La història dels “òrgans robats” al Regne Unit no és nova ni desconeguda. Almenys des de fa quatre anys es ve descobrint que en la major part dels hospitals del país regnava el costum de conservar tot tipus d’òrgans i fins i tot teixits de persones que havien mort en ells sense consentiment dels pacients ni de les seves famílies. En la major part dels casos, aquests espècimens estaven destinats a les col·leccions anatomopatològiques dels hospitals, encara que alguns centres van arribar a traficar amb òrgans robats, fins i tot fins al punt d’arribar a vendre les estafes de nens morts a empreses farmacèutiques.
Segons avançava ahir el “Times”, demà, dilluns, es farà públic l’informe elaborat per una Comissió encarregada pel ministre de Sanitat, Alan Milburn, d’investigar la denúncia formulada per una dona al marit de la qual, suïcidat en 1987, li havia estat retirat el cervell sense cap consentiment a l’Hospital Universitari de Manchester. L’informe dirà que prop de 24.000 cervells extrets sense autorització encara es troben en les col·leccions d’hospitals i facultats de medicina del Regne Unit.
Per regla general, els cervells pertanyien a pacients amb depressions o malalties mentals d’un altre tipus i la seva destinació evident era l’estudi. Però això és només la teoria. Com ja s’ha revelat en altres recerques d’aquest mateix tipus, la qual cosa succeeix amb bona part d’aquests òrgans és que acaben oblidats en alguna golfa o soterrani dels hospitals.
Les primeres recerques oficials sobre el tema van començar fa molt temps i els principals resultats es van conèixer fa ja gairebé tres anys, quan sengles comissions nomenades per l’antecessor del senyor Milburn, Frank Dobson, es van fer públiques. El resultat s’aproximava a l’al·lucinant: en aquest país s’emmagatzemen no menys de 104.300 òrgans, fetus i parts del cos, el 88 per cent d’ells en 25 hospitals que solen tenir acords amb les universitats locals (després de Liverpool, les col·leccions més importants estan a Oxford, l’Imperial College de Londres, Great Ormond Street de Londres i Royal Brompton, també en la capital).
De les més de 100.000 parts esmentades al principi, 47.000 van ser incloses en les col·leccions hospitalàries abans de 1970. A més, es van reunir 2.700 fetus prematurs o inviables. També es van recollir 480.600 mostres de teixits. Des de 1970 fins a 1999 se’ls van unir 51.500 parts més, així com 2.900 nous fetus.
Amb tot, la xifra original havia de ser encara major, perquè en els anys que medien des que es van iniciar les recerques, almenys altres 27 centres sanitaris s’han desfet de la major part de les seves col·leccions anatomopatològiques, normalment mitjançant la incineració. Els informes indiquen, a més, que 16.500 mostres són per complet il·legals i poden procedir d’autòpsies després de les quals els òrgans investigats haguessin d’haver estat retornats als seus cossos.
En l’Alder Hey Hospital de Liverpool, centre sanitari on van començar a conèixer-se aquestes pràctiques, es van realitzar 6.500 intervencions cardíaques en nens entre 1970 i 1999. La mortalitat, que en 1970 era del 20 per cent, va disminuir a un 3,6 per cent en 1999. En el cas dels nounats la mortalitat va baixar del 75 al 6 per cent. Encara que no sigui l’únic factor, no hi ha dubte que les col·leccions anatomopatològiques de l’hospital van contribuir a aquest significatiu avanç.
La pràctica de retirar òrgans sense consentiment no pot ser castigada perquè la llei britànica no ho prohibeix de manera expressa. El ministre Milburn va prometre en 2001 que proposaria una esmena de la Llei de Teixits Humans, però fins al moment no s’ha produït el menor moviment legislatiu. No obstant això, el Servei Nacional de Salut va enviar fa temps noves normes als hospitals en les quals s’advertia sobre l’impropi de conducta a les extraccions sense permís del pacient o de la seva família.
