Nombrosos estudis relacionen l’apnea del somni, el trastorn respiratori del somni més comú, amb majors possibilitats de desenvolupar malalties com a hipertensió, insuficiència cardíaca, ictus i cardiopatia isquémica en persones de mitja edat. Per aquest motiu, aprendre a diagnosticar i tractar-la és clau per dormir bé i protegir el cor. En aquest article s’explica la importància de descansar bé per cuidar el cor i s’apunten què símptomes posen en alerta que se sofreix apnea del somni.
Els trastorns del somni i la salut del cor
La relació entre l’apnea del somni i la salut del cor és cada vegada més evident. En dates recents, un grup de científics de l’Hospital del Mar, de Barcelona, ha arribat a la conclusió que el tractament de l’apnea del somni és beneficiós per prevenir malalties cardiovasculars. El treball, publicat en la revista ‘Chest Journal’, també demostra que una alta proporció dels pacients que sofreixen un tipus de taquicàrdia (flutter auricular) pateix, a més, trastorns del somni.
Els investigadors van observar que, en persones sotmeses a un tipus de tractament (ablació) per tractar aquesta arrítmia, la teràpia contra l’apnea del somni reduïa les recaigudes que, sovint, sofreixen aquests malalts després de la intervenció. Per aquest motiu, els autors del treball recomanen que tots els pacients amb flutter auricular als quals se’ls hagi detectat apnees siguin tractats amb les màscares respiratòries utilitzades per a aquest trastorn del somni. L’ús d’aquesta teràpia, coneguda com CPAP (pressió positiva contínua en la via aèria), milloraria la seva qualitat de vida i previndria possibles complicacions.
Les homes amb síndrome d’apnea-hipopnea del somni tenen un risc més elevat de sofrir una malaltia del cor
Els cardiòlegs fa temps que alerten sobre la importància del somni en la prevenció de les malalties del cor. Diversos estudis relacionen les apnees amb un major risc de desenvolupar problemes cardiovasculars com a hipertensió, insuficiència cardíaca, malaltia coronària i accidents vasculars cerebrals. La Fundació Espanyola del Cor alerta sobre el problema i destaca que les recerques demostren que les dones que pateixen aquesta síndrome d’apnea-hipopnea del somni tenen un risc 3,5 vegades més elevat de sofrir una malaltia del cor, mentre que el risc entre els homes és entre quatre i cinc vegades superior.
Els problemes cardíacs que provoca són a conseqüència de la situació d’estrès que es produeix en disminuir de forma temporal el nivell d’oxigen en la sang. En la majoria dels pacients, baixen les pulsacions cardíaques durant la detenció de la respiració, seguit d’un augment del ritme cardíac en reprendre’s. Aquesta situació, quan es dona repetides vegades durant un període llarg de temps, pot ocasionar seqüeles greus, com a arrítmies i major risc d’infart. D’altra banda, durant l’apnea també s’eleva la pressió sanguínia, amb l’agreujant que la majoria dels afectats també sofreix hipertensió arterial, la qual cosa augmenta encara més el risc de problemes cardiovasculars.
Què és l’apnea del somni?
La síndrome d’apnea-hipopnea del somni (SAHS) és una interrupció del flux d’aire cap als pulmons durant almenys 10 segons mentre es dorm, la qual cosa impedeix la correcta oxigenación de la sang. A més, les persones que ho pateixen tenen un somni fragmentat, interromput i intranquil, per la qual cosa durant el dia se senten cansades, amb mal de cap, irritables i amb somnolència. També poden sofrir pèrdues de memòria i deterioració intel·lectual.
És el trastorn respiratori del somni més comú als països desenvolupats. S’estima que afecta a entre un 2% i un 4% de la població, sobretot homes majors de 40 anys amb sobrepès i dones després de la menopausa. No obstant això, aquest percentatge podria ser major, ja que es calcula que 8 de cada 10 afectats no estan diagnosticats. Això es deu al fet que en molts casos la persona amb apnea del somni no és conscient de la seva malaltia. Sent que no descansa bé i nota que durant el dia es queda dormit però, en molts casos, és la família qui primer ho sospita pels forts ronquidos.
Encara que no totes les persones que ronquen pateixen apnea del somni, gairebé totes les que sofreixen apnea ronquen
Si bé hi ha diferents tipus d’apnees, la més comuna és l’obstructiva , en la qual, les parts toves de la gola es desplacen cap a enrere durant el somni i oclouen la via respiratòria. Això interromp de manera temporal la respiració i el somni de l’afectat, sense que aquest s’adoni. Després d’aquest petit espai de temps, els músculs recuperen la seva tensió normal i es restaura la respiració, per norma general, amb un fort ronquido característic. Pot ocórrer nombroses vegades durant tota la nit, i impedeix que el descans nocturn exerceixi la seva beneficiosa acció reparadora. Encara que no totes les persones que ronquen pateixen apnea del somni, gairebé totes les que sofreixen apnea ronquen.
Un altre tipus d’apnea és la central, en la qual no hi ha una obstrucció física de la via respiratòria, sinó que el responsable és el cervell, que deixa de manar els senyals necessaris per a l’activació dels músculs encarregats de la respiració, fins que l’afectat es desperta amb sensació d’ofec. En aquest cas, és més freqüent que la persona recordi l’episodi al matí.
Hi ha diferents nivells de gravetat establerts mitjançant el recompte del nombre d’episodis d’apnea (bloqueig complet del flux respiratori) o hipopnea (bloqueig parcial) per hora. Si aquest nombre és inferior a cinc, es considera una afecció lleu, mentre que si supera els 30 episodis per hora, és un cas greu.
Hi ha una sèrie de factors de risc de patir la síndrome d’apnea-hipopnea del somni (SAHS). Un dels més importants és l’obesitat , sobretot si hi ha acumulació de greix a la zona del coll. Uns altres són el gènere (predomina en els homes), l’edat (conformi s’envelleix, la probabilitat de sofrir-la s’incrementa), tenir les amígdales augmentades de grandària i, finalment, consumir alcohol i somnífers.
