Un equip de la Universitat Politècnica de València està aplicant principis d’enginyeria genètica per a obtenir eines de detecció de plaguicides en vegetals. Fins ara ja han obtingut vint anticossos per a identificar una vintena dels plaguicides més comercialitzats, així com la tècnica per a la seva producció. Rapidesa, eficàcia i menor cost són els avantatges de la nova tecnologia enfront del mètode de detecció convencional.
Fins ara, l’ús d’anticossos ja s’ha investigat i aplicat en sectors com la biomedicina o el medi ambient, explica Juan José Manclús, investigador del Grup d’Immunologia d’Universitat Politècnica de València (UPV). «L’innovador del nostre treball és l’aplicació, per primera vegada, d’anticossos a la detecció de plaguicides i el desenvolupament d’una tècnica nova per a obtenir de forma més fàcil i econòmica els anticossos».
Investigadors de la UPV desenvolupen kits econòmics i senzills per a la detecció de plaguicides en fruites i vegetals frescos destinats a agricultors, empreses agroalimentàries o indústria química.
Juan José Manclús, investigador del programa Ramón y Cajal, lidera aquest projecte en el qual han participat, a més, científics del Laboratori Agroalimentari de la Generalitat Valenciana. El projecte té com a últim objectiu l’obtenció d’eines senzilles i de baix cost per a la detecció de plaguicides en vegetals i fruites, i «evitar així l’ús d’animals per a obtenir els anticossos». A canvi, els investigadors proposen obtenir-los in vitro, amb bacteris, gràcies a tècniques d’ADN recombinant.
Kits de detecció més barats i eficaces
«El mètode tradicional de detecció de plaguicides, pesticides i fungicides en els vegetals són les tècniques de cromatografia», detalla Manclús. Però aquesta tècnica té «algunes limitacions». «Hi ha plaguicides difícils de detectar amb ella i a vegades es necessita analitzar un gran nombre de mostres». A tot això ha d’afegir-se la necessitat que l’anàlisi es realitzi en laboratoris que disposin de l’instrumental necessari -el que suposa temps i cost de trasllat- i que les mostres han d’analitzar-se una a una.
La biotecnologia té en els anticossos -molècules produïdes pel sistema immunitari per a encaixar perfectament amb un antigen, sigui aquest com sigui- una de les principals bases a l’hora de desenvolupar sistemes de detecció més barats i eficaces.
El sistema immunitari pot produir literalment milions de diferents anticossos, cadascun especifico per a reconèixer única i exclusivament un determinat antigen. Això permetria obtenir, en el cas dels plaguicides, un anticòs específic per a cadascun d’ells, capaç de reconèixer la substància en entrar en contacte amb ella. És un mètode de detecció eficaç i específic.
El problema és que l’obtenció d’anticossos es basa normalment en l’ús d’animals -que produeixen l’anticòs després d’haver-se’ls injectat la substància d’interès- i amb el cultiu de cèl·lules productores d’anticossos, un procés lent i amb un alt cost, molt més que el que proposa l’equip de Manclús, clonar els anticossos una vegada identificats i aïllats amb bacteris. D’aquesta forma, s’espera poder disposar de kits de detecció basats en anticossos de manera ràpida, senzilla i econòmica. Aquests kits, a més, podrien ser utilitzats en qualsevol lloc per agricultors, cooperativistes, empreses agroalimentàries, expenedors de pesticides, laboratoris o qualsevol agent interessat a controlar la presència de pesticides en els vegetals i fruites frescos.
Escac als pesticides
La disponibilitat d’instruments de detecció de plaguicides senzills i de baix cost permetrà millorar el control sanitari dels aliments que arriben al mercat, que ara com ara es duu a terme amb controls rutinaris realitzats a l’atzar. “D’una altra forma seriosa impossible”, assegura Manclús.
Des de 1996 la Unió Europea realitza cada any un ampli estudi de monitoratge i control en tots i cadascun dels Estats membre, amb l’objectiu de comprovar que es respecta les normatives existents i no arriben al consumidor productes frescos amb residus de pesticides. Resultats? Segons l’estudi de 2000, donat a conèixer en 2002, en el 60-61% dels productes no es van trobar residus de pesticides i en el 35% es van trobar quantitats inferiors als nivells màxims permesos. En una mitjana del 4,5% (un 4,3% l’any anterior) de les mostres es van trobar nivells superiors als permesos, encara que, indicaven, no suposaven un risc per a la salut si eren ingerits. En el 15% de les mostres que presentaven residus, es tractava de més d’un pesticida, i en un 3% de les mostres es trobaven residus de quatre o més productes, els més comuns fungicides i insecticides.
Les mostres recollides per al programa del control (unes 45.000) provenien de detallistes, mercats, indústries agroalimentàries i un llarg etcètera de fonts d’elaboració o distribució. En definitiva, tots els punts de la cadena de producció per on poden passar vegetals, cereals i fruites abans d’arribar al consumidor. La localització i rastreig d’un producte amb residus permet així arribar fins a l’infractor.
A la vista de l’increment d’infraccions detectades, la Comissió Europea reconeixia en aquests resultats que el control de residus de plaguicides i pesticides en aliments ha de ser millorat. Raons no falten. La prudència enfront de possibles efectes negatius sobre la salut humana d’aquests productes químics i la possibilitat que s’acumulin en l’organisme, però també els efectes per al medi ambient derivats del seu abús o la seva entrada en la cadena alimentària a través d’altres vies com el bestiar, per exemple, o l’aigua. En aquest sentit, les eines derivades d’aquest projecte de la UPV poden ajudar a implementar controls més exhaustius a un menor cost, i major seguretat per al consumidor.
PREVENCIÓ A casaEls residus de pesticides en els aliments es troben normalment a nivells molt baixos com per a suposar un problema sanitari. No obstant això, per a evitar majors riscos, els experts recomanen sempre practicar una sèrie de normes. La principal, rentar sempre les fruites i vegetals amb aigua corrent (és més eficaç l’aigua corrent que deixar els vegetals submergits per un període de temps). També, rebutjar les primeres fulles que emboliquen vegetals com la col o l’enciam, ja que poden haver absorbit més pesticides, i pelar les fruites o vegetals (encara que ha de tenir-se en compte que es perden els nutrients que estan en la pell).
Una altra de les recomanacions és alimentar-se amb una bona varietat de vegetals i fruites, ja que redueix la possibilitat d’exposar-se a un sol pesticida i, de qualsevol forma, indiquen, és major el risc que implica per a la salut el no tenir una alimentació equilibrada.
