de Productes Dietètics, Nutrició i Al·lèrgies que emetés un dictamen científic sobre les teòriques propietats saludables que obraven sobre l’organisme.
La conclusió va ser rotunda: “No sols no tenien cap fonament, sinó que l’EFSA va deixar clar que no hi havia cap evidència científica. Per ser una declaració de salut sense evidència contrastada, a la Unió Europea no pot fer-se aquest esment sobre cap aliment ni complement. L’esment detox o qualsevol similar es considera una declaració de propietat saludable i no està acceptada per l’EFSA, per la qual cosa no pot fer-se”, informa la dietista-nutricionista Beatriz Robles.
No obstant això, i malgrat la seva demostrada ineficàcia, els aliments i productes detox són molt més populars del que metges i especialistes en nutrició desitjarien.
Què són els aliments detox
Cúrcuma, pinya, carxofa, te verd, maduixa, kale, algues, kiwi, alfals, espirulina, espinacs, llimona, cols de Brussel·les, api, all… La llista d’aliments als quals se’ls atribueix aquest cognom és extensa (i no per a de créixer). Són fruites i verdures amb presumibles propietats per a depurar l’organisme de les toxines acumulades per hàbits de vida poc saludables.
Els prescriptores d’aquest tipus de dieta indiquen que, perquè siguin efectius, aquests aliments han de consumir-se crus, directament o en forma de preparats com a sucs, smoothies, batuts, infusions o aigües. “Són populars perquè tenen una premissa atractiva –millorar la salut–, a partir d’una pràctica aparentment senzilla, prendre determinats batuts o aliments, la qual cosa resulta molt més senzill que implementar hàbits realment saludables, com a canvis permanents en la dieta, exercici físic o deixar l’alcohol o el tabac”, opina Robles.
En 2016, l’Agència Europea de Seguretat Alimentària va incloure aquests aliments en la seva llista de riscos emergents a vigilar per tres motius:
- El primer risc és l’alta concentració d’oxalat , un compost que apareix en aliments vegetals que, si es pren en grans quantitats, pot interferir en l’absorció de minerals. “En si, no suposa un problema si els vegetals es consumeixen en amanides o plats convencionals, però sí en batut, perquè s’ingereixen crus, en dejú i en molta més quantitat”, explica Robles.
- El segon risc són els nitrats, presents de manera natural en les verdures de fulles verdes com les bledes i els espinacs i que, en altes concentracions, poden ser la causa d’una malaltia de la sang coneguda com a metahemoglobinèmia, sobretot en els nens més petits.
- El tercer risc fa relació a la contaminació microbiana, “especialment els preparats casolans que es fan amb verdures crues”, puntualitza.
En paraules de la dietista-nutricionista, darrere dels aliments detox hi ha exclusivament un interès comercial. “Tot el que ens soni a exòtic i nou capta la nostra atenció. Si, a més, es revesteix d’un halo de salut, és fàcil que ens convencin. Estem buscant tot el temps el producte miracle que ens ajudi a resoldre problemes per als quals, a vegades, la ciència no ens dóna solució o la que ens dóna, com els canvis d’hàbits, és difícil d’adoptar per mil circumstàncies, entre elles condicionants socials com a renda, educació, tipus d’ocupació, vida familiar…”, analitza Robles.
Productes amb molts riscos
Imatge: Marijana
Dels aliments que s’utilitzen per a fer batuts casolans s’ha passat a preparats depuratius, que es venen amb aquesta premissa. Són productes que prometen facilitar l’eliminació de toxines de l’organisme. Aquestes són les seves característiques:
- Es presenten en forma de sucs i batuts elaborats, infusions, butllofes, xarops, càpsules i complements alimentosos.
- En la seva formulació combinen diferents ingredients vegetals com la cola de cavall, la dent de lleó, el bedoll, el xarop d’auró, l’ortiga verda, el romaní, el gingebre i, fins i tot, el carbó activat.
- Aquests productes asseguren posseir propietats diürètiques, remineralizantes, antioxidants, colagogas (faciliten l’expulsió de la bilis retinguda en la vesícula biliar) o quelantes de toxines (transporten i excreten toxines del cos).
Segons adverteix Esther Samper, metge, màster en Biotecnologia Biomèdica i doctora en Enginyeria Tissular Cardiovascular, encara que en general aquests productes són segurs, no han de considerar-se innocus: “Poden provocar greus problemes de salut en persones que pateixin certes malalties o que consumeixin amb molta freqüència aquests preparats. Un dels riscos més evidents és l’acumulació d’oxalats per un excessiu consum de vegetals verds que pot generar pedres en els ronyons, anèmia per dèficit de ferro o osteoporosi”.
Per a la doctora, la popularitat d’aquests productes es deu a un cúmul de factors. “Per exemple, existeix un sector de la població que idealitza les teràpies naturals i demonitza el químic, encara que aquesta distinció és absurda a l’hora de valorar l’eficàcia i seguretat d’un producte. Això, unit a l’entrada de pseudoterapias a Espanya, pot haver influït en la difusió de la creença sobre el detox. A més, actrius de Hollywood i altres persones famoses van començar a promocionar aquests productes fa uns quants anys i els van donar una gran embranzida internacional”.
Els productes detox es venen sense supervisió mèdica tant en farmàcies com en herbolaris i supermercats. Són, per tant, de fàcil accés per a la població general. “Al meu entendre, ja que aquests productes no han demostrat cap benefici per a la salut, no haurien de trobar-se en les farmàcies. Si el producte ha passat per estudis de seguretat com a aliment, veuria bé que es vengués en supermercats, però sense cap publicitat enganyosa al·legant tenir efectes positius per a la salut. D’altra banda, estaria bé que advertissin del perill que pot suposar algun producte per a individus concrets com, per exemple, les dones embarassades”, exposa la doctora.
Quan el detox ocupa tota la dieta
Imatge: Siguin Haye
Però l’obsessió pel detox s’estén a tot el menú. Les dietes desintoxicantes s’han tornat molt populars amb la idea de netejar l’organisme, perdre pes, afavorir la pèrdua de líquids o energitzar el cos. Encara que n’hi ha de diferents tipus, la majoria combinen el dejuni amb un règim estricte a base de fruites i verdures senceres o liquades (els batuts verds són molt populars).
Habitualment aquestes dietes se segueixen durant un període de temps limitat que oscil·la entre els 3 als 30 dies. “Solen ser programes de diversos dies consumint sol batuts o fent que siguin part essencial de la ingesta, la qual cosa suposarà prendre una quantitat molt petita de quilocalories. Aquest tipus de dietes de molt baix contingut calòric han de ser supervisades per un professional sanitari”, observa Robles.
Algunes dietes depuratives també suggereixen prendre determinats productes o preparats de fitoteràpia (plantes medicinals) de manera complementària o exclusiva. En qualsevol cas, segons alerta la dietista-nutricionista, aquests règims “poden posar en perill la nostra salut perquè són molt restrictius, amb molt baix contingut calòric, poden presentar interaccions amb medicaments, a més de les raons esmentades per l’EFSA”.
Luis Frechoso, membre del Consell General de Col·legis Oficials de Dietistes-Nutricionistes (CGCODN) i president del Col·legi Professional de Dietistes-Nutricionistes del Principat d’Astúries, es pronuncia obertament contrari a aquest tipus de dietes. “Són propostes restrictives, amb un curt termini de temps i que no asseguren cap mena d’adherència ni educació en salut. A més, i això és molt important, cal tenir present que aquestes recomanacions o mals consells perpetuen l’associació entre salut i pes corporal i la idea o necessitat de compensar accions relacionades amb l’alimentació. Aspectes perillosos que poden portar a alteracions del mateix comportament alimentari”, valora.
“L’organisme de l’ésser humà no s’intoxica en les formes referides derivades de l’alimentació, per molt desordenada o no saludable que aquesta sigui. És una fal·làcia”, considera Frechoso. “Atribuir labors de detoxificación de l’organisme per la presa d’una sèrie de productes o aliments manca de sentit, és massa simplista i no té cap suport científic demostrat”, sentència. Per a l’expert, cap persona hauria de seguir aquest tipus de dietes i molt menys aquelles amb alguna patologia.
Els partidaris de les dietes detox també recorren sovint a ènemes i laxants com a part dels rituals de desintoxicació de l’organisme de les substàncies nocives. “El seu ús hauria d’estar indicat solament sota prescripció mèdica a través d’un especialista de digestiu per al tractament d’alteracions en el tracte digestiu inferior, amb l’única fi de solucionar de manera aguda el problema. L’ús continuat no suposa cap benefici, és posar un pegat al problema de base que pugui estar ocorrent, a més d’una irresponsabilitat, com qualsevol automedicació. Per desgràcia és una moda cada vegada més assentada”, dilucida Frechoso.
El representant del CGCODN recalca que seguir aquestes dietes és perjudicial per a l’organisme. “Cap professional sanitari i molt menys un dietista-nutricionista titulat recomanaria aquestes pautes”, manifesta. Frechoso considera que no suposen cap benefici “més que per a la persona que rep una retribució de la seva venda o publicitat”. Per això anima a denunciar aquest tipus d’accions, fins i tot si són recomanades per un col·legiat, al corresponent col·legi professional.
L’efecte placebo dels productes detox
Malgrat no tenir suport científic, algunes persones asseguren que després de seguir una dieta detox experimenten una sensible millora en la seva salut i es troben revitalitzades i carregades d’energia. “Això senzillament ocorre perquè es deixa de menjar determinats aliments insans que sí que poden estar perjudicant la salut”, suggereix la dietista-nutricionista Beatriz Robles.
La doctora Samper va més enllà i opina que en aquests casos gairebé sempre es tracta d’un efecte placebo. “La creença que estàs prenent una cosa beneficiosa per a la salut, quan en realitat no té cap efecte, pot produir en algunes persones millores en el seu estat gairebé sempre subjectives. En altres ocasions, el que ocorre és autoengany pur i dur. És a dir, l’individu continua objectivament igual de salut, però percep que es troba millor. També pot passar que just el consum del producte depuratiu coincideixi en el temps amb la resolució natural de la malaltia o problema de salut o amb una millora temporal i parcial (un concepte conegut com a regressió ‘a la mitjana’). Totes aquestes experiències porten a l’a ‘mi em funciona’, que és una porta oberta per a molts enganys”.
Aquest parer és compartit per Frechoso: “Cal tenir clar que les sensacions o vivències particulars no poden ser preses en cap cas com a prova sòlida d’evidència científica, ja que per a res es pot demostrar a què és deguda aquesta suposada millora”.
