El municipi de Villar de Canyes (Conca) acollirà el Magatzem Temporal Centralitzat (ATC) per a guardar els residus radioactius de les centrals nuclears espanyoles. Així ho ha aprovat el Consell de Ministres a proposta del Ministeri d’Indústria. Els defensors d’aquesta instal·lació expliquen que és necessària, segura, genera riquesa i no es pot considerar un cementiri. Els seus detractors opinen el contrari i asseguren que en apostar per l’energia nuclear es frena el desenvolupament de les energies renovables.
Així serà l’ATC
L’ATC espanyol tindrà una capacitat deu vegades major que l’holandès
L’ATC espanyol tindrà una capacitat deu vegades major que l’holandès, però el seu disseny serà el mateix: una zona per a rebre els residus que arriben amb tren o camió; una zona per a tractar aquestes deixalles; i el magatzem en si. També comptarà amb un centre tecnològic per a recerca i experimentació. Els residus radioactius es tancaran en tres barreres superposades: uns murs exteriors de formigó d’almenys metre i mig de gruix capaços de resistir tot tipus d’agressions externes, un contenidor d’acer i una càpsula també d’acer dins d’aquesta.El Ministeri d’Indústria preveu una inversió total d’uns 700 milions d’euros. El municipi de Villar de Canyes rebrà 2,4 milions d’euros anuals de l’Estat, mentre que els municipis que es trobin en una àrea de dotze quilòmetres a la rodona rebran 3,6 milions. A més, en concepte de cofinançament, els ajuntaments podran comptar amb fins a altres 1,8 milions d’euros si presenten un projecte que impliqui el desenvolupament local de la zona. Per a la construcció de les instal·lacions s’estima una mitjana diària d’uns 300 treballadors durant els cinc anys de la primera etapa, amb algun pic de fins a 500 treballadors.
Segons els responsables del Fòrum Nuclear, la seva instal·lació és “molt senzilla”. Quant al seu efecte en la salut, la central holandesa encara no compta amb dades epidemiològiques suficients. Ara bé, estudis realitzats en una central similar de Suècia, construïda en 1985, no han detectat augment de malalties associades a la radiació entre la població limítrofa.
Després de donar-se a conèixer el seu emplaçament, l’ATC haurà de passar per diversos tràmits, entre ells una declaració d’impacte ambiental. En una primera fase, que podria durar uns cinc anys, es preveu la preparació del terreny i la construcció d’un primer edifici d’emmagatzematge de l’ATC i del centre tecnològic. Després d’aquesta fase, es construirà un segon edifici d’emmagatzematge que hauria d’estar llest sis anys després de l’inici d’explotació de la infraestructura. En la tercera i última etapa s’elevaria el tercer edifici d’emmagatzematge, que hauria d’acabar-se catorze anys després de l’inici de les operacions de l’ATC.
Per què és necessari un ATC
A més, després de l’incendi i posterior desmantellament de Vandellós 1 en 1989, part del seu urani es va enviar a la planta de l’Hague, a la Normandia francesa. Els seus responsables, l’empresa Areva, passa des de l’1 de gener de 2011 una penalització d’uns 65.000 euros diaris, que es recuperaran si el combustible torna a Espanya abans de cinc anys.
Per a fer front a aquesta situació, la solució oferta és l’ATC. Allí es guardaria el combustible utilitzat en les centrals nuclears espanyoles durant 60 anys, temps estimat de vida útil d’aquesta instal·lació.
La decisió seria la mateixa que la presa amb els residus nuclears de baixa i mitja activitat. Aquestes deixalles, procedents d’hospitals, centres de recerca, indústries o les pròpies centrals nuclears, es dipositen des de 1992 en una instal·lació situada en El Cabril (Còrdova). La Nuclear Regulatory Commission dels EUA considera aquest magatzem com un dels millors del món.
Un magatzem temporal, no un cementiri
Segons els seus defensors, encara que l’expressió popular es refereix a ell com a “cementiri nuclear”, no és correcte, perquè no serà un lloc en el qual es dipositin per sempre els residus. Com el seu nom tècnic indica, és un Magatzem Temporal Centralitzat (ATC). La idea és conservar en un únic lloc els residus condicionats, sense que es produeixin reaccions en cadena, per a millorar la seva gestió i evitar els riscos de tenir-los en diversos llocs.
En teoria, la instal·lació estarà dissenyada per a durar 100 anys, però s’ha imposat una limitació administrativa de 60 anys. En aquest període, s’estima que la tecnologia necessària per al seu tractament definitiu ja estarà desenvolupada.
Raons en contra de l’ATC
Els detractors de l’ATC critiquen que cap instal·lació és perfecta ni està exempta de riscos, i l’ATC no és una excepció. Al risc del propi magatzem, s’uneixen els possibles perills de transportar els residus des de diferents punts d’Espanya fins ell. I es recorda el caràcter radioactiu, i per tant, nociu per al medi ambient i la salut, d’aquestes deixalles. A més, ningú sap què podrà succeir durant els centenars de milers d’anys que estaran actius.
Els municipis que alberguen instal·lacions nuclears es fan dependents i no generen tants ingressos, segons els crítics a aquesta instal·lació. L’activitat nuclear suposa en la pràctica tancar qualsevol possibilitat de dur a terme en la zona un desenvolupament rural verd. Les energies renovables tornen a sortir perjudicades en l’aspecte laboral: enfront dels 300 empleats que podria comportar l’ATC, es recorda que el final de les subvencions a la solar fotovoltaica va destruir 20.000 llocs de treball l’any passat.
L’activitat nuclear suposa tancar qualsevol possibilitat de dur a terme en la zona un desenvolupament rural verd
Rebecca Harms, copresidenta dels Verds Europeus, posa el cas del seu municipi natal, Gorbelen. Situat a la Baixa Saxònia alemanya, es va triar per a instal·lar, fa 33 anys, una central nuclear i un magatzem de residus. Malgrat haver rebut fons, Harms assegura que “érem de les regions més pobres d’Alemanya i avui continuem sent-ho”.Les crítiques també apunten al centre tecnològic associat de l’ATC. Els seus detractors assenyalen que, en realitat, serà un reactor nuclear de transmutació. Aquesta tecnologia, que pretén fer decaure la vida de l’activitat radioactiva dels residus, s’investiga des de l’inici de l’energia nuclear, fa més de mig segle, i encara no ha aconseguit avanços significatius.
