Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Camí a l’envasament intel·ligent

La indústria s'ha proposat com a objectiu aconseguir sistemes d'envasament que informin directament el consumidor sobre les característiques dels aliments
Per José Juan Rodríguez Jerez 28 de abril de 2004

L’envàs d’un aliment és la seva imatge davant els consumidors. En un espai reduït s’han d’incloure totes les dades pròpies del fabricador, així com ingredients, informació nutricional, denominació o publicitat, entre molts altres. Però aquestes dades, sent interessants, no són suficients. El consumidor demanda cada vegada més informació clara i concreta que li permeti decidir si l’aliment adquireix és el que realment desitja. A més, demana conèixer la traçabilitat del producte i totes les dades que puguin estar relacionats amb la seguretat de l’aliment.

Els canvis en la manera en la qual els aliments es produeixen, distribueixen, emmagatzemen i es venen, reflecteixen el continu increment en les demandes dels consumidors en termes de qualitat i prolongació de vida comercial. Entre els diferents sistemes que garanteixen aquestes expectatives cal destacar de forma especialment significativa a l’envasament.

Actualment existeix una gran varietat de materials, amb diferents permeabilitats als gasos, amb resistències variables i «permissivitat» a la llum diferent (transparents, translúcids, opacs). Però a més, existeixen elements que permeten conèixer si la temperatura ha estat constant durant l’emmagatzematge o si hi ha hagut, per tant, trencaments de la cadena del fred, així com la concentració i la composició del gas a l’interior.

El consumidors volen estar segurs que l’envàs està complint la seva missió i cada vegada que obté nova informació l’assumeix de manera ràpida, exigint-la a la resta dels fabricants.

El doble valor de l’envàs

L’ús de microxips i altres sistemes ‘intel·ligents’ advertirà en el futur sobre la composició i estat de conservació dels aliments envasats
L’evolució dels hàbits de consum es veu reflectida també en els aliments, i per tant en els seus envasos. El món ha canviat a una velocitat de vertigen des del final de la Segona Guerra mundial, fins al punt que en l’actualitat la major part dels aliments consumits als països desenvolupats és envasat. De fet, en les grans superfícies, tots els productes frescos d’origen animal es venen envasats, mentre que els vegetals, especialment fruites i verdures, encara es venen a granel, encara que cada consumidor realitzarà el seu propi envasament després del pesat de les unitats desitjades.

Els canvis soferts en aquest temps han provocat també una evolució en el model informatiu sobre el producte, el seu origen o el seu preu. Ara ja no són les persones les principals fonts d’informació sinó les etiquetes. I l’envasament ha passat a ser l’aspecte visible del producte. El tacte dels aliments és ara el del seu envàs, així com el seu color o la seva consistència.

Per aquest motiu els envasos hagin deixat de ser mers continents d’aliments a elements actius de la conservació i dels programes de màrqueting. Això és el que permet, per exemple, disposar d’amanides llestes per a consumir gràcies a contenidors individuals o plats precuinats que només requereixen un escalfament en el microones, per a això l’envàs ja ve perfectament preparat. Però no sols això. També trobarem envasos marcats amb sistemes que variaran de color segons la seva refrigeració històrica, marcadors que ens indicaran la concentració i el nivell de buit o de gas en el seu interior, el nivell de degradació del producte i una infinitat de noves possibilitats segons evolucioni la tecnologia.

Les empreses alimentàries volen oferir al consumidor nous productes que s’acoblin a l’actual ritme de vida, però també a causa de la gran diversitat necessiten atreure la seva atenció. Per aquest motiu, el disseny dels envasos adquireix un paper tan important. Per a vendre el producte, les empreses tracten de captar l’atenció del consumidor a través de l’aspecte i les característiques del propi envàs. Aquest és el motiu que s’incloguin joguines o jocs per a nens, o se li doni a l’envàs un doble ús en forma de contenidors d’altres aliments o mil aplicacions més.

Sistemes d’envasament

Per la diversificació i el nostre sistema de vida, cada vegada es busquen diferents materials d’envasament. Però a més, la indústria ha vist que l’envàs pot ser un element més que faciliti la conservació de l’aliment. A això s’uneix l’interès que suscita la seguretat alimentària, la qual cosa ha fet que en el moment actual aquest tema sigui centre d’atenció tant de científics com d’industrials, administracions i consumidors.

Als països desenvolupats es demanden productes més naturals, el més semblant a l’aliment fresc recentment recol·lectat o obtingut. Això es deu a l’associació que existeix entre aliment fresc amb màxima qualitat i valor nutritiu. Inicialment això és possible, però amb una vida comercial curta. No obstant això, com a consumidors demanem una mica més, que no sols durin dies o setmanes, sinó setmanes o mesos. Evidentment, si el tractament és mínim i demanem una vida comercial prolongada, necessàriament caldrà modificar alguna cosa per a permetre cobrir aquesta demanda.

Entre les diverses etapes, la qual cosa finalment s’ha vist com a possible és l’aplicació de petits tractaments que, a manera de barreres progressives, permetin que l’aliment sigui estable durant més temps. Entre aquestes barreres les que s’han mostrat com més efectives, sense modificar els aliments, són l’envasament i la refrigeració. La resta, com la congelació, acidificació o l’addició de conservants, els inhibeixen en diversos graus o restringeixen l’accés dels microorganismes als aliments, però cap d’ells els elimina. Dels mètodes actualment utilitzats, tan sols la pasteurització o l’esterilització aconsegueixen acostar-se a aquest objectiu. En tots dos casos, no obstant això, es provoca un canvi en l’aliment. El resultat final no sempre coincideix amb el que busca el consumidor.

Com a opció, ens queda l’envasament, que podrà ser fonamentalment de quatre tipus:

  • Tradicional: envasament habitual, sense cap modificació gasosa, on l’única cosa que es pretén és evitar contaminacions creuades des d’altres aliments, manipuladors o l’ambient.
  • Al buit: simplement s’elimina l’aire, per la qual cosa es creen unes condicions de microaerofilia inicials, per a posteriorment ser anaeròbiques, depenent del producte.
  • Atmosferes controlades: la composició del gas que envolta a l’aliment es manté constant al llarg del temps mitjançant un control continuat. Normalment la composició sol estar dominada per nitrogen i CO?.
  • Atmosferes modificades: la composició de gasos s’ajusta al principi d’emmagatzematge, generalment en el moment d’envasar l’aliment, i ja no es torna a modificar, per la qual cosa si el material de l’envàs és permeable, aquesta composició variarà amb el temps.

A causa del preu i a la facilitat d’ús, els sistemes més emprats són el buit i l’atmosfera modificada.

Noves tècniques de conservació

L’ús d’atmosferes modificades per a incrementar la vida útil d’un producte no és un concepte nou. La demanda creixent i la cerca de productes d’alta qualitat ha induït al desenvolupament de noves tècniques de conservació destinades a mantenir les característiques inicials del producte.

El producte utilitza principalment tres gasos, oxigen, nitrogen i diòxid de carboni, que produeixen un efecte individual o combinat per a mantenir la qualitat dels aliments. Permeten la conservació del producte en estat fresc, sense tractaments químics o tèrmics utilitzats en altres tècniques de conservació, o bé s’utilitza conjuntament amb aquestes tècniques per a prolongar i garantir un major període de conservació.

Existeixen altres gasos com el monòxid de carboni, diòxid de sofre, clor, òxid d’etilè i ozó que s’han avaluat com potencialment utilitzables, però no compten amb l’aprovació de les autoritats i sembla poc probable la seva utilització en un futur pròxim.

L’ENVASAMENT INTEL·LIGENT

Img tomate3

Entre els investigadors dels envasos del futur, la màxima és garantir la seguretat i qualitat del producte envasat incrementant, en la mesura que sigui possible, la seva data de caducitat. Són molts els estudis sobre la millora en la conservació dels aliments envasats amb nous tractaments, l’ús de nous gasos o materials, les tècniques d’irradiació o el desenvolupament de tractaments no tèrmics, com les altes pressions o la llum premuda per a inhibir els diferents mecanismes d’alteració dels productes.

Actualment ja hi ha materials que reaccionen davant canvis de temperatura produïts a l’interior de l’envàs de l’aliment, la qual cosa permet conèixer als consumidors si el producte garanteix les condicions bàsiques de seguretat alimentària, al mateix temps que aporta informació en el moment que consultem la seva etiqueta. D’aquesta forma, es coneix si els microorganismes estan en els aliments, i fins i tot en alguns casos, determinats dispositius evitaran la formació d’humitat o de floridura.

Un altre exemple d’envàs intel·ligent és aquell que es comunicarà amb el consumidor mitjançant sistemes de sondes i microxips, que en girar el tap per a obrir el producte informarà entre altres dades de la quantitat exacta que conté l’envàs. En aquest sentit, existeixen ja al Japó projectes avançats per a l’estudi i la creació de xips adaptables als taps. De la mateixa forma, diverses empreses dels Estats Units treballen ja amb prototips que funcionin en diversos aliments i a la Unió Europea s’estan obtenint resultats de recerca aplicables a la indústria.

En un futur immediat és més que probable que vegem una progressió important en aquesta mena de sistemes i en la informació que arriba als consumidors. No podem deixar d’estar alerta en aquest sentit, ja que quan qui consumirà els aliments assumeixi que pot conèixer dades específiques, traslladarà la seva exigència a tota la cadena alimentària. De la mateixa forma, no qualsevol sistema serà eficaç, per la qual cosa requeriran la seva validació amb avaluacions independents que demostrin la fiabilitat de les dades.

Bibliografía
  • de Kruijf N.N., van Beest M., Rijk R., Sipilainen-Malm T., Paseiro L.P. i De Meulenaer B. 2002. Activi and intelligent embalatge: applications and regulatory aspects. Food Addit. Contam. 19 Suppl:144-62.
Segueix a Consumer en Instagram, X, Threads, Facebook, Linkedin o Youtube