Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Fruits silvestres, del bosc a la taula sense riscos

Per molt apetecibles que semblin, no tots els fruits silvestres són comestibles i, per tant, han de prendre's precaucions
Per Marta Chavarrías 27 de octubre de 2010
Img mora patogeno hd
Imagen: Janet Morrell

Després de deixar enrere els calorosos mesos d’estiu, el bosc es converteix en una important font de fruits silvestres comestibles. Mores, gerds, castanyes, figues o caquis són alguns dels aliments que creixen en aquestes zones. Bona part d’ells arriben al seu grau òptim de maduresa durant els mesos d’octubre i novembre, però des del punt de vista de la seguretat alimentària, cal apropar-se als boscos i les seves fruites amb mirada respectuosa i cautelosa. Si ben molts són comestibles, d’altres so tòxics i convé distingir-los. L’article dona algunes recomanacions per prevenir riscos.

Imagen: Montserrat Labiaga Ferrer

Amb l’arribada de la tardor, aflora una dels costums més tradicionals durant aquesta època de l’any. La recollida de bolets es converteix en una important activitat que comença amb una sortida al bosc i acaba, si hi ha hagut sort, en els fogons. Però no solament de bolets s’omple el bosc. En ell floreixen altres fruits silvestres comestibles com a castanyes, codonys, zarzamoras, figues o avellanes. La cura en la recol·lecció i en la seva manipulació són fonamentals per garantir que el consum d’aquests aliments és segur.

Per prevenir riscos

Mai s’ha de recollir cap fruit del bosc sense que se sàpiga amb exactitud que és comestible

El fet que una part de la planta sigui comestible no significa que totes les parts el siguin. Algunes necessiten una cocció per eliminar les toxines, com els fruits del saüc: cuinar els seus grans crus combat els tòxics, però les fulles o les arrels no són comestibles. La prevenció és, com en el cas dels bolets, la millor garantia de seguretat. Mai s’ha de recollir alguna cosa que les seves característiques es desconeguin. Ha de saber-se amb exactitud que és comestible.

Com més gran és la popularitat per la recollida dels fruits silvestres, major és el nombre de persones que s’alimenten “del camp” sense saber, en molts casos, què han d’evitar i què no. Les mores serien una excepció, ja que és senzill distingir-les, però no ocorre el mateix amb totes les plantes. Alguns arbustos poden tenir fruits carnosos i comestibles, però les llavors poden ser verinoses.

Recomanacions

Algunes recomanacions que ajuden a prevenir riscos són:

  • Identificar fruits, fulles o altres parts comestibles i estar segurs que no són tòxiques.
  • No recollir els fruits de plantes cremades, copejades o amb qualsevol altre signe de deterioració.
  • No recol·lectar bayas o mores de plantes que creixin en velles zones industrials, vores de carretera o quan sigui visible un sòl contaminat, perquè poden contenir substàncies químiques procedents de l’ambient.
  • És preferible recollir els fruits comestibles de plantes on creixin en abundància.
  • Guardar una mostra dels fruits o fulles en cru ja que, en cas d’intoxicació alimentària, es podrà identificar l’origen.

Aquests consells són fonamentals, ja que en una determinada època de l’any pot haver-hi plantes verinoses, mentre que en altres períodes es poden consumir. Disposar d’un manual que reculli informació sobre les parts d’una planta que són o no comestibles pot ajudar a una elecció segura.

Menú silvestre segur

Malgrat que alguns pensin que les plantes silvestres no són agradables al paladar, moltes igualen i fins i tot superen en sabor i contenen nivells més alts de vitamines i minerals que possibles contrincants conreades.

  • Dent de lleó. Creix al costat dels camins i pastures seques. Per al seu consum, és preferible recollir les fulles més tendres; de no ser així, resulten alguna cosa amargues. S’utilitzen en amanides i es poden bullir. Les tiges es poden coure i, si es vol aprofitar les flors, és possible conservar-les en vinagre abans que s’obrin i usar com a condiment. També pot emprar-se com a beguda, després d’assecar les arrels al sol.
  • Zarzamora. És potser una de les més conegudes. Aquesta planta, els fruits de la qual són les mores, creix en els marges dels camins, en llocs de molt fàcil accés, encara que també pot trobar-se en zones més remotes. És recomanable rentar les mores abans de menjar-les, ja que poden contenir substàncies no desitjables. De sabor molt dolç, s’utilitzen sobretot per acompanyar postres i elaborar melmelades.
  • Figuera. Aquest petit arbre, similar a un arbust, es troba en general en boscos mediterranis, en zones rocoses. El seu fruit, la figa, pot assecar-se per allargar la seva conservació.
  • Arandanera. Aquesta planta arbustiva es desenvolupa en boscos amb roures i hagis. El seu fruit de sabor dolç, el nabiu, és de consum molt generalitzat. Aquesta baya és de color azulado o vermellós fosc, un aspecte important quan es recol·lecta, ja que aquest ha de ser brillant. Al tacte han de ser ferms; és millor no recol·lectar els tous perquè es deterioren amb més facilitat.
  • Escaramujo. De fàcil creixement en el camp i en les cunetes i vores de camins, es pot consumir cru, encara que abans cal rentar i retirar els pelillos que té.

Altres fruits habituals en el bosc són el calafate, el gerd, la grosella, les avellanes, la murta o les castanyes. D’aquesta manera, el rebost pot omplir-se de gran varietat de melmelades i gelees silvestres, herbes, flors i fruites seques i cuites.

Segueix a Consumer en Instagram, X, Threads, Facebook, Linkedin o Youtube