Barcelona es manté com la capital amb l’IBI més car

Una vegada a l’any, la butxaca dels propietaris de pisos i cases rep una visita que no suscita precisament entusiasme. La protagonitza un rebut que respon al nom d’Impost de Béns immobles (IBI). L’escassa alegria que genera en l’economia familiar es deu al fet que exigeix un desemborsament considerable. Tant és així que un de cada sis euros dels gairebé 53.000 milions recaptats pels ajuntaments espanyols en 2008 prové d’aquesta taxa. Però aquesta butxaca sofreix més o menys en funció de la ciutat en la qual se situï l’habitatge. Així ho ha constatat EROSKI CONSUMER després de comparar la quantia de l’impost que ha pagat en 2010 una família definida convencionalment com classe acomodada o alta , una altra de classe mitjana (la més nombrosa al nostre país) i una tercera amb menys recursos econòmics, denominada classe baixa . Totes elles residents en un pis característic (superfície, qualitat de construcció, zona de la ciutat) del seu nivell econòmic-social en 18 capitals: la Corunya, Alacant, Barcelona, Bilbao, Burgos, Còrdova, Granada, Madrid, Màlaga, Múrcia, Oviedo, Pamplona, Sant Sebastià, Sevilla, València, Valladolid, Vitòria i Saragossa.

Les dades són eloqüents: una família de classe mitjana (a la qual es va assignar a manera de simulació un pis de 100 metres quadrats) a Barcelona paga 589 euros a l’any en concepte d’IBI (78 euros més que en un estudi similar elaborat per EROSKI CONSUMER en 2006) mentre que a Burgos ha de desemborsar una tercera part d’aquesta quantia, 181 euros (32 euros més que fa quatre anys). A més, la taxa de la ciutat comtal duplica la del 80% de les ciutats seleccionades per a aquest estudi i que van facilitar dades a la revista.

També Madrid fixa amb els seus 429 euros el segon IBI més car de les 18 ciutats comparades per a aquest habitatge de segment mitjà, però a molta distància de la capital catalana. Encara que en 2006 es cobrava en la capital espanyola la meitat que a la ciutat comtal, en quatre anys s’ha produït un increment de gairebé el 70% en el rebut de l’IBI, l’evolució més destacada de l’estudi. Això es deu a dos factors: d’una banda, el tipus impositiu ha pujat en quatre anys un 12%. Per un altre, la resta d’increment de la quota es justifica per la incorporació gradual de l’increment de valor derivat de la revisió cadastral. A més de Burgos, la fiscalitat menys onerosa per a aquesta mena d’habitatge, inferior a 260 euros, es va trobar a la Corunya, Màlaga, Múrcia, Pamplona, València, Valladolid i Saragossa.

Per part seva, Sant Sebastià fixa, amb els seus 363 euros, el tercer IBI més car per a les famílies de classe mitjana de les 18 ciutats comparades, seguida de Vitòria, amb 335 euros (en la capital alabesa, s’han pres com a referència valors cadastrals mitjans de tres barris de la ciutat, Eixample, Coronació i Adurza). Les d’Alacant, Bilbao, Còrdova i Oviedo paguen una quota d’IBI intermèdia, entre 270 i 300 euros, sempre parlant del pis tipus emprat en l’informe per a aquestes llars.

Quant a l’habitatge de les famílies de classe baixa (superfície de 83 metres quadrats), la capital alabesa lidera la llista amb la quota d’IBI més onerosa, 325 euros. La segona en la llista és Barcelona, com ja ho va fer en 2006 (en aquest segment es paguen 238 euros, 35 euros més que fa quatre anys). El desemborsament en la capital catalana és el doble que el de Valladolid, Pamplona, Oviedo, Burgos i Bilbao (totes, una mica menys de 115 euros) i vuit vegades més que a Múrcia.

Per a calcular l’impost d’habitatge que paguen les famílies d’economia esplaiada s’ha comprovat el que correspondria a un pis de 155 metres quadrats en una zona elegant i cèntrica de les 18 ciutats. L’anàlisi, igual que en 2006, revela que València és la capital on es paga una quota més alta, 1.275 euros, un 43% més que a Madrid (894 euros) i gairebé el triple que a la Corunya (442 euros) per un habitatge de característiques molt similars. La quota a pagar a Barcelona és, de nou com en 2006, la segona més cara, 1.258 euros. Les ciutats on el pagament d’IBI menor en les famílies amb rendes més altes són Vitòria, Oviedo, Saragossa, Múrcia, Pamplona, la Corunya i Burgos (entre 442 euros i 597 euros).

Com calcular la quota de l’IBI

La quota que finalment paga el ciutadà en concepte d’IBI depèn de dues variables: el valor cadastral (el valor del sòl més el valor de construcció; normalment representa entorn de la meitat del valor de mercat de l’habitatge) i el tipus impositiu o de gravamen. Per a fer el càlcul de la quota íntegra que el propietari ha d’abonar cada any, es multiplica el valor cadastral per un tipus impositiu que els seus mínims i màxims estan marcats pel Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el text refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals.

El fet que els consistoris apliquin un major o menor tipus impositiu no vol dir que el contribuent pagui més o menys quota d’IBI. El valor cadastral és la segona variable que intervé en el deute total a desemborsar. Per exemple, Sant Sebastià és la ciutat amb el tipus impositiu més baix, però si analitzem el total a desemborsar per quota d’IBI en una família de classe mitjana, aquesta xifra ascendeix a 363 euros, la tercera ciutat més cara. Per part seva, Bilbao és la capital amb el tipus impositiu més alt, però les famílies de classe mitjana paguen la meitat d’IBI que la ciutat més cara, Barcelona (292 euros enfront de 589 euros). Així mateix, cal ressenyar que en la capital biscaïna compten amb el tipus de gravamen més alt perquè els seus valors cadastrals no han estat revisats des de les ponències de 1970-1978 (les ponències de valors són sistemes per a revisar i actualitzar els valors cadastrals dels immobles), amb el que no s’acosten al valor real de mercat i s’ha recorregut a la fixació d’un tipus impositiu més elevat de l’habitual.

Dades oficials. Font: Ajuntaments. Els consistoris de Granada i Sevilla es van negar a facilitar les dades.

(1) Trepitjo model de 155 m² en una zona de la ciutat característica de famílies acomodades.

(2) Trepitjo model de 100 m² en una zona de la ciutat característica de famílies de classe mitjana.

(3) Trepitjo model de 83 m² en una zona de la ciutat característica de famílies de classe baixa.

* Per a calcular quant ha de pagar-se (aproximadament) en concepte d’IBI per un habitatge en cada ciutat, pot multiplicar-se la quota per metre quadrat d’aquesta ciutat en particular, en la mena de família al qual podem adscriure’ns pel nombre de metres quadrats del nostre habitatge i així poder comparar-lo amb altres ciutats.

** En el cas de Vitòria, per a calcular la quota per metre quadrat s’han pres com a referència els valors cadastrals mitjans de tres barris de la ciutat: Eixample, Coronació i Adurza, on estaven situats els tres immobles proposats.

*** A Barcelona, Valladolid, València i Màlaga, la ciutadania no paga una taxa de recollida d’escombraries domèstiques com a tal, sinó que aquest servei es finança amb la recaptació total d’impostos, entre ells, amb la de l’IBI. Màlaga i València reconeixen que s’ajusta el tipus impositiu amb la finalitat de sufragar part d’aquest servei.

Veure l’informe complet